El suïcidi continua sent un tabú a la nostra societat. Parlar dels casos no és fàcil i als mitjans de comunicació acostuma a imperar un cert vot de silenci alimentat per la falsa creença de què parlar-ne genera un efecte crida entre els ciutadans. De mitjana, la Guàrdia Urbana de Barcelona atén cada dia almenys un cas de temptativa de suïcidi a la ciutat. Aquestes dades no només parlen de la problemàtica real que suposa aquesta pràctica, sinó que també posa de manifest la quantitat de situacions límit a les quals s’han d’enfrontar habitualment tant els agents com els efectius dels Bombers de Barcelona o del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).
El contacte directe amb episodis d’aquesta intensitat és un dels factors de risc que expliquen que els efectius policials tinguin gairebé el doble de probabilitats que la resta de persones de presentar conductes suïcides. Amb l’objectiu de millorar l’abordatge d’aquestes situacions de risc tant dins com fora dels diferents cossos, la UGT ha organitzat aquest dimecres una jornada enfocada en la prevenció del suïcidi, on s’ha posat de manifest la necessitat d’apostar per una formació pràctica que vagi més enllà del protocol teòric i que serveixi als policies per autoprotegir-se davant d’aquesta problemàtica.
Atenció psicològica al servei dels agents
“El primer que s’ha d’entendre és que la crisi suïcida és un estat temporal en el qual podem intervenir per reconduir la situació. Aconseguir que sigui la mateixa persona afectada qui desisteixi és el gran repte”, assenyala Andrés Cuartero, cap de Psicologia del SEM. Aquesta consigna s’aplica de manera diària en els casos de temptativa de suïcidi que atenen els professionals d’emergències, però també de forma indirecta en els cossos de la Urbana i dels Bombers, que compten amb un protocol intern específic per prevenir conductes de risc entre els mateixos efectius.
Des del Departament de Prevenció de Riscos Laborals d’ambdós cossos ja fa prop de 12 anys que treballen de la mà de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions (INAD) del Parc de Salut Mar en uns programes d’atenció psicològica adreçats als agents. Aquest servei és voluntari i confidencial -els comandaments poden derivar els efectius, però no obligar-los a rebre l’acompanyament- i inclou diferents plans de reinserció progressiva per a les persones que portin mesos de baixa per diverses causes. Segons les dades facilitades pels responsables d’aquests programes, en aquests anys s’han fet prop d’11.700 visites i s’ha atès més de 700 agents, una xifra que correspon aproximadament al 15% del total d’integrants de les plantilles de la Urbana i els Bombers sumades.
Un protocol intern específic per prevenir el suïcidi
En paral·lel, la Guàrdia Urbana va posar en marxa l’any 2019 un protocol específic de prevenció del suïcidi amb l’objectiu de facilitar la detecció de conductes de risc entre els policies que puguin induir a aquesta pràctica. Aquest plantejament preveu tres tipus d’actuacions diferents en funció de la gravetat de la situació. En els casos lleus, l’afectat és derivat als professionals de Riscos Laborals per tal de ser avaluat i rebre una atenció personalitzada que permeti fer seguiment del seu estat. En situacions amb un risc moderat, els comandaments procedeixen a retirar l’arma de foc de l’efectiu com a mesura preventiva i a l’espera d’una avaluació de l’equip de l’INAD que determini si el policia en qüestió està en condicions de continuar amb la seva activitat dins del cos. Pel que fa als casos greus, l’agent és derivat a un centre sanitari de la ciutat per rebre atenció psicològica d’urgència.
“A la Guàrdia Urbana tenim un sistema que funciona des de la detecció inicial fins a l’acompanyament posterior”, defensa Jose Rojas, sergent del cos policial barceloní. Rojas considera que la Urbana compta amb els mecanismes necessaris per poder detectar de manera precoç aquestes conductes de risc, però insisteix que cal anar millorant els protocols per fer-los encara més efectius i generar aquest clima de confiança que permeti que els mateixos agents puguin sol·licitar ajuda en cas de necessitar-la.
L’autoprotecció, la via més efectiva
Aquesta, precisament, és la principal clau de l’èxit d’un programa de prevenció del suïcidi: què els agents tinguin la capacitat i l’entorn segur on poder manifestar com se senten. “Qualsevol actuació pot generar un estrès posttraumàtic. Molts casos no arribaran mai a saber-se si l’agent no demana ajuda. Les vies d’intervenció funcionen, però els agents hem de prendre consciència que ens hem de protegir. L’autoprotecció és la primera via de protecció“, assegura Lluís López. Aquest membre del cos de Bombers de Barcelona ja fa dos anys que va encetar un projecte de formacions en la prevenció del suïcidi entre la plantilla del cos barceloní. La bona acollida d’aquesta iniciativa ha portat els responsables tant de la Urbana com d’altres equips d’emergències a interessar-se per aquest tipus de sessions amb l’objectiu d’incorporar-les a la formació dels efectius.
Els tallers que impulsa López destaquen principalment per l’aposta per una formació més pràctica aplicada al dia a dia dels agents. En aquestes sessions -que compten amb la col·laboració d’actors- es representen possibles situacions de risc en les quals es poden trobar els membres del cos i es debat sobre com ha de ser l’actuació, el protocol a seguir i com s’han sentit tant els voluntaris que hi participen com els companys que hi assisteixen de públic. De fet, en la jornada celebrada aquest dimarts, s’ha escenificat un d’aquests episodis hipotètics on un home es disposava a precipitar-se des d’una terrassa mentre dos agents de la Urbana provaven de dissuadir-lo.
Segons explica López, l’objectiu de tot plegat és aconseguir familiaritzar els efectius amb situacions de risc com aquestes en un entorn segur no només per aconseguir un millor abordament d’aquests casos, sinó també per preparar emocionalment els agents pel trasbals que pot suposar un episodi d’estrès com aquest. De la mà d’Eloy Ariza, responsable de formació del Sindicat de Policies Local de Catalunya de la UGT i un dels impulsors de la jornada, aquest bomber barceloní està provant de convèncer les autoritats per incloure aquest tipus de pràctiques en la formació reglamentària dels diferents cossos policials i d’emergències. Això facilitaria trencar el tabú que existeix amb aquestes conductes i ajudaria a unificar el protocol d’actuació davant d’un cas de temptativa de suïcidi, que actualment es basa només en un criteri d’accessibilitat: el primer que arriba o qui pot tenir més contacte amb l’afectat és qui realitza aquesta mediació, independent dels coneixements o de la formació especifica que tingui en el tema.
Una paraula que no mata
Iniciatives com aquesta, doncs, volen ser un petit per pas per avançar en la croada que entitats com Después del suicidio-asociación de supervivientes (DSAS) fa anys que encapçalen amb la finalitat d’esvair el misticisme i desconeixement que sembla envoltar aquesta problemàtica. “La paraula suïcidi no mata, però el silenci sí. No ha de fer por preguntar si algú ha pensat a fer-ho. Aquesta és la pregunta més difícil, però també és l’eina més potent que tenim”, afirma Cecilia Borras, presidenta i fundadora de l’associació. La pilota per trencar aquest tabú al voltant del suïcidi sembla estar ara en mans de les administracions.
