Quan en Josep Tarrés parla de l’amiant s’hi refereix com una “pandèmia“. El primer contacte d’aquest pneumòleg amb el fibrociment va ser quan exercia de metge de família a Cerdanyola del Vallès, on estava ubicada fins a finals dels noranta la fàbrica de la companyia Uralita. Allà va viure de primera mà els primers casos d’asbestosi, una malaltia pulmonar derivada de l’exposició a aquesta substància tòxica, i de mesotelioma, un tipus de càncer provocat exclusivament pel contacte amb aquestes fibres. Els primers afectats van ser els mateixos treballadors de l’empresa i els seus familiars. Després van començar a sorgir casos de contaminació ambiental de veïns del municipi. “Abans es pensava que pràcticament n’havies d’empassar [d’amiant] per emmalaltir, però ara sabem que amb tenir contacte amb poca quantitat ja és suficient. No s’ha pogut establir un mínim de seguretat a la seva exposició”, assenyala en una conversa amb el TOT Barcelona.
Des de la detecció d’aquells primers casos als setanta, Tarrés ha seguit investigant i especialitzant-se en aquest tipus de malalties vinculades al fibrociment. La gran majoria d’afectacions continuen tenint un origen laboral, com en el cas dels exempleats de Macosa-Alstom o els del metro de Barcelona, però cada cop n’hi ha més d’ambientals. “Dir que això és un tema laboral del passat és fals. Abans hi havia focus enormes de contaminació, que eren les fàbriques, i ara n’hi ha milions de petits, que són les teulades. És una qüestió del present, però també del futur perquè anirà a més. Aquest material cada cop està més deteriorat i desprèn més fibres”, alerta el pneumòleg, que lamenta que l’Estat encara no compta amb un registre oficial de pacients amb mesotelioma com sí que tenen des de fa dècades altres països com Itàlia, fet que permet obtenir una fotografia més acurada dels malalts. Precisament, aquesta és una de les mesures que s’introduiran en la nova Llei de l’amiant, que la setmana passada a superar el debat a la totalitat al Parlament i que hauria d’estar enllestida abans d’acabar el 2025.
L’objectiu final del reglament encara en procés és poder erradicar aquesta substància del territori català abans del 2032, tal com marca la normativa europea. Per fer-ho, s’haurien de retirar els prop de tres milions de tones d’uralita que es calcula que encara hi ha a casa nostra, bona part d’aquests repartits entre més de 800.000 teulades de fibrociment. “És l’única solució, però, al ritme que anem avui dia, no eliminarem aquesta xacra ni en 250 anys. Qui no pot veure des del seu balcó una teulada d’amiant deteriorada? En tenim més de 40 quilòmetres quadrats a Catalunya”, subratlla Tarrés, que considera que encara hi ha poca consciència ciutadana del perill que suposa aquesta exposició a cobertes que han esgotat amb escreix la seva vida útil, que és d’entre 30 i 40 anys. Pel que fa a l’acceleració de la substitució de sostres d’uralita, el pneumòleg creu que la futura Llei contribuirà al procés, però remarca que el reglament per si sol no marcarà la diferència, sinó que cal també una implicació de les diferents administracions per fer-lo complir.
Fotografia real de les actuacions en marxa
En les darreres setmanes hem conegut diversos casos més o menys polèmics de retirades de teulades de fibrociment a Barcelona. L’antiga fàbrica dels ascensors Cardellach, el Taller Masriera o la vella redacció d’El Periódico, en són només alguns exemples. Tanmateix, quina és la situació actual pel que fa a l’erradicació de l’amiant a la capital catalana? Segons dades facilitades pel Departament de Treball de la Generalitat, en aquests moments hi ha 25 plans de treball aprovats per a la substitució de cobertes arreu de la ciutat i cinc més que estan pendents d’avaluació per rebre aquest vistiplau del Govern. Per posar en context aquestes xifres, és important subratllar que durant els tres primers mesos del 2024 es van validar una vuitantena de plans arreu de la comarca del Barcelonès, que l’any passat va concentrar més del 25% de les retirades de tot Catalunya. Si ens fixem en el detall de les dades barcelonines, sabem que almenys una quarta part d’aquests permisos concedits enguany fan referència a teulades ubicades al districte de l’Eixample. De fet, aquest mateix dimarts arrencaven els treballs a la finca del número 306 del carrer de la Diputació, concretament a l’antic pàrquing de l’immoble, que ocupa aproximadament una quarta part de l’interior d’illa entre els carrers de la Diputació, del Bruc i de Girona i la Gran Via de les Corts Catalanes.
Es dona la circumstància que la llicència per iniciar les tasques en aquest edifici de la Dreta de l’Eixample està atorgada des del 2024. Des del Departament de Territori precisen que no hi ha un venciment del pla concedit o un termini màxim per dur a terme les obres, de manera que cada propietari inicia els treballs quan ho considera oportú. Això implica que la substitució de les 25 teulades ja autoritzades per la Generalitat no té per què ser immediata, sinó que podria demorar-se mesos o inclús anys.
