Les denúncies per casos de discriminació lingüística han crescut a Barcelona. El nombre de queixes que van arribar a mans de l’Ajuntament durant 2021 van augmentar respecte els anys anteriors, segons consta en l’últim balanç anual de l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona. La gran majoria de mostres d’odi per raó de llengua a la capital van ser contra persones que feien ús del català.
Dels 59 casos que van comunicar-se a l’Oficina per la No Discriminació de Barcelona, 55 són denúncies de ciutadans que van sentir-se desatesos per expressar-se en català. Els altres quatre episodis van ser contra persones que parlaven en idiomes diferents al català i al castellà.
A 2021, van registrar-se 14 queixes més per situacions discriminatòries per motius lingüístics que a 2019 -quan van presentar-se 45- i 11 més que a 2020 -van interposar-se 48-. Les suposades vulneracions als drets lingüístics van ser més freqüents a negocis, empreses i institucions privades.
Més al sector privat, però creixen al sector públic
El sector privat acapara 36 queixes registrades per suposades mostres de menysteniment per motius d’idioma, més de la meitat de les que l’Oficina per la No Discriminació va recollir. Les xifres desglossades revelen que la xifra més elevada de denúncies per possibles vulneracions es dona a centres escolars, sanitaris i esportius de titularitat privada, que en concentren nou.
A més, a l’organisme de l’Ajuntament es van traslladar altres set possibles situacions de rebuig per raó de llengua a comerços i el mateix nombre a locals d’hosteleria. Es van notificar sis més per fets ocorreguts a empreses i entitats i cinc a través de serveis telefònics i en línia.
Tot i que s’imputen menys casos possibles de discriminació en estaments públics, les queixes hi van a l’alça: han crescut de 14 el 2020 a 23 l’any passat. La major quantitat de suposades vulneracions es produeix als centres hospitalaris de la xarxa pública, amb sis denúncies. Es comptabilitzen cinc a estacions i al transports públics. Els jutjats i les oficines d’atenció al públic en sumen tres i els centres educatius i les comissaries, dos en cada cas.
“Tracte vexatori”
L’Oficina per la No Discriminació assenyala en el resum de 2021 que els presumptes menyspreus a causa de l’idioma “sovint comporten un tracte vexatori en forma de violència verbal, així com un tracte diferenciat en la prestació de serveis o l’accés a la informació”. L’estudi indica que el 30% de denegacions en la prestació de serveis que l’oficina ha conegut són per la llengua. És la segona causa que més es repeteix, només superada pel 34% de desestimacions per motius racials o de nacionalitat.
L’oficina agrega que la Plataforma per la Llengua observa “una tendència a l’alça, en els darrers anys, de discriminacions lingüístiques en l’àmbit del treball”. En aquest sentit, l’organització que vetlla pels drets dels cataloparlants sosté que són situacions en què, “pel fet d’utilitzar la llengua catalana, es produeix una limitació de les funcions laborals dutes a terme”. També poden comportar “la no contractació de la persona parlant en qüestió o, inclús, sancions disciplinàries explícites per parlar català amb els seus clients”, apunta l’informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona.
Crítiques de la Plataforma per la Llengua a l’Ajuntament
La Plataforma per la Llengua recalca que l’idioma és el quart motiu més habitual d’episodis en què es margina a la capital. Igual que altres anys, es situen per davant les 195 denúncies per xenofòbia i racisme, les 159 per LGTBI-fòbia i les 65 per aporòfobia, els actes d’odi contra la gent castigada per la pobresa. El dictamen puntualitza que les dades són tan sols parcials, en gran mesura a causa de la infradenúncia de casos.
Alhora, la Plataforma per la Llengua considera que l’Ajuntament tracta les mostres de rebuig per raó d’idioma com a “discriminacions de segona”. A més, creu que el Consistori té “molt marge de millora en la defensa del català”. En aquest sentit, l’apressa a implantar mesures per vetllar pels drets dels parlants en els pròxims mesos, abans de les eleccions municipals de maig de 2023.
En especial, l’entitat insta el govern de l’alcaldessa Ada Colau a incloure clàusules lingüístiques en la contractació pública. Per a la Plataforma per la Llengua, cal garantir que els missatges i la informació es transmeten en català en els serveis que l’Ajuntament de Barcelona confia a empreses perquè els prestin.
1 
1 