“Fran, passa’t quan puguis per la botiga, que us han deixat vuit cerveses pagades”. Aquest va ser el missatge de Whatsapp que li va enviar el dependent d’un colmado al Fran Sagués dies després que s’establís un nou ritual a una petita parcel·la del carrer Viladomat, al barri de Sant Antoni, en ple confinament. Una cerimònia que es dona cada dos dies i que dura una hora, però que s’ha convertit en la via d’escapament precisa per als habitants d’una vintena de pisos. Surten als balcons, ballen, projecten focus de colors a les façanes dels seus edificis, es criden paraules d’ànims i se’n tornen cap a dins. Sempre igual.
Després dels aplaudiments als sanitaris i a tots aquells que segueixen treballant malgrat l’estat d’alarma, a les vuit i pocs minuts, algun dels inquilins dels dos pisos que han impulsat aquesta discoteca entre balcons crida “com estem Viladomat?” i les respostes es barregen amb els primers compasos de La Revolución Sexual de La Casa Azul.
És el moment en què s’inicia una sessió musical feta a mida dels veïns, asseguren els creadors de la iniciativa. I ha estat tot un èxit. Durant una hora, el carrer Viladomat es transforma. A poc a poc, amb el pas dels minuts, el paisatge es va animant. Ho evidencien els sospitosos habituals que ocupen les seves posicions els dies que toca gresca. Com la parella jove del principal del número 36, que se suma a tota veu al càntic “Viladomat, Viladomat” quan una veu llunyana el proposa. També la noia del pijama blanc i la bata blava, ubicada a la segona planta del número 35, que inventa coreografies amb un mocador de festa major. O just a sota d’ella. Hi ha la Paqui, una dona de mitjana edat, veïna de tota la vida, que cada dia es planta al seu petit balcó amb l’anorac de color beix, el cabell recollit i l’actitud d’estar ballant al pòdium d’una discoteca. “Aquests nois m’han donat la vida, em sembla genial”, crida des de la seva pista de ball particular.
Un canal d’Instagram per parlar amb veïns
Es refereix al Fran Sagués, però també a la Nerea Espada, a la Sara Barrios i a la resta dels seus companys. Són els inquilins de dos pisos del número 30-32 del carrer Viladomat. Concretament, dels principals primera i segona, dues peces enganxades balcó amb balcó. Són ells també els que han facilitat un compte d’Instagram amb el nom del carrer perquè els veïns els diguin la seva.
I han rebut tota mena de missatges. “Un veí ens va deixar escrit que s’havia quedat confinat aquí perquè tot això el va enxampar a Barcelona, mentre la seva dona i la seva filla són a un altre poble. I ens va dir gràcies perquè, sol i confinat, quan posàvem música per ell era l’estona que tenia contacte amb altres persones, es divertia i no pensava en com de lluny té la família”, comenta Barrios. També s’ha convertit en un costum celebrar aniversaris als balcons. Ho demanen els mateixos protagonistes o els pares i mares de la canalla.
Part del secret d’aquesta avinentesa és la música, sospiten els creadors de l’esdeveniment veïnal. El setlist mescla Con Altura de Rosalia amb Summer Nights de la pel·lícula Grease. També hi treuen el cap Queen, Calle 13, Safri Duo, ABBA o Avicii. “Hòstia, el coreà, jo pensava que ens havíem lliurat ja d’ell”, comenta un veí del carrer quan baixa a per cerveses a la botiga de queviures divendres passat al vespre. Ho diu perquè en aquell moment sona el Gangnam Style de Psy. El dependent, el Simón, li segueix el joc. Tampoc no sembla gaire entusiasmat amb la cançó.
Malgrat això, en comentar el sentit general de la proposta musical, el jove venedor fa un balanç ràpid clarament afavoridor pel Fran Sagués i els veïns entregats a la causa. “Algú ha rondinat una mica, però, la immensa majoria de veïns que m’han dit alguna cosa ha estat en positiu”, assegura, fent de termòmetre improvisat del grau de satisfacció entre els habitants dels pisos del voltant.
Per mostrar-ho, recorda l’exemple de les cerveses com a regal per als impulsors de la discoteca de balcons. El mateix Fran Sagués, de fet, imagina que pot haver-hi alguns veïns que ho visquin com una molèstia. La imatge, un divendres durant la sessió musical, deixa veure diversos balcons buits de persones. Alguns d’ells tenen les persianes abaixades, fins i tot, però d’altres ni tan sols tenen llum a l’interior. Se sap que alguns d’aquests són pisos turístics sense inquilins durant l’estat d’alarma. Altres veïns surten una estona, ballen la cançó que els agrada, xerren amb el del pis de dalt i se’n tornen cap a dins. “La Guàrdia Urbana passa cada dia i a vegades ens fa llums per celebrar la festa, així que suposo que això canviaria si hi hagués queixes”, puntualitza Sagués.
