Un fort dispositiu dels Mossos d’Esquadra ha acompanyat aquest matí la comitiva judicial que ha fet efectiu el desallotjament de quatre famílies –amb sis menors al seu càrrec, entre ells un nadó de dues setmanes– del bloc Gayarre de Sants. Mig centenar de persones s’havia concentrat a prop de l’edifici per intentar evitar el desnonament, però la presència de més d’una desena de furgonetes de la policia catalana ha impedit qualsevol acció dels activistes.
Feia 10 dies que s’intentava evitar el desnonament amb data oberta que pesava sobre la finca. Presencialment, veïns i activistes del món pels drets a l’habitatge havien omplert d’activitats l’entorn de l’edifici. Es reclamava a la propietat que fes un lloguer social a les famílies i n’aturés l’expulsió. De fet, l’Ajuntament fins i tot es va oferir a aportar diners mensualment mentre es buscava una alternativa a les famílies. La propietat i la judicatura, però, han mantingut el procediment i avui s’ha executat.
Així, aquest matí, amb tot ja perdut, els activistes del Grup d’Habitatge de Sants han decidit acabar de pressionar l’administració i han reclamat per a les famílies “una alternativa d’habitatge digna, al barri i amb les mínimes condicions com una cuina”, explica la portaveu del sindicat, Llum Oliver. Aquesta tarda, finalment, aquest objectiu s’ha confirmat. El govern municipal s’ha compromès a reallotjar les quatre famílies a Sants. Segons ha pogut saber aquest diari, tres s’instal·laran a un apartahotel del barri i una quarta, a una residència universitària.
Retrets creuats amb la propietat
Abans, al lloc dels fets, un representant de la propietat s’ha excusat i ha assegurat que l’Ajuntament “ha arribat massa tard”. “La primera oferta ens arriba dijous al vespre, per correu”, ha etzibat. Qui ho deia és Oscar Carod, l’advocat de Bardon Services BCN. Així doncs, la proposta d’acord hauria arribat quatre dies després que el jutge activés l’ordre de desnonament amb data oberta. Alhora, ha negat que l’empresa tingui 11 propietats –com ha apuntat l’Ajuntament– i assegura que no són uns grans tenidors. En aquest sentit, ha indicat que el patrimoni de la companyia és aquest edifici de sis habitatges —pel qual encara estan pagant una hipoteca— i dos locals d’oficines a Barcelona.
Fonts municipals, per la seva banda, asseguren que sí que havien provat d’arribar a un acord mesos enrere. Han reivindicat que “l’Ajuntament ha intentat mediar amb la propietat des del primer moment en què es van ocupar els habitatges”, fa gairebé dos anys. També han recordat que durant la negociació la propietat va contractar Desokupa, durants uns dies en què es van generar fortes tensions al bloc.
Incertesa i angoixa
Segons el Grup d’Habitatge de Sants, “l’avis de desnonament va arribar amb dos dies d’antelació abans de l’inici de la data oberta”, que anava del 7 al 22 de desembre, i critiquen que s’hagi fet viure les quatre famílies en una situació “d’incertesa” que se suma a l’angoixa creada per la crisi de la Covid-19. Després de més de tres hores de protestes, els activistes han desconvocat la concentració, coincidint amb la fi del desnonament de les quatre famílies. Finalment, la mobilització ha tingut un únic moment de tensió en què els antiavalots han fet ús de la porra. Durant la resta de la concentració, la cinquantena d’activistes situats a la cruïlla del carrer Gayarre amb Ferreria han retret als antiavalots el dispositiu desplegat, però no s’ha produït cap més incident.
El regidor del districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra, s’ha presentat al lloc de la concentració a última hora i ha carregat contra l’ampli dispositiu policial desplegat, però encara amb més duresa, contra la judicatura. De fet, Serra ha revelat que els Mossos haurien fet gestions amb el jutge per acabar de decidir si l’execució del desnonament tirava endavant o no. “Hem tingut converses amb alts comandaments dels Mossos i els hem demanat que sol·licitessin al jutjat que s’aturés el desnonament, ens consta que s’han fet gestions en aquest sentit, però que finalment el jutjat no ho ha autoritzat”, ha expressat el regidor. Sobre el futur immediat de les famílies, no ha acabat de concretar si es resoldran favorablement les seves demandes per quedar-se al barri de Sants i, de moment, ha apuntat que els Serveis Socials hi estan treballant.
Serra també ha recordat que un dels rerefons del problema de l’accés a l’habitatge entre persones vulnerables és la manca d’implicació de la Generalitat en la Mesa d’Emergència a la ciutat de Barcelona. Sobre el paper, el govern català tenia el compromís de facilitar el 60% dels recursos dels pisos per a col·lectius en risc d’exclusió social i l’Ajuntament, l’altre 40%. A l’hora de la veritat, però, el regidor denuncia que l’aportació de la Generalitat no arriba “ni al 20%”. Això suposa un dèficit de més d’un miler de pisos que facilitarien que les famílies desnonades avui –totes elles inscrites a la Mesa d’Emergència– tinguessin una solució de manera més ràpida.
