“Són residents?”. La pregunta la fan dos agents de la Guàrdia Urbana palplantats al carrer de Maria Labèrnia a una parella que acabava d’aparcar la moto, havia agafar una bossa amb llaunes i pica-pica i planejaven ascendir els últims metres fins arribar les bateries antiaèries del Turó de la Rovira —conegudes popularment com els búnquers del Carmel. No sabien que estaria prohibit accedir-hi a partir de les 20h, però així és. Són les noves normes dictades per l’Ajuntament per evitar les aglomeracions que s’hi produïen com a mesura de seguretat per la Covid-19. La parella s’ho pren amb esportivitat i marxa. “I ara quan arribin reforços anirem a dalt”, expliquen els agents.
Dit i fet. Poc després de dos quarts de nou del vespre, vuit agents enfilen el turó i comencen la seva ronda diària. “Em sentiu? Heu de marxar”, crida un dels urbans. Ho repeteix en castellà i la gent comença a entendre-ho. “Puc fer-me una última selfie?”, implora una noia que havia arribat a la zona. Rep l’indult, s’afanya i marxa amb la seva fotografia.
Això els que s’ho prenen bé. Els que no, també diuen la seva, però ho fan quan els agents ja no els senten. No falten les referències a les mares de la policia i un ampli ventall de renecs dels que acabaven d’arribar, tenien la intenció de gaudir de la posta de sol i encara esbufegaven per l’esforç d’haver arribat fins a les bateries.
En menys de 5 minuts, però, el desallotjament s’ha resolt. Es precinten els accessos immediats i la gent es divideix en dos grups: entre els indignats, que fugen, i els conformistes, que decideixen quedar-se amb l’opció B. Un mirador estret on s’hi han d’estar a peu dret, però on se’ls permet quedar-s’hi. “Ah, o sigui que aquí no ens contagiem, no? I a dalt, sí?”, protesta una dona amb gorra. Ella i la seva amiga formen part de les indignades i desapareixen escales avall.
Els venedors ambulants ja se saben la història. “Aquesta setmana és així”, comenta un d’ells als turistes indignats en anglès. “Si voleu, podeu tornar a la una, que és quan marxen”, explica el comerciant, en referència a la policia.
Però els veïns han comprovat que el dispositiu de la Guàrdia Urbana funciona i, d’una manera fugaç, agraeixen la calma que tindran durant un temps. “Quan va acabar el confinament, això va tornar a omplir-se, sobretot de nit. Posen música tota l’estona, criden, vomiten i aquí no passa res”, comenta la Nuria Arévalo, veïna situada a uns 30 metres de la zona zero. Fa anys que reclamen que es tanqui l’accés a les bateries de nit. Ara, gràcies a les mesures de prevenció pel coronavirus, tindran una petita demostració de com seria la seva vida amb aquell desig complert. “Portem dos dies i el que hem notat està molt clar. Els veïns hem pogut descansar”, remata.