Concessions, servei públic i la idea de fer barri
La colla que ha tirat això endavant es debat entre la voluntat d’oferir una descompressió en forma de festa als veïns i el dret al descans. Plantegen una mena de discoteca considerada. I, de fet, ja han fet concessions en aquest sentit. “Una infermera ens va escriure molt amablement, ens va comentar que treballava i ens va demanar si podíem abaixar el volum o reduir l’horari d’alguna manera. Òbviament, si llavors ho fèiem cada dia i més lliure, vam decidir canviar-ho. Només una hora, cada dos dies i sempre abans de les nou”, detalla Sagués. Des de llavors, com una xarxa de suport mutu, la mateixa veïna els passa informació sobre com pot col·laborar el veïnat amb els sanitaris i els organitzadors de la festa ho comparteixen a Instagram. Comuniquen on es pot fer donació de material i què es necessita.
El divendres que aquest diari segueix de prop la festa del carrer Viladomat, els que surten al balcó aprofiten el mínim suport lumínic que tinguessin per casa per exhibir-lo al carrer quan es comença a fer fosc. Els focus i els flaixos d’uns i altres es creuen. Un ha posat les llums de Nadal al balcó. Un senyor, aquest sense llums, aprofita per fer exercici al balcó.
També ho viuen amb gràcia els que passegen el gos o els que s’han trobat de casualitat caminant en mig d’aquest festival de persones fent catarsi. Alguns aixequen el puny en senyal de suport i d’altres tenen la mà ocupada prement el rec de la càmera del mòbil.
Uns altres, aquests amb la motxilla a l’esquena i la bicicleta preparada per fer el repartiment de menjar, treuen profit dels pocs minuts de descans que tenen i s’animen a donar-los supost. “Això només passa aquí, company, enlloc més ho he vist”, comenta un repartidor de Glovo que es diu Julio. Abans d’acomiadar-se, es posa alguns dits a la boca i xiula ben fort mirant la balconada del Fran, la Nerea, la Sara i tota la resta.
Una veïna passeja el gos i alça del braç, ballant la música dels balcons de Viladomat / D.C.
“Al final és això, tothom necessita una estona de poder ballar, o poder saltar, sense que el prenguin per boig“, reflexiona en veu alta la Sara Barrios. Ho diuen, també, conscients que aquest carrer i la seva proposta ha tingut un punt d’especial. “Podíem haver sortit a posar música i que ens haguessin cridat que ens n’anéssim a prendre pel sac. I tot hagués quedat en no-res i ja està. Però, en canvi, tenim això que és molt bonic”, afegeix.
La resposta dels veïns no només la mesuren amb la falta de reclamacions, insults o queixes. Quan les coses han fet olor de socarrim, els primers a respondre han estat els companys de ball. Un exemple va ser la setmana passada, quan una patrulla dels Mossos d’Esquadra va apropar-se sospitant que allò era una festa a un domicili on la nit se’ls havia escapat de les mans. Es va produir una petita enganxada entre un agent, que no es creia del tot el relat dels joves, i els inquilins del pis de la música. Finalment, però, la policia catalana va marxar advertint-los que la Guàrdia Urbana els podria multar. La resposta del veïnat d’aquell tram del carrer Viladomat va ser acomiadar-los amb una cassolada i corejant, a l’uníson, el nom de la seva via. Ho va compartir a Twitter la periodista Elise Gazengel.
Así los hemos despedido cuando se fueron… pic.twitter.com/WKBeSY174w
— Elise Gazengel (@EliseGaz) March 30, 2020
El que tenen clar els veïns del carrer Viladomat és amb què han de premiar els organitzadors. A excepció d’una primera ofrena d’ous ecològics i pebrots que es van trobar a la porta del pis el primer dia després d’organitzar l’espectacle, tot ha anat de cervesa. No és només el cas de les llaunes de la botiga de queviures. “Durant les festes, els de dalt ens baixen cerveses amb una corda i una bossa. I un altre dia, des del carrer, ens van llançar una Voll-Damm”, acaba d’arrodonir el Fran Sagués. La idea que tenen és, quan tot això acabi, que es faci un dinar popular, un correbars o, almenys, que algun dels veïns engrescats s’animi a fer unes cerveses amb ells. Al cap i a la fi, això anava de fer barri, asseguren. De moment, però, el que es pot certificar és que han fet carrer.
