La rutina de les vacances està molt lluny d’assemblar-se a la de la resta de l’any, quan les obligacions i les responsabilitats són les constants d’almenys cinc dies a la setmana. Quan la primera rutina demana fer festa, la segona demana dormir; quan demana entrar i sortir de casa contínuament per aprofitar el temps lliure, l’altra demana silenci per treballar; quan demana pujar les maletes a casa amb ascensor, l’altra demana que quedi lliure per poder pujar amb la compra.
Es podrien donar infinits exemples més d’aquest tipus que ara, en plena temporada d’estiu, estan aguantant molts barcelonins que viuen en finques on hi ha pisos turístics. Cal destacar, però, que no només és la temporada de l’any la raó per la qual dediquem unes línies a parlar d’aquesta realitat, també les declaracions que fa uns dies van fer des del sector de pisos turístics. Concretament, van dir que esperaven que el canvi d’Ajuntament posés fi a la “persecució absoluta” que consideren que han patit en els darrers anys i que, alhora, es produís un acostament amb l’actual consistori. “Esperem que vagi a millor. La nostra voluntat és de convivència, de fer les coses ben fetes, regular-ho”, va declarar Maria Rosa Reixach, cofundadora de Flateli, una empresa de lloguer vacacional.
9.500 llicències vigents
La política estrella de l’anterior consistori en matèria de turisme va ser, fa anys, posar fre a l’expansió dels pisos turístics prohibint que s’atorguessin més llicències. Fonts municipals van informar al TOT Barcelona el passat mes d’abril que, en aquells moments, hi havia a la ciutat al voltant de 9.500 vigents. En aquest sentit, el punt de vita del portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, està als antípodes de l’opinió del sector turístic. “Va ser una mesura d’entrada de mínims. També s’hauria d’haver reduït el nombre de llicències existents, anar cap al decreixement turístic”, assenyala al TOT.
Per part seva, des de la Xarxa Veïnal del Raval, tampoc consideren que el sector turístic hagi patit en els darrers anys la “persecució” de la qual parlen. Àngel Cordero, membre de la Comissió de Convivència i Seguretat de l’entitat veïnal, diu al TOT que les declaracions que va donar fa uns dies deixen a entreveure que podria estar esperant que el nou govern municipal exerceixi menys pressió, fent, per exemple, menys inspeccions als pisos turístics. Per a ell, però, les mesures de control són necessàries a barris com El Raval —districte de Ciutat Vella—.
Primer de tot perquè assegura que la percepció del veïnat és que aquest estiu han augmentat la quantitat de turistes que s’allotgen al barri. En segon lloc, per les molèsties que provoca tenir pisos turístics a l’escala o en finques properes. “A la zona on jo visc, és el de sempre: arriben, munten les seves festes i de tant en tant, quan no ens deixen dormir, truquem a la Guàrdia Urbana, que a vegades ve i altres no”, avisa i, alhora, detalla que algunes festes es fan de manera “brutal” i que, fins i tot, hi ha DJ’s. En aquest sentit, alerta que en els darrers mesos s’ha assabentat que alguns pisos, que desconeix si són turístics o no, es lloguen exclusivament per fer festes. “Fan un festival al terrat, i això és un altre reclam per als turistes”, diu i afegeix: “L’altre dia van fer una festa a 150 metres de la meva finca i semblava que estigués dins de casa”.
El barri del Poble-sec
Qui també sap de sobres què suposa haver de conviure amb pisos turístics és la Carme Madrigal, integrant d’Alerta Poble-sec, adherida a la Xarxa Veïnal contra el Soroll (XAVECS). Explica al TOT que davant del seu pis, situat al carrer de Salvà, hi ha un edifici ple de pisos turístics, la qual cosa li ha fet presenciar escenes de tots colors, com turistes asseguts al balcó amb els peus penjant, turistes borratxos al carrer jugant a futbol a la 1 de la matinada o turistes sortint de la finca mentre criden i sense importar que sigui tard. “És dur conviure amb el ritme de vida que porten ells. La situació és pitjor que el 2019 en tots els nivells. La gent està més descontrolada”, alerta.
Una de les conseqüències que aquest panorama té per a Madrigal és que decideix passar poc temps a Barcelona durant aquesta temporada de l’any. “Cada estiu marxo de Barcelona durant unes setmanes. Enguany he estat entre el Poble-sec i Granollers”. Això no és tot. També insisteix a recordar els efectes que hi ha en l’àmbit econòmic. “Quan un barri es posa de moda pel turisme i els nòmades digitals, es revaloren els pisos i expulsen els seus veïns. Després, el barri perd la seva identitat”. Tot això fa que Madrigal tingui a l’horitzó la possibilitat de, més endavant, vendre el pis on ha viscut tants anys i començar de nou en un altre lloc.
De la gentrificació també en parla Aragonès, qui recorda que hi ha barris on apugen els preus dels lloguers i dels productes de consum i, a més, orienten al turisme els horaris d’alguns restaurants. D’aquesta manera, s’acaba aconseguint que molts veïns no reconeguin els seus barris. “Es destrueixen les comunitats i xarxes veïnals, com es pot veure a les Festes de Gràcia”. Tanmateix, afegeix Aragonès, els pisos turístics repercuteixen en la situació general de l’habitatge, ja que “segresten” una part del parc d’habitatge. “Diuen que falta habitatge, però tots aquests immobles no s’estan fent servir per a habitatge”, lamenta i avisa: “Tota la ciutat s’està convertint en un parc d’atraccions del qual els veïns som els seus figurants”.
5 
2 
