El govern d’Ada Colau es desafia a completar un grapat de reformes urbanístiques abans de les eleccions municipals de 2023 que la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, ha definit aquest dimecres com el “pla de transformació més important des de 1992”. L’equip de l’alcaldessa es marca com a fita aconseguir que, abans del final del mandat d’aquí a 19 mesos, un milió de metres quadrats d’asfalt s’hagin alliberat de trànsit de vehicles, tant amb remodelacions efectuades des que Colau va assolir l’alcaldia el 2015 com les que l’Ajutament preveu en els dos pròxims anys, que prenen les superilles ja establertes a Sant Antoni, el Poblenou i altres barris com el paradigma a estendre a tota la ciutat, en especial a l’Eixample i Sant Martí.
“Serà un milió de metres quadrats que passaran a ser de la ciutadania, per a una mobilitat amb transport públic, per a verd i espais que dinamitzin el comerç de proximitat”, ha vaticinat Sanz, que ha presentat el paquet d’obres com la prova del “canvi de model per fer possible la ciutat del futur”, dotat amb una inversió de 525 milions d’euros entre 2021 i 2022. “L’actualització del pla Cerdà al segle XXI és aquesta”, ha esgrimit la tinent d’Urbanisme, que ha afegit que, amb els canvis planificats, es calcula incrementar en “40 hectàrees” les zones verdes i ajardinades “repartides per tota la ciutat, amb diferents parcs centrals i grans transformacions de vies centrals, com la Meridiana o la Diagonal”, ha destacat. “No són actuacions grans, però són múltiples i es caracteritzen per la valentia i la construcció d’un nou model de ciutat des del punt de vista social i mediambiental”, ha avalat Xavier Matilla, arquitecte en cap de l’Ajuntament i exdirigent dels comuns.
Tot i que el Consistori recalca que les mesures s’expandeixen a diferents punts de Barcelona, el gruix de les actuacions se centren en la trama Cerdà. “Un de cada tres carrers de l’Eixample i de Sant Martí han de ser diferents, on el verd i la gent siguin els protagonistes”, ha sostingut Sanz, que ha subratllat que és en aquests dos districtes on cal reduir més la contaminació i la circulació de vehicles. “Ens juguem la salut de tota la ciutat, perquè el que passa a l’Eixample i a Sant Martí afecta a tota la ciutat”, ha advertit. La regidora dels comuns ha indicat que les reformes a tots dos districtes han de traduir-se en 15 hectàrees que passin de ser zona de trànsit en vehicle privat a lloc de pas per a vianants, ciclistes i transport públic “en els propers dos anys”.
80% de desplaçaments sense vehicle privat
De fet, capgirar la mobilitat és un altre repte que l’Ajuntament diu que afronta. L’actual govern de comuns i socialistes aspira que “més del 80% dels desplaçaments” es facin “a peu, en transport públic o en bicicleta” el 2024, ha assegurat Sanz. També ha augurat un “salt” en l’ús de la bicicleta, que passi de representar poc més del 2% dels trajectes al 5%, “adaptant la ciutat per fer-la més segura pels ciclistes i incrementar el servei del Bicing”, s’ha compromès.
A banda, Sanz ha enumerat altres reformes pendents, moltes d’elles ja conegudes i pendents de tirar endavant, com la connexió de les dues línies del tramvia pel centre de Barcelona. La tinent s’ha referit a l’expansió d’entorns pacificats amb menys vehicles al voltant de 200 escoles el 2023, la rehabilitació d’habitatges amb deficiències estructurals a Besòs-Maresme, Trinitat Vella i Can Peguera o la reactivació de polígons industrials per tractar d’atreure indústria de sectors econòmics emergents i poc contaminants. També ha reiterat la gran promesa de Colau d’ampliar el parc públic d’habitatge, amb 4.000 pisos nous projectats en règim de lloguer assequible.
