És una escena clàssica dels desnonaments: els veïns i activistes es concentren asseguts a la porta de l’edifici on viu la família que es pretén desallotjar i els antiavalots dels Mossos d’Esquadra es preparen per aixecar-los, un a un, mentre sonen consignes de resistència. Algunes vegades, el dispositiu policial acaba completant l’arrenca cebes, s’executa l’ordre judicial i els activistes i la família desnonada marxen, resignats. Ara, però, hi ha hagut un canvi substancial. Sense previ avís, 31 persones que van participar a una protesta pel desnonament d’una família vulnerable el mes passat han rebut sancions de 601 euros cadascuna d’elles per infringir la coneguda com a llei mordassa. Se’ls acusa de desobediència a l’autoritat.
A més, aquesta setmana, altres activistes s’han trobat amb avisos idèntics per part de la policia catalana almenys en un altre desnonament. Se’ls adverteix que se’ls denunciarà. Això significa, de facto, que els Mossos han endurit la lluita contra els activistes que intenten aturar desnonaments.
El cas que ha destapat aquesta tònica ha estat el desnonament de l’Estela, el seu marit, un familiar amb un 65% de discapacitat, els seus fills i un net de 7 anys. Vivien en un pis del carrer Còrsega, número 219, que era propietat d’un gran tenidor, asseguren des del Sindicat de Llogateres. De fet, una de les seves portaveus, Carme Arcarazo, insisteix que aquell desnonament “no s’hauria d’haver produït, perquè encaixa en els casos del decret 17/2019 que força els grans propietaris a oferir un lloguer social a famílies vulnerables”. Malgrat això, recorda que la protesta que van preparar per intentar evitar l’execució judicial “va ser exactament igual que la de moltes altres vegades”. De fet, a diferència d’altres casos recents, aquest cop no va haver-hi càrregues policials ni enfrontaments oberts entre activistes i policia.
Què diu la multa
Fins i tot així ho concreta la multa que han rebut de part del departament d’Interior els agreujats que van participar en l’intent d’aturar el desnonament de l’Estela. L’acta policial recull que es cantaven lemes com “no al desalojo“. També apunta que “no es respectava la distància de seguretat” i que els asseguts a la porta estaven “enganxats uns amb altres amb una actitud expectant de la força policial”. Es tractava d’una “concentració no comunicada”, afegeix el text.
Finalment, resol que “en estar concentrats en aquell lloc impedien a la comitiva judicial realitzar la seva tasca”. Així, després de diverses peticions policials perquè marxessin i la negativa dels activistes, es va desfer la protesta per la força. Només van trobar “resistència passiva”. És a dir, que els concentrats intentaven evitar que els traguessin de la porta inicialment fent pinya i, després, es deixaven arrossegar.
Aquest comportament ha estat motiu suficient per a Interior per imposar fins a 31 multes que juntes sumen 18.631 euros. Entre els afectats hi ha activistes del Sindicat de Llogateres, la Xarxa d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixample, el Sindicat d’Habitatge de l’Eixample Dret i el Grup d’Habitatge de les Corts. També ho ha denunciat l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample en un comunicat que subratlla la mateixa versió dels fets.
Segons Eduardo Cáliz, d’Arrels Advocats, aquestes sancions “no tenen base jurídica” i “vulneren el dret fonamental de manifestació i la llibertat d’expressió”. El fet que el mateix escrit d’Interior detalli la manca de violència també és clau. “Tot i que la llei mordassa recull que qui desobeeixi una ordre d’un agent de l’autoritat pot ser sancionat, el Tribunal Europeu dels Drets Humans diu clarament que una manifestació pacífica no pot ser sancionada”, referma el lletrat. Davant aquestes consideracions, Cáliz referma que es recorreran totes les sancions que han arribat als activistes.
Els Mossos neguen que sigui cap novetat
Fonts oficials del departament d’Interior asseguren al TOT Barcelona que la policia catalana no considera que aquest fet resulti excepcional. De fet, expressen que les multes per concentrar-se a la porta d’un edifici són habituals en contextos de desnonaments. En tot cas, reconeixen que hi ha una particularitat: que s’hagi tramitat amb tanta rapidesa la sanció, ja que els fets van passar el 5 d’octubre i la multa es va segellar oficialment el 28 del mateix mes. Tanmateix, apunten que “no es deu a cap error” sinó a un cúmul de factors que han coincidit i han facilitat l’agilitat de la gestió.
Aquesta versió, però, dista molt de la realitat amb què conviuen els activistes pel dret a l’habitatge de desenes de col·lectius arran del país. Consultats per aquest diari, insisteixen que si això fos habitual, en tindrien constància i ho haurien denunciat abans. Ho apunta un altre portaveu del Sindicat de Llogateres, Jaime Palomera: “En quatre anys mai ens havia arribat una multa per estar davant d’una porta pacíficament i passiva”. Encara menys s’havien rebut sancions en massa, com la d’aquesta ocasió, o multes emparant-se en la llei mordassa, remarca. Les denúncies per desobediència arran d’un desnonament les atribueixen, en tot cas, a situacions excepcionals.
Una de les pors del sindicat és que això vagi a més. Arcarazo assegura que “ahir mateix, en un desnonament al carrer Villarroel, va passar el mateix”. Segons concreta, els agents de la policia catalana desplaçats al lloc van identificar diversos activistes i els van advertir que els arribaria una multa.
Sigui com sigui, aquesta voluntat de la policia catalana “xoca frontalment amb la versió que promou el govern català, que assegura que ha acabat amb els desnonaments d’una banda i sanciona qui els intenta evitar, per una altra”, lamenta Arcarazo. De fet, en aquesta mateixa línia s’expressa Palomera, que denuncia que “només a Catalunya” s’estan utilitzant aquesta mena de sancions contra els col·lectius per l’habitatge que protesten a la porta d’un edifici. “És una decisió política que cal imputar al conseller Miquel Sàmper i al Govern”, ha insistit.
Des de l’Ajuntament de Barcelona, de fet, també s’han demanat explicacions. El regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, ha denunciat a Twitter que és “molt preocupant” i “inadmissible” que “s’enviï els Mossos a denunciar a veïns i veïnes que protesten per un desnonament en plena pandèmia”.
