Més de 700 famílies esperen un pis d’emergència social a Barcelona. Així ho acrediten les dades de la Mesa per l’adjudicació d’un habitatge d’aquestes característiques del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, que formen la Generalitat de Catalunya (60%) i l’Ajuntament (40%).
En concret, i segons les dades de desembre del 2023, 701 unitats familiars amb un expedient positiu no disposaven del pis al qual tenen dret. Lluny, de baixar, el percentatge creix al voltant d’un 5% respecte a desembre de 2022 (671).
En tramitació 751 expedients
Les dificultats per aconseguir un pis d’emergència a Barcelona s’ha cronificat. L’espera es pot situar al voltant dels dos anys i mig. Les xifres encara són més preocupants perquè la Mesa d’Emergència té en tramitació 751 expedients, 734 dels quals són antics i 17 van entrar el desembre de 2023. Les dades del gener encara no s’han publicat.
Per districtes, de les 701 unitats familiars amb una valoració positiva pendents que les hi sigui adjudicat un pis, Ciutat Vella i Sant Martí són els territoris on n’hi ha més, amb 143 i 126 casos, respectivament. A Sants-Montjuïc són 121; a Nou Barris, 111; a Horta-Guinardó, 89, i a l’Eixample, 55. Per contra, el nombre d’expedients baixa força a la resta de districtes, amb 23 a Sant-Andreu; 18, a Gràcia; 9, a les Corts, i 6 a Sarrià-Sant Gervasi.
Tres de cada quatre pisos els posa l’Ajuntament
Al llarg dels darrers anys, el govern d’Ada Colau ha denunciat la gran diferència que hi ha entre els pisos que aporta el consistori a la Mesa d’emergència social o els del Govern autonòmic. Segons dades municipals de la tardor de 2022 facilitades a Metrópoli, entre 2016 i 2021 l’Ajuntament va facilitar 1.066 habitatges per 340 la Generalitat, és a dir, la ciutat cedeix tres de cada quatre pisos a la mesa. El setembre de 2022, Colau va dir que a la Generalitat li faltava per aportar un miler de pisos a la mesa d’emergència.
La impossibilitat de pagar el lloguer o la hipoteca, i els desnonaments que moltes vegades se’n deriva, és una de les principals situacions per les quals les famílies sol·liciten un pis d’emergència social. Aquest dijous, una dona de 78 anys va ser desnonada del pis en el qual ha viscut els darrers 55 anys al barri Gòtic perquè devia 89 euros. El col·lectiu Resistim al Gòtic va acusar directament l’Ajuntament de trencar un acord que tenia el vistiplau de la propietat i la Blanca, la veïna afectada. El pacte era que la Blanca pagava els 340 del lloguer i el consistori es feia càrrec de la resta, fins a arribar als 1.000 euros que demanava la propietat. La veïna ja té adjudicat un habitatge social adaptat per a gent gran, al qual podrà accedir en un any. De moment, la Blanca ha estat allotjada en un establiment hoteler.
