Sant Antoni lidera la recuperació postcovid impulsat per la superilla

Un estudi de l’Ajuntament mostra que les vendes al barri creixen per sobre de la mitjana de la ciutat

El comerç del barri Sant Antoni ha aconseguit superar la crisi provocada per la pandèmia i lidera la recuperació postcovid gràcies a l’impuls de la superilla. Segons un estudi de l’Oficina Municipal de Dades (OMD), al maig i al juny s’ha assolit la xifra més elevada de vendes en un sol mes des del gener del 2019 –un any abans de l’inici de la pandèmia– amb més de 300.000 transaccions. D’aquesta manera, l’Ajuntament respon de manera indirecta a les queixes d’alguns comerciants del barri, que fa unes setmanes van culpar la superilla de la pèrdua de clients.

L’OMD recull a través d’una aplicació l’ús de targetes de crèdit i dèbit als comerços de Barcelona per poder comparar l’evolució de la despesa. A partir del març, quan es van començar a relaxar les restriccions per la caiguda dels contagis, el consum va repuntar amb força. A l’abril, per exemple, van créixer un espectacular 169% a Sant Antoni respecte a l’any anterior, mentre que al maig (+85,6%) i al juny (+36,2%) també van augmentar. En tots els casos, la recuperació de Sant Antoni ha estat per sobre la mitjana de la ciutat.

Comparativa de l’evolució de les compres amb targeta a Sant Antoni i Barcelona / OMD

A més, el valor de la despesa efectuada també ha crescut. A Sant Antoni, amb uns tres milions d’euros mensuals, s’han recuperat els nivells anteriors a la pandèmia, mentre que el conjunt de Barcelona encara no s’ha refet. L’Ajuntament defensa que aquestes dades demostren que la remodelació del mercat i la implantació de la superilla, lluny de suposar un fre al comerç, han sigut element dinamitzador perquè han “transformat l’espai públic en un lloc habitable on passejar de forma segura i amb menys contaminació”.

Guerra d’informes

La polèmica sobre la superilla de Sant Antoni va revifar a finals de juliol després que l’associació de comerciants Som Sant Antoni publiqués una enquesta feta entre una cinquantena de botiguers del barri en la qual gairebé la meitat dels enquestats assegurava que des de la finalització de la segona fase del projecte, a la tardor del 2019, havien perdut clients i facturació –una apreciació que les dades de l’OMD contradiuen–. L’enquesta va ser molt criticada perquè la mostra era baixa –es calcula que al barri hi ha més de 2.000 comerços– i va aixecar molta polseguera als despatxos d’Urbanisme.

Els comerciants que havien impulsat l’enquesta van contraatacar posant en dubte els estudis i les enquestes fetes per l’Ajuntament per defensar la superilla. A l’abril, en el marc del treball del Grup Impulsor de la Superilla Barcelona, es va realitzar una marxa exploratòria per valorar aspectes com la seguretat, la il·luminació, la mobilitat o el manteniment de la via pública. En total es van enquestar 33 persones. Al mateix temps, el consistori va fer una enquesta a 48 comerços de l’àmbit de la superilla. En tots dos casos, els resultats van ser clarament favorables a la superilla.

Comentaris

    magrab 16/09/2021 12:30 am
    El que passa a aquesta superilla es la gentrificació. o neteja social. Les botigues de luxe i de menjar ecologic han crescut. Les cafeteries ocupen grans superficies amb les noves taules, i hi ha uns nous, grans, supermercats, tots sense dubta que guanyen més que abans. Clar, excluit es la Ronda de Sant Antoni mateix, incorporat al barri de El Raval pero sense reforma i fet un solar, amb una plataforma abandonat del antic mercat temporal. Una vergonya que no sembla preocupa ningú. Però compte, no diuen res sobre la creixent manca de varietat de botiga, la predominencia de l'oci i luxe. Curiòs, estem creant a Sant Antoni un monocultiu d'oci i luxe en un barri abans normal i residencial. I aixó sense el turisme, per molt que sembla de vegades un resort urba.

Nou comentari