El suïcidi continua sent un tabú en molts aspectes de la nostra societat. Les dades, però, demostren que es tracta d’una pràctica molt més habitual del que podríem a priori esperar a la nostra ciutat. Segons les darreres xifres facilitades per la Guàrdia Urbana de Barcelona, els agents han d’atendre cada dia almenys un cas de temptativa de suïcidi a la capital catalana.
Aquestes preocupants dades no només parlen de la problemàtica real que suposa aquesta pràctica, sinó que també posen de manifest la quantitat de situacions límit a les quals s’han d’enfrontar habitualment tant els agents del cos policial barceloní com els efectius dels Bombers de Barcelona o del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). En un context tan delicat com els casos de temptativa de suïcidi en el qual intervenen tants cossos i professionals diferents és inevitable preguntar-se quin és el protocol d’actuació.
Criteri d’accessibilitat
Segons explicava la setmana passada Lluís López, membre dels Bombers de Barcelona i formador de l’escola dels Bombers de la Generalitat a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), en una jornada enfocada en la prevenció del suïcidi organitzada per la UGT, actualment el protocol davant d’un cas de temptativa de suïcidi es basa només en un criteri d’accessibilitat: el primer que arriba o qui pot tenir més contacte amb l’afectat és qui realitza aquesta mediació, independent dels coneixements o de la formació especifica que tingui en el tema.
Unificació de protocols per un millor abordatge
En aquest sentit, López està treballant de la mà d’Eloy Ariza, responsable de formació del Sindicat de Policies Local de Catalunya de la UGT, per convèncer les autoritats per incloure en la formació reglamentària dels diferents cossos policials i d’emergències unes sessions pràctiques que es puguin aplicar al dia a dia dels efectius i que permetin no només aconseguir un millor abordatge d’aquests casos, unificant els protocols d’actuació, sinó també preparar emocionalment els agents pel trasbals que pot suposar un episodi d’estrès com aquest.
Trencar el misticisme amb la paraula
Amb aquest tipus d’iniciatives es pretén avançar en la ruptura amb el misticisme i desconeixement que semblen envoltar aquesta problemàtica. “La paraula suïcidi no mata, però el silenci sí. No ha de fer por preguntar si algú ha pensat a fer-ho. Aquesta és la pregunta més difícil, però també és l’eina més potent que tenim”, assenyalava en la jornada celebrada la setmana passada Cecilia Borras, presidenta i fundadora de l’associació Después del suicidio-asociación de supervivientes (DSAS).
