El veïns del Besòs i la Verneda que hagin pogut marxar l’agost de vacances i desconnectar, en tornar al barri, podrien no entendre res. L’últim mes s’ha disparat l’activitat veïnal. Cada nit dues cassolades han sacsejat la rambla de Prim, la via que uneix les dues zones en protesta, per queixar-se de la sensació d’inseguretat i brutícia. Amb el pas dels dies s’ha elevat el to de les protestes i la xenofòbia s’ha obert camí com a solució simplista a una realitat complexa, vinculada a la pobresa i a la proximitat amb una zona especialment afectada pel tràfic de drogues.
Els últims dies, aprofitant la mobilització i l’emprenyament del carrer, algunes veus han intentat promoure actituds racistes, han animat a agredir col·lectius vulnerables i han assenyalat un menjador social que dona servei a immigrants. Amb tot, Vox i C’s han tret profit del moment de crispació per mostrar el seu suport a les manifestacions i reforçar el missatge d’una inseguretat descontrolada. A més l’han vinculat directament a les ocupacions i, en el cas del partit d’extrema dreta, explícitament als estrangers.
Els grups de veïns impulsors de les cassolades, en preguntar-los pels comentaris i la visita d’aquests partits, asseguren que amb ells no va la cosa i la frase “som un moviment apolític” sura amb facilitat. Ells apunten que es limiten a sortir el carrer i protestar. I aquest dimecres al vespre especialment, ja que s’han reunit en una sola manifestació els dos barris.
Tanmateix, el missatge de Vox era transparent i ja ha tingut eco –tot i que de manera anecdòtica–. Almenys al Besòs han aparegut pintades amb el nom del partit d’ultradreta per assenyalar qui ajuda els estrangers en situació de vulnerabilitat.
⚠🔴 Los vecinos de La Verneda de Barcelona se levantan contra la inseguridad extrema que se vive en el barrio causada por okupas y extranjeros.
Robos, atracos a comercios, apuñalamientos y problemas graves de convivencia con el patrocinio de Colau.
📢 ¡Fuera gentuza ya! pic.twitter.com/DCAtyAtOj4
— VOX 🇪🇸 (@vox_es) August 25, 2019
En el cas de Ciutadans, el diputat Carlos Carrizosa va visitar la zona per denunciar que hi ha “màfies” que “venen a ocupar els locals dels bancs” i “des d’allà es dediquen a la inseguretat”, va subratllar. A més, va destacar que hi havia un repunt de la delinqüència dels “últims quatre anys”. De fet, però, és una tendència que tant el Besòs com la Verneda comparteix amb el conjunt de Barcelona. I segons va explicar el regidor del districte, David Escudé, la setmana passada a peu de protesta, la informació disponible indica que als dos barris l’augment de les denúncies es manté estable i en la mateixa proporció que a la resta de la ciutat.
🍊Esta mañana nos hemos reunido con la Asociación de Vecinos de la Verneda Alta, que se manifestaron ayer para quejarse de la inseguridad que padece el barrio.
📽 @carrizosacarlos “Esta situación tiene que terminar, no puede demorarse al mes de octubre, es urgente” #ActualidadCs pic.twitter.com/4cl5MQJOwM— Ciudadanos 🇪🇸🇪🇺 (@CiudadanosCs) August 25, 2019
Una família marxa a Romania per la pressió
El missatge de les ocupacions de màfies estrangeres, compartit com un fet genèric a combatre, pot provocar situacions dramàtiques. Com la que ha viscut la família del Darius, un adolescent que formava part de l’ocupació d’una antiga seu bancària al número 220 de la rambla de Prim. No provenien de cap màfia. Abans hi havia viscut un familiar i, quan va trobar un lloc millor, els va avisar que hi podrien entrar.
El Darius, els seus pares i els seus germans han pagat els plats trencats d’una altra ocupació, aquesta sí vinculada a la delinqüència i situada uns metres més enllà. “Ells eren bona gent, tenien una vida diferent, sí, però no donaven problemes. Es buscaven la vida com podien i quan anaven justos, jo els deixava alguna tele o algun aparell perquè el venguessin i tinguessin una mica de diners”, relata el Mamour, el dependent de la botiga d’electrodomèstics del costat. Així i tot, les protestes es van desfermar la nit del passat dissabte contra l’altra ocupació, la del 226 del mateix carrer, i, de rebot, també els va tocar el rebre a ells. Desenes de ciutadans es van concentrar al costat de casa seva per exigir a la família que marxessin.
El Mamour atenent a un client mentre, a l’esquerra, els veïns fan guàrdia al local que ocupava la família del Darius perquè ningú no entri de nou / D.C.
Avui el Darius, el gran de cinc germans, parlava amb el TOT Barcelona i explicava la notícia crua: “Marxem, tornem a Romania”. S’han vist obligat per la pressió i “algunes amenaces”, indica el jove. Les protestes dels últims dies “han estat massa”, insisteix, “no tant per mi, sinó pels meus germans i la meva mare, que ho han patit molt”. Dimarts van sortir voluntàriament del local ocupat i van dormir al carrer. Agafaran un autocar. No els hi arriba per a un avió. I el pla és refer-se, com puguin, al seu país d’origen després d’haver intentat trobar una oportunitat a Barcelona durant dos anys.
Els veïns més convençuts fan guàrdia durant el dia davant l’antiga llar de la família del Darius. Són els mateixos que reconeixen que, en realitat, aquests romanesos no donaven problemes greus. Alhora, critiquen que havien estat incívics i poc higiènics. “Tenien la llum enganxada i molta brossa a dins”, informa la Raquel, una de les veïnes que ha passat més hores al davant d’aquesta antiga seu de la Caixa Laietana. Fonts municipals, