A les portes de la campanya de Nadal i en plena campanya electoral, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit posar fi a l’acampada prohabitatge de la plaça de Catalunya. La passada mitjanit i matinada, la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra han fet un desplegament de màxims -fins a 465 agents, juntament amb efectius dels Bombers-, per desallotjar prop de 300 persones que hi havia acampades. El buidatge de la plaça ha tingut lloc un mes i mig després que comencés. Va ser el 29 de setembre quan un centenar de persones van plantar desenes de tendes de campanya per reclamar un habitatge digne i contra els desnonaments i els preus disparats del lloguer. El detonant va ser el desnonament a Madrid de la Maricarmen Abascal, una dona de vuitanta-set anys, el 23 de setembre. La Maricarmen va morir el 2 de novembre.
L’actuació policial d’aquesta matinada a la plaça de Catalunya té una clara lectura política. A dues setmanes dels comicis, i amb la major part de les enquestes que donen una possible majoria absoluta de PP i Vox a l’estat espanyol, els governs de Jaume Collboni i Salvador Illa, no podien permetre que l’acampada continués més temps. La pressió política perquè es desallotgés la plaça era cada cop més gran. Sense anar més lluny, el grup municipal del PP, que presideix Daniel Sirera, va enviar un burofax fa uns dies en el qual reclamava l’actuació policial i donava 48 hores als governs municipal i català per buidar la plaça abans d’anar als tribunals. Preguntat Collboni sobre aquesta qüestió, l’alcalde ha tirat pilotes fora i ha volgut desvincular la campanya del desallotjament. “La nostra feina ara no és fer campanya electoral, la nostra feina ara és gestionar la ciutat, garantir la convivència al centre”.

Barcelona Oberta va demanar el desallotjament
La pressió econòmica per la campanya de Nadal, que començarà el 26 de novembre amb l’encesa de llums, també era evident. Fa deu dies, el consistori va dir que no instal·laria els llums d’autor de Nadal a la plaça de Catalunya si continuava l’acampada i que traslladaria al parc de la Ciutadella les activitats del festival de Nadal previstes a la plaça. L’entitat Barcelona Oberta, la unió dels eixos comercials i turístics de la ciutat, va demanar que el desallotjament s’executés després de l’11-N per recuperar les activitats de Nadal. Aquest dilluns, Barcelona Oberta ha reclamat que ara toca posar a punt la plaça “perquè les famílies i el conjunt de la ciutadania hi puguin gaudir de Nadal”. La patronal dels eixos comercials defensa que el festival de Nadal se celebri al seu emplaçament habitual i que es treballi per garantir l’enllumenat nadalenc de la plaça. “La recuperació de la plaça de Catalunya ha de permetre que torni a ser un punt de trobada obert a tothom, tant en el dia a dia com durant unes festes que conviden a compartir la ciutat”.
El desallotjament ha arribat després que l’alcalde Jaume Collboni digués dijous passat que plantejava buidar la plaça abans de les festes per recuperar la “normalitat” per Nadal. De fet, la previsió de Guàrdia Urbana i Mossos era efectuar l’actuació la matinada de divendres, però es va suspendre per qüestions logístiques i l’inici de la campanya electoral. Al llarg de quaranta-set dies, els acampats ha viscut els aiguats de començaments d’octubre sense aixecar el campament, els aldarulls i saquejos de Blocus del 24 d’octubre i la vaga general de l’11 de novembre. Tot i que la manifestació va ser massiva i pacífica, amb posterioritat es van repetir els actes vandàlics al centre de Barcelona per part d’uns 500 encaputxats. Es van cremar 110 contenidors, amb un cost de 150.000 euros, i els Mossos van detenir més de 50 persones. Durant aquella nit, diferents persones que van causar aldarulls es van refugiar a l’acampada. L’endemà de la vaga, el president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, i el director general del Gremi de Restauració, Roger Pallarols, van exigir més “contundència” per evitar més aldarulls a les portes de Nadal.

Retirades 45 tones de residus
En el moment en què s’ha desallotjat la plaça, a l’interior hi havia 295 persones, segons el balanç municipal. L’Ajuntament ha informat que s’han retirat 150 tendes i 45 tones de residus. Alguns testimonis s’han queixat que no els han deixat recuperar moltes de les pertinences que tenien allí, com tendals, roba de llit, tendes, mantes, llum, taules, cadires… Una altra denúncia que han fet alguns dels acampats és que el desallotjament es fes sense haver negociat i sense haver-los ofert una solució residencial. Barcelona en Comú, a través del regidor Marc Serra, ha xifrat en una cinquantena les persones sense llar que hi havia a l’acampada. En roda de premsa, Collboni ha subratllat que hi havia una línia de diàleg oberta amb els acampats, però ha assegurat que s’han trobat amb “dificultats per a la interlocució” perquè els convocants no estaven clars després que moviments prohabitatge, com el Sindicat de Llogateres (que l’alcalde no ha citat), abandonessin l’acampada per preparar la vaga general de l’11-N.
Crítiques dels grups municipals
El desallotjament ha estat rebut entre crítiques per part dels grups municipals. Junts per Barcelona i PP han denunciat la tardança a executar-se. El president de Junts a l’Ajuntament, Jordi Martí Galbis, ha destacat que l’actuació ha arribat després de setmanes de “passivitat” per part del govern. I Sirera, del PP, ha titllat la situació “d’irresponsable”. Als antípodes de Junts i PP, Barcelona en Comú ha criticat que el govern municipal ha actuat com Isabel Díaz Ayuso (presidenta de la Comunitat de Madrid) i José Luis Martínez-Almeida (alcalde de Madrid), amb un desallotjament com a “única resposta”, ha comentat Serra. I des d’ERC, el regidor Jordi Coronas ha subratllat que revisaran com s’ha produït l’actuació de la Guàrdia Urbana i vetllaran perquè les persones en situació de sensellarisme que hi estaven pernoctant “puguin tenir l’acompanyament necessari i que l’Ajuntament els hi pugui proporcionar opcions de reallotjament per no tornar al carrer”. Els Comuns han xifrat en cinquanta les persones sense llar, però Collboni ha assegurat que només tres han demanat allotjament.
Vaga de fam
A la tarda, al voltant d’unes 500 persones s’han concentrat a la plaça de Sant Jaume per protestar contra el desallotjament. Allà mateix, davant del Palau de la Generalitat, sis dels desallotjats han començat una vaga de fam a la plaça de Sant Jaume. Aquestes persones han escrit en un paper blanc, amb lletres vermelles, VAGA DE FAMA i a sota han posat els seus noms i el pes que tenen actualment. En el moment de publicar aquest article, l’acte continuava i la plaça no s’havia desallotjat, tot i el dispositiu ampli de policia que hi havia.



