Desenllaç agredolç per a una finca modernista en decadència

La Casa Tosquella ultima una venda privada després d'haver fracassat l'adquisició pública a un preu assequible

La sorprenent finca modernista plantada al costat muntanya de la ronda General Mitre, entre els carrers Ballester i Vallirana, s’allunya d’un futur públic. Després d’anys buida, en decadència i envoltada d’incertesa, la Casa Tosquella prepara la venda definitiva a un privat. L’Ajuntament ha abandonat la intenció que tenia fa poc més d’un any d’adquirir-la, i tampoc han mostrat interès a comprar-la ni la Generalitat ni la Diputació de Barcelona. Així, ha quedat via lliure perquè algú amb 1,4 milions d’euros disponibles acabi sent el nou propietari d’un Bé Cultural d’Interès Nacional –la mateixa catalogació que tenen la Sagrada Família o el Parc Güell– construït l’any 1889 i reformat íntegrament per última vegada l’any 1906.

La barana exterior, en primer pla, i una de les torres de la Casa Tosquella, de fons / D.C.

La casa segueix en venda a portals com Habitaclia o Idealista –va arribar a aparèixer a Wallapop–, però podria haver-hi canvis en ferm aviat. De fet, el 10 de març la propietat de la finca va informar a la Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat sobre una “imminent transmissió”. És a dir, va demanar que s’enllestís tota la paperassa que correspon a l’administració en el cas de la venda d’un edifici protegit. I així es va fer, informen fonts del departament de Cultura. L’ens públic va completar les gestions que li reclamaven i ho va deixar tot preparat. Tanmateix, la propietat –la família que va heretar la finca– no ha donat cap més senyal de moviment. Després d’aquella petició inicial, la Generalitat no n’ha tingut notícies.

Presumiblement, l’esclat de la crisi de la Covid-19 ha impactat en el procés de venda i ha retardat els terminis previstos. Així i tot, fonts pròximes a l’operació asseguren al TOT Barcelona que el comprador privat pel qual es van fer els tràmits al març segueix interessat en l’edifici. Tant és així que, si tot surt com els venedors volen, el canvi de mans de la propietat de la casa modernista es podria formalitzar les pròximes setmanes. A més, si aquest possible comprador caigués, encara hi hauria un altre privat a la cua, apunten.

Ajuntament i Generalitat desisteixen

Però no sempre s’havia contemplat la venda a un privat com a sortida final per a aquesta casa singular coronada per dues torres –ja impracticables– i decorada amb tot de vitralls, motius florovegetals, relleus zoomòrfics, filigranes a les baranes i, fins i tot, uns llavis carnosos enganxats a una de les parets exteriors. Aquesta peça, considerada un monument històric des del 1974, va arribar a ser oferta al departament de Cultura de la Generalitat entre 2003 i 2004 però l’operació “no va prosperar”, es limiten a apuntar des de la conselleria.

Els llavis al mur exterior de la Casa Tosquella, des del carrer Ballester / D.C.

Anys més tard, durant el govern de Xavier Trias, la família propietària va tornar a mostrar-se predisposada a la venda de l’espai per un preu irrisori: el 80% de la finca per tan sols 100.000 euros. En tractar-se d’un bé protegit, l’administració tenia dret a adquirir-lo mitjançant el tanteig i retracte. En aquell moment, s’havia fet una reestructuració del percentatge de les propietats i s’havia obert una finestra d’oportunitat per a l’Ajuntament. Finalment, però, aquesta opció tampoc no va avançar. Es va acabar atribuint el fracàs de les intencions municipals a problemes vinculats als inquilins que hi havia en aquell moment a la casa.

El 2018, però, la Casa Tosquella va tornar a ocupar l’agenda dels polítics del consistori. El preocupant estat de la casa va acabar comprometent el govern d’Ada Colau –a petició del PDECat– a fer “tot el que estigui al seu abast” per aturar la degradació de l’espai. A més, estudiaria l’opció d’adquirir la casa. Un any més tard, mentre s’iniciava el nou mandat i l’edifici ja estava oficialment en venda, el govern municipal va mostrar “predisposició a adquirir l’immoble”, segons van explicar fonts oficials de l’Ajuntament al diari NacióDigital. Un any i mig després, però, les intencions han canviat. Fonts municipals indiquen a aquest diari que “ara per ara, l’Ajuntament no té interès en l’adquisició d’aquest bé” i que el màxim que preveu fer és “instar a la propietat perquè vetlli per la conservació de l’edifici”.

