Renfe no es toca. Aquest és el missatge que entenen que han rebut els membres de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC), una entitat amb seu a Barcelona que va intentar fer de David contra Goliat per defensar la necessitat que les grans empreses compleixin amb l’obligatorietat de tenir les pàgines web accesibles per als invidents. La seva reclamació administrativa, presentada davant de la direcció general de Polítiques de Discapacitat del ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, va ser desestimada i aleshores van recórrer al jutjat contenciós administratiu de l’Audiència Nacional.
Allà també se’ls van treure de sobre. I el següent pas va ser un recurs de cassació al Tribunal Suprem, que no només va tornar a desestimar sancionar Renfe, sinó que va castigar els demandants imposant-los 4.000 euros de costes judicials.
Ara l’ACIC recull els diners per pagar aquesta penalització i prepara protestes per a aquesta tardor –a Madrid, Barcelona i el País Basc–, mentre es fa creus que intentar combatre l’administració des del seu propi sistema pugui sortir tan car. Encara més si es té en compte que Vueling sí que va ser sancionada pel ministeri –amb una multa de 30.000 euros que encara no ha pagat– quan el president de l’ACIC, José Ángel Carrey, va presentar una reclamació pràcticament idèntica.
La reclamació davant el ministeri, el 2013
La història ve de lluny. L’ACIC va presentar la reclamació administrativa el 2013. El ministeri la va desestimar el juny del 2015 i el laberint judicial on van quedar atrapats Carrey i els seus companys va començar el setembre següent, quan van presentar el recurs contenciós administratiu. L’Audiència Nacional va trigar més de dos anys a emetre la seva sentència, el novembre del 2017.
L’ACIC havia demanat als jutges que se sancionés Renfe amb una mula de dos milions d’euros per infraccions molt greus de la llei de drets de les persones amb discapacitat i del reglament que regula l’accessibilitat tecnològica a serveis bàsics. En cas que les dues infraccions no es consideressin molt greus, sinó només greus, demanaven que la multa fos de 180.000 euros.
Però l’Audiència Nacional no hi va veure cap infracció mereixedora de sanció. En la sentència, de la qual va ser ponent el magistrat Ignacio de la Cueva Aleu –el mateix que va confirmar la condemna de Gerard Piqué a pagar 2,1 milions a Hisenda–, s’afirma que “no tot incompliment de les obligacions imposades per la legislació sectorial serà sancionable“.
Els jutges insiteixen en diversos punts que “la resolució administrativa [del ministeri] deixa constància que la denunciada [Renfe] va ser conscient de les deficiències que presentava la pàgina web per permetre realitzar alguna de les operacions pròpia de la compra de bitllets als que patissin discapacitat visual i que va desenvolupar l’activitat encaminada a neutralitzar aquestes dificultats“.
És a dir: com que a partir de la denúncia presentada van començar a intentar corregir els incompliments, en el moment d’arribar al tribunal ja no se’ls havia de sancionar. La resolució judicial també recorda que el ministeri “cridava l’atenció sobre la complexitat tècnica en aspectes concrets de la web, com era l’elecció de seient per als que utilitzen pantalles tàctils causa de la seva ceguesa”.
L’enorme “dificultat tècnica” com a argument
Aquest punt irrita especialment Meritxell Aymerich, responsable de comunicació de l’ACIC i consultora d’accessibilitat web. “És cert que l’accessinbilitat és complicada, però hi ha maneres de resoldre-ho. Si permetre la tria del seient és complicada, es pot posar una opció d’assignació automàtica de seient. El que no pot ser és que arribis a aquest punt i et quedis bloquejat, que el procés de compra del bitllet no es pugui continuar”, al·lega.
Al seu costat, Ernesto Blanco, tresorer de l’ACIC i programador professional, resssalta que “els criteris sobre l’accessibilitat, que són internacionals i estan recollits per una directiva europea, són objectius, no són discutibles”.
“No és una qüestió que preocupi a l’estat espanyol”
Tot i així, la sentència de l’Audiència Nacional es limitava a desestimar la seva demanda, però no els imposava les costes judicials. El pitjor va arribar al Suprem. A més dels 4.000 euros de costes que els van imposar, els indignen els arguments dels magistrats. L’ACIC va presentar el recurs de cassació perquè hauria sigut la manera de començar a generar jurisprudència –que no existeix– en qüestions d’accessibilitat web per a persones amb discapacitats. Però l’alt tribunal no els va deixar passar de la porta. “El recurrent es refereix a una situació singularitzada òrfena del caràcter de generalitat suficient que justifiqui un pronunciament del Tribunal Suprem”, diu la brevíssim providència que rebutja sense entrar en detalls admetre a tràmit el recurs.
Aquesta és la part del cas que més preocupa el president de l’entitat. “No ho consideren un problema d’interès general, és com si fos un caprici nostre, perquè no és un tema que preocupi a l’estat espanyol“, es queixa Carrey. “Això als Estats Units seria impensable, encara que en altres qüestions no siguin precisament un exemple”, afegeix Meritxell Aymerich.