El que marca un termini més acurat d’execució és la llicència d’obres que els responsables del sostre han de demanar al consistori per poder iniciar les tasques. És el cas, per exemple, de les naus que van acollir l’antiga fàbrica d’ascensors, actualment reconvertides en aparcament d’aquest públic i que ocupen pràcticament la totalitat de l’interior d’illa delimitat pels carrers de Casanova, Villarroel i Sepúlveda i la Gran Via. Els propietaris tenen ja tots els permisos en regla i l’inici de l’actuació és imminent.
L’Eixample, però, no és l’única zona de la ciutat on pròximament s’hauran de dur a terme retirades de teulades d’amiant. Abans del centenari de l’Exposició Internacional del 1929, l’Ajuntament haurà d’eliminar el fibrociment present al sostre del Palau del Vestit, un dels recintes firals utilitzats per la Fira de Barcelona i que es troba al cantó Llobregat de la plaça d’Espanya, entre la Gran Via, l’avinguda de la Reina Maria Cristina i el carrer de Mèxic.
També al districte d’Horta-Guinardó hi ha dues cobertes de dimensions considerables que podrien desaparèixer en els pròxims mesos. La primera es troba en una de les naus de la seu de la constructora Sorigué, ubicada al número 99 de la ronda del Guinardó, al costat dels jardins del Doctor Pla i Armengol i el camp del FC Martinenc i just davant de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. La teulada té una superfície aproximada de 2.000 metres quadrats, es va instal·lar als anys setanta i ja té la llicència d’obres en tràmit. La segona està situada dins del recinte de l’Hospital de la Vall d’Hebron, en una de les ales de l’Edifici Mediterrània de l’Institut de Recerca de l’equipament. La uralita data també de mitjans dels setanta i ocupa uns 1.500 metres quadrats. En aquest cas, la llicència d’obres municipal ja ha estat concedida. Pendent d’una data d’actuació està també l’encapsulament de les restes de fibrociment procedent de l’antic nucli de barraques del Turó de la Rovira.
Moviment veïnal per trencar amb la “indefensió”
Aquesta verdadera primavera de la retirada d’amiant que viu la ciutat està despertant consciències entre els barcelonins. Cada cop hi ha més veïns que s’interessen pels perills del despreniment de fibres i que estan a l’aguait davant possibles actuacions que suposin un perill per a la salut. Fa només unes setmanes, les denúncies ciutadanes van aconseguir que l’Ajuntament aturés la retirada sense llicència d’una coberta de fibrociment al local del número 78 del carrer de Rocafort. El propietari d’aquest terreny que dona també a un interior d’illa havia tramitat un permís d’urgència per retirar i substituir les plaques de fibrociment malmeses, però no disposava del corresponent pla de treball aprovat. En aquest cas, el consistori va poder actuar i paralitzar les tasques quan ja s’havia eliminat la meitat del sostre. Tanmateix, en altres casos on ha quedat patent una mala praxi amb la manipulació d’uralita, l’actuació de les autoritats no ha estat tan diligent.
Un dels exemples més flagrants és el de l’antiga redacció d’El Periódico. Les denúncies presentades tant a l’Ajuntament com a Inspecció de Treball per part dels veïns després de presenciar i enregistrar com es llançava runa de manera indiscriminada sobre la teulada de fibrociment, amb el corresponent despreniment massiu de fibres a l’interior d’illa, no van aconseguir aturar les obres en el seu moment.
Tampoc han fet efecte les noves demandes traslladades aquesta mateixa setmana a l’administració catalana en comprovar que un grup d’operaris manipulava sense cap mena d’elements de protecció l’últim tram supervivent de la coberta. Els veïns afectats asseguren que des del consistori els remeten a la Generalitat com a autoritat competent, mentre que els inspectors de treball es limiten a comunicar-los que en les diferents visites que han fet no han detectat in situ mala praxi i que no poden actuar valent-se dels vídeos enregistrats pels inquilins.
“Que ho faci una empresa autoritzada ja hem vist que no és garantia de res. Les obres s’haurien d’aturar immediatament quan es veu una mala manipulació o que s’està fent alguna cosa Il·legal. Però, si no val que els veïns ho presenciïn ni que ho gravin… La indefensió és total i al final qui paga les conseqüències són els ciutadans“, apunta amb contundència Miguel Moreno, portaveu de l’agrupació de jubilats de Macosa-Alstom i un dels artífexs de la futura Llei.
En la mateixa línia es pronuncia l’investigador del CSIC Xavier Querol, especialitzat en contaminació i qualitat de l’aire, que considera que, tant si es dona en un interior d’illa com a la via pública, la mala praxi hauria de ser denunciable sempre que es produeixi. “Si hi ha dispersió de fibres d’amiant s’ha d’anar a l’Ajuntament i ha de ser salut pública qui s’encarregui de comprovar que això és així”, precisa. Davant d’això, experts com el doctor Tarrés consideren clau aquesta presa de consciència ciutadana. “Quants com hem sentit la frase ‘no n’hi ha per a tant’? No n’hi ha per a tant potser ara, però a algú de nosaltres li tocarà la rifa d’aquí a uns anys… Hi ha nens que encara no han nascut i moriran per la nostra irresponsabilitat. L’amiant és un assassí silenciós i silenciat, que va en augment i que és evitable”, sentencia.
