L’Ajuntament té un sac ple de paraules grandiloqüents per al nou servei de neteja que s’estrenarà el 7 de març. No és per menys, perquè la neteja és una de les principals preocupacions dels barcelonins. I a l’octubre es va haver de córrer per fer una inversió extra de 70 milions per reduir la brutícia que hi havia als carrers.
El consistori confia que la situació millori amb l’entrada en servei del nou contracte. En poc més d’un mes la ciutat viurà una mutació d’aquest servei que, de fet, és el que més despesa pública suposa per a les arques públiques municipals: 2.300 milions d’euros en 8 anys.
Les xifres són grosses i totes estan destacades en color verd als informes de l’Ajuntament: 14% més d’inversió respecte del contracte anterior, una despesa total de 307 milions d’euros –184,52 euros per any i habitant–; 400 noves contractacions depersonal –en total 4.400 empleats–, de les quals 225 més persones per a la neteja; 40 informadors nous; estrena de 600 vehicles elèctrics que se sumen als 270 existents, de múltiples tipologies, i que incrementaran el percentatge de vehicles no contaminants al 66%…
Per explicar el projecte l’Ajuntament fa servir paraules seductores com sostenibilitat, electrificació de la flota, flexibilitat, eficiència, adaptabilitat i un llarg etcètera. L’executiu municipal assegura que és un servei “adaptat a les noves necessitats de la ciutat del segle XXI”. Això sí, entrarà en marxa per fases. Als districtes de Sant Andreu, Sant Martí, Ciutat Vella, Eixample i Gràcia els canvis s’apreciaran a partir del mes de març. De la mateixa forma ho faran les platges de la ciutat.
Més tard, al setembre, s’incorporaran els districtes de Sants-Montjuïc, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó i Nou Barris. El motiu del retard en aquests darrers territoris és un recurs que va presentar una de les empreses que va participar al concurs públic de l’administració. Finalment, el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) no els va donar la raó i va considerar que els processos que va dur a terme l’Ajuntament eren correctes i podien tirar endavant.
A més de la promesa d’uns carrers més nets, l’espai urbà notarà la nova adjudicació del servei en el canvi setmanal d’entre 800 i 1.000 contenidors d’escombraries d’arreu de la ciutat. L’Ajuntament calcula que en termini d’entre 12 i 14 setmanes s’hagin renovat les 12.600 unitats que vol retirar. Són la meitat del total que hi ha avui a la capital. Els nous contenidors seran més baixos que els actuals, per facilitar la visibilitat i reduir el nombre d’accidents de trànsit, han explicat. L’executiu municipal també promet que les tasques per mantenir cuidada la ciutat seran més silencioses.
Arriben els carretons autopropulsats
Una innovació pràcticament futurista seran els carretons autopropulsats. “Com un patinet elèctric”, ha comparat Carlos Vázquez, director de serveis de neteja i residus de l’Ajuntament de Barcelona. El nou pla de neteja s’emmarca en el programa Cuidem Barcelona, que també contempla accions en matèria de gestió de parcs i jardins, d’energia i enllumenat públic, de control de plagues, de pavimentació i de mobiliari urbà, entre d’altres. Aquests artefactes, en definitiva, serviran per facilitar la feina dels treballadors, que no hauran de carregar amb tant de pes mentre arrosseguen el material de neteja, especialment quan facin pujades.
“La ciutat ha canviat”, ha afirmat Vázquez, que com a exemple d’això ha posat l’augment exponencial de carrils bici. Les mides de la maquinària de neteja actual no s’ajustaven a les calçades per a bicicletes. Ara, amb la nova contractació, deixarà de passar perquè els operaris tindran uns vehicles més petits i alhora més flexibles, amb més adaptabilitat a la varietat d’entorns urbans.
L’Ajuntament també aposta per agrupar tots els contenidors en un mateix espai, perquè consideren que contribueix a un major reciclatge. “Sempre que sigui possible”, s’autoesmenen. El que es busca és incrementar en un 25% el nombre de contenidors de recollida selectiva i reduir els de resta genèrica, de color gris. El banc de proves que es van fer als barris del Fort Pienc i la Dreta de l’Eixample va donar bons resultats, argumenten.
Un altre gadget tecnològic és la integració del GPS als vehicles de neteja. Els treballadors no el faran servir com a navegador, sinó que servirà a l’Ajuntament per veure què fan i per on passen en tot moment. “Tindrem aquesta capacitat de controlar més”, ha afirmat Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica. Aquesta informació preveuen que algun dia arribi a mans de la ciutadania, per augmentar els nivells de transparència. En cap cas això serà una realitat el 7 de març. Sí més endavant, “un cop assegurem que la informació és fiable”, ha informat Vázquez.
Pastís tallat en 4 trossos
El pastís de la neteja se’l repartiran quatre empreses diferents. Cadascuna d’ella s’encarregarà d’una zona de la ciutat. La nord comprèn els districtes d’Horta-Guinardó i Nou Barris i anirà a càrrec de Valoriza Medioambiente. La zona est –Sants Andreu, Sant Martí i platges– se l’ha quedat Urbaser; mentre que la zona centre –Ciutat Vella, Eixample i Gràcia– és de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC). Per últim, de la zona oest –Sants-Montjuïc, les Corts i Sarrià-Sant Gervasi– se n’encarregarà l’empresa CDL group.
L’Ajuntament també ha realçat l’augment de la neteja, tant en quantitat com en qualitat. Especialment, ha assenyalat les virtuts de l’aigua a pressió. En aquesta línia, tots els districtes veuran com es neteja més sovint amb aquesta tècnica. Especialment significativa és la zona de la Sagrada Família, que el consistori ha promès que es ruixarà amb aigua fins a quatre cops per setmana, mentre que abans hi havia llocs de la ciutat on es feia una sola vegada cada 15 dies.
També es reforçaran els torns de les tardes, que és quan més ús de la ciutat fa la ciutadania, exposa l’administració. Així mateix, expliquen que es doblarà la neteja dels contenidors per dins i per fora. Durant la temporada alta, de maig a octubre, es farà un cop per setmana i durant la temporada baixa, de novembre a abril, cada quinze dies.
I quanta despesa d’aigua suposarà això? Doncs l’Ajuntament reconeix que no ho sap, malgrat ser un bé escàs. “No tenim encara calculat l’increment d’aigua, però en qualsevol cas serà tota pràcticament freàtica [que prové de pous de captació i no és potable]”, s’ha mullat Badia.
Aquests són els plans de l’Ajuntament de Barcelona sobre el paper. Quant a la realitat, es mostren expectants i animen a la ciutadania a manifestar queixes i suggeriments a través de l’app Barcelona a la butxaca, els telèfons 900 226 226 i 010, així com les xarxes socials municipals.