Una de les torres de la casa on ja no s’hi pot pujar perquè els esglaons s’han ensorrat / D.C.

Consultades per aquest diari, ni la Diputació de Barcelona ni la Generalitat de Catalunya tampoc no mostren cap intenció de comprar la finca. En aquest sentit, el departament de Cultura s’ofereix a “valorar possibles iniciatives” per restaurar i conservar les singularitats patrimonials de la Casa Tosquella, i insta la propietat a presentar-se a les subvencions que cada any publica l’administració catalana per restaurar immobles declarats Bé Cultural d’Interès Nacional.

Veïns, entre la indignació i la ressignació

Aquest desinterès públic per comprar la finca a un preu tan assequible –en comparació amb altres edificis de dimensions i situació similar– ha irritat una part del veïnat de la zona. Concretament, a la plataforma Pacifiquem Ballester, que tem que un operador privat pugui venir amb poques intencions de cuidar un edifici singular i moltes aspiracions especuladores. “És estrany que tres administracions no puguin posar-se d’acord per salvar un patrimoni valuós”, lamenta el portaveu Peter Sotirakis. Per trencar la dinàmica d’abandonament, des de la plataforma del carrer Ballester fins i tot es plantegen incloure el futur de la Casa Tosquella en el pla que treballen per pacificar la via. El sòl de la finca té catalogació d’equipament i, per tant, podria ser un espai útil per al districte.

El president de l’Associació de Veïns i Amics del Putxet, Francesc Ribera, també lamenta la tendència ruïnosa de l’edifici, però es mostra més moderat. Veu “gairebé impossible” que es compri la finca, així que es centra a demanar “que l’Ajuntament garanteixi que l’edifici estigui en condicions dignes”. A més, recupera una demanda insistent de l’associació veïnal i recorda al govern municipal que encara esperen “un catàleg de cases amb patrimoni que hi ha a tota la zona del Putxet”.

Una història també singular

Sigui com sigui, tothom està d’acord amb la necessitat d’un canvi urgent a la finca, especialment des que la seva icònica inquilina morís l’any 2018. Es tractava d’una veïna tossuda –la filla de l’home que va manar construir la casa– que va arribar a ser desheretada per una confrontació familiar. Aquesta dona era Maria Dolors Castells i Tosquella, que es va mantenir fidel al seu desig de passar les últimes dècades de la seva vida al mateix lloc on havia nascut. Ni tan sols li va fer canviar d’idea la transformació del tranquil carrer de Vallirana en una autopista urbana. De fet, va ser llavors, durant la construcció de la ronda General Mitre als anys 70, que ella es va negar a que tiressin la finca a terra tot i les pressions immobiliàries. I així es va enemistar amb una part de la família. I la mateixa tenacitat que li va permetre quedar-se a casa seva li va costar l’herència.

La dona sabia que aquella resistència a l’especulació i a la destrucció del patrimoni, a més, tenia un escut legal molt concret. L’únic que la va salvar de la voluntat familiar de vendre’s l’immoble va ser el contracte formal que Dolors Castells tenia amb els seus pares. “La meva mare em va signar un contracte de lloguer. I encara sort, perquè gràcies a ell puc continuar aquí com a inquilina”, explicava ella mateixa a La Vanguardia l’any 2012. Sis anys després –i una resistència inclosa a una ocupació conflictiva a un annex de la casa– va morir.

L’aparença exterior de la Casa Tosquella / D.C.

Ara, sense que Maria Dolors Castells estigui de guàrdia, la part de la seva família que encara és propietària de la finca podrà completar el desig de desempallegar-se d’una raresa barcelonina que cau a trossos, sense que s’aclareixi si això s’ha d’atribuir a la deixadesa involuntària o a una conveniència immobiliària. Consultats per aquest diari, els familiars que osteten la titularitat de l’edifici no han volgut fer cap declaració.

Més informació

Nou comentari