Compromís ‘in extremis’ per salvar el Gimnàs Social Sant Pau

Els promotors intenten posar d'acord a les administracions després d'haver salvat un avís d'embargament de la Seguretat Social gràcies a una col·lecta solidària

A la sala d’activitats del Gimnàs Social Sant Pau, durant una classe de boxa, se sent rapejar a Nach: “Ángel, mi ángel, mi ángel […] Tu adiós precoz, tu cuerpo frágil se derretía veloz“. La cançó està dedicada a la germana del cantant, que va morir amb 16 anys. Tanmateix, alguns versos s’escampen al voltant de l’espai i encaixen amb el relat d’allò que, a èpoques, ha estat a punt d’escaure-li al centre socioesportiu: una desaparició també precoç.

L’amenaça els ha assaltat de nou els últims mesos. Però ara, després d’un any fent mans i mànigues per sobreviure mentre esperaven resposta definitiva de les administracions, la tranquil·litat és a tocar. La Generalitat s’ha compromès a eixugar el deute del gimnàs amb una dotació d’uns 120.000 euros a fons perdut, expliquen els gestors del Sant Pau, i l’Ajuntament crearà un conveni per fer-se càrrec de la quota mensual de les persones vulnerables que envia al centre en un degoteig constant. Amb aquests dos acords, “ara sí, ens salvaríem”, diu, encara inquiet, un dels portaveus de la cooperativa, Ernest Morera. 

El compromís del govern d’Ada Colau s’ha confirmat aquest mateix dimecres, amb l’enviament d’una carta per part de la tinent d’alcaldia de Drets Socials i Feminismes, Laura Pérez, al conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani. En aquest document, al qual ha tingut accés el TOT Barcelona, Pérez expressa “la voluntat de l’Ajuntament de formalitzar els pròxims mesos la col·laboració amb aquesta entitat mitjançant una subvenció normativa o un conveni”. Així, “es donarà suport a l’atenció que aquesta entitat proporciona a persones vulnerables derivades de diversos serveis municipals”, segueix el text. 

Qui pot, paga; qui no, no

Al gimnàs del número 46 de la ronda Sant Pau, on es dona servei gratuït a 900 persones en situació d’exclusió social o on el col·lectiu transgènere pot gaudir d’un vestuari propi, la notícia ha dissolt els pitjors auguris. “Tenim 206 persones, quasi tots joves estrangers que han deixat de ser MENAs, amb un document acreditat per l’Ajuntament que ens les deriva”, concreta Morera. Si el govern municipal pagués la quota sencera –38 euros– d’aquests usuaris, serien prop de 100.000 euros anuals per al centre socioesportiu. 

De tota manera, encara no s’ha decidit formalment de quina quantitat per persona enviada es farà càrrec el consistori, ja que el Sant Pau està disposat a negociar una rebaixa de la quota. De fet, ho fa sovint. Per convicció. Dels usuaris habituals, qui no té feina i no cobra l’atur no paga res. “Hi ha un contracte implícit basat en la confiança: quan trobin feina ja tornaran a pagar”, incideix el representant del col·lectiu. Tampoc no paguen aquells derivats d’entitats socials, com Arrels, Càritas o la parròquia de Santa Anna. Fins i tot els que passen una situació econòmica complicada poden ajustar-se la quota a la quantitat que poden assumir fins que es refacin del seu sotrac personal. 

La sala d'activitats on s'exerciten mentre sona la música. / D.C.

La sala d’activitats on s’exerciten mentre sona la música. / D.C.

A l’altra banda de la plaça Sant Jaume, la Generalitat, de moment manté la seva posició pública lluny de la concreció. Fonts del departament de Treball, Afers Socials i Famílies indiquen a aquest diari que coneixen la crisi que ha afrontat el club, que volen “reconèixer la gran tasca del Gimnàs Social Sant Pau” i que es volen “implicar” en el manteniment d’un servei “clau” entre els barris del Raval, Sant Antoni i el Poble-sec. 

Treballadors sense llum

Els àngels –que diria Nach– del Sant Pau, però, han estat els treballadors. El nou director del centre, Jordi Bordas, ha hagut de buscar-se una feina nocturna. I el responsable de relacions amb les entitats, Ernest Morera, té la llum de casa tallada. “Fa mesos que cobrem una tercera part del nostre salari”, indica Bordas. Ara, amb la missiva de Laura Pérez dirigida a la conselleria, els empleats desitgen “que es desbloquegi el pagament del govern català” i es compleixin les promeses en converses privades que s’havien aconseguit arrencar a l’administració les últimes setmanes.

Mentre negociaven, aguantaven l’aiguat. “Arran d’unes obres que van arribar tard, per culpa d’una fuita a la narcosala que teníem a dalt, molts clients van marxar i ara estem perdent més de 10.000 euros al mes”, detallen. Ara són 10 empleats en comptes de 16. De fet, gran part del deute a eixugar correspon als treballadors i als petits proveïdors, que sumen gairebé 100.000 euros en pagaments pendents. Els altres 50.000 euros, aproximadament, són els que deuen a la Seguretat Social. I aquest va ser l’escull que gairebé provoca que els embarguessin el local a finals de maig. Finalment, però, una allau de solidaritat els va permetre salvar la pell.

Entitats com la Fundació Sant Joan de Déu, el Casal d’Infants, Arrels o el mateix Ajuntament van comprometre’s a donar 40.000 euros i això va calmar la tresoreria pública. “Ens van donar un marge raonable perquè solucionéssim el deute”, celebra Bordas. Tanmateix, el director espera no haver-ne de fer ús. Quan la Generalitat confirmi la inversió, una entitat de la banca ètica –amb qui ja ho tenen aparaulat– els avançarà els diners i podran desfer-se del deute amb l’administració. Així estaran en plenes condicions legals per poder tirar endavant el conveni amb el govern d’Ada Colau. 

La piscina, que un dia va ser la primera de l'estat espanyol a utilitzar clor, és un dels serveis més utilitzats. / D.C.

La piscina, que un dia va ser la primera de l’estat espanyol a utilitzar clor, és un dels serveis més utilitzats. / D.C.

“No s’entendria que això caigués perquè, si cau, se’n van en orris 900 persones amb un espai social i esportiu gratuït, 300 exMENAs i prop de 90 dutxes diàries per a persones sense llar”, resumeix Jordi Bordas. Mentre parlem, al cafè del gimnàs, tothom qui passa fa algun comentari. No existeix la figura de l’esportista apàtic amb auriculars i nul·la voluntat social. Fins i tot quan algú arriba i no hi ha interacció, salten les alarmes. “Eh, aquí ningú no em diu res?”, exclama un noi jove, empleat del Burguer King del mateix carrer, quan els gestors del gimnàs discuteixen capficats com serà el futur del gimnàs i no s’adonen de la seva arribada. “A tu estem cansats de saludar-te! Va, home, si ja et vaig veure ahir…”, respon la veu de l’Ernest. 

Un últim escull, el més evitat

L’espai, a més de cobrir una funció esportiva, té sensibilitat pel perfil del veïnat del Raval: S’adequa al Ramadà i amplia l’horari durant aquest període, fa classes de defensa personal per a dones i, si cal, habilita un espai perquè les mares musulmanes a qui fa vergonya posar-se banyador tinguin un lloc on nadar còmodes amb els seus nadons. Per tot això, les administracions volen apuntalar la viabilitat del centre i col·laborar-hi. De fet, fonts municipals incideixen en què ja van mostrar el seu suport al projecte l’any 2017, quan van negociar amb la propietat perquè renovessin el lloguer al centre –ara vigent fins al juny de 2020– i quan, alhora, van adquirir la part de la finca que té sortida al carrer Reina Amàlia. 

Tanmateix, no queda clara la posició de l’actual govern sobre la compra de la resta de la finca. L’immoble inclou tres locals de ronda Sant Pau, tot ells buits. En aquest sentit, fonts de l’Ajuntament es limiten a recordar que la proposició de la CUP per adquirir l’espai es va aprovar per unanimitat al ple del maig de 2018. Ara bé, fonts del govern recalquen que el text de la moció demanava que també s’hi impliqués la Generalitat i que “la propietat estigués disposada a vendre l’immoble a un preu que estigués dins de la instrucció de preus que té l’Ajuntament de Barcelona per a l’adquisició d’immobles”.

Preguntades per aquesta “instrucció de preus” i el llindar màxim que dicta, les mateixes fonts apunten que les xifres “no són públiques” i, per tant, no es poden comunicar. A més, la resolució política de la CUP demanava fer la compra abans del 31 de desembre. Sobre les noves perspectives, no s’ha fet cap comentari.

Usuaris exercitant-se a la sala de màquines. / D.C.

Usuaris exercitant-se a la sala de màquines. / D.C.

La propietat, Samaranch Viñas, està disposada a vendre i encara no ho ha fet. En un document al qual ha tingut accés aquest diari, l’empresa ofereix com a principals atractius de l’immoble que podrà sumar, a sobre de l’espai del Sant Pau, cinc plantes més. S’hi poden construir un màxim de 48 nous habitatges. També subratlla que l’edifici ha quedat “alliberat del 30% d’HPO”, en referència a la reserva obligatòria d’Habitatge de Protecció Oficial aprovada a finals del mandat passat. La companyia, que ha defugit aportar la seva versió sobre l’estat de les negociacions, situaria el preu de venda entre els 6 i els 7 milions d’euros, apunten fonts properes a la negociació. 

Des del Sant Pau, el desig és que sigui l’Ajuntament qui compri l’immoble, com ha fet amb tantes altres propietats quan les condicions han semblat apropiades. Volen, a més, que s’hi projectin pisos “per al barri”: “No s’entendria que amb la vocació que tenim al damunt tinguéssim pisos de súperluxe”, clama Bordas. El destí del conjunt de la finca, però, està instal·lat en la incògnita i pel que sembla a ningú no li urgeix entomar la decisió fins després de les vacances. Mentrestant, Nach seguirà sonant entre cops de puny i moviments esquius. I l’Ernest i el Jordi seguiran convençuts de fer del 2019 una nova resistència al Gimnàs Social Sant Pau. “Ens hem especialitzat a xutar la pilota endavant”, clou Morera.

Més informació

Nou comentari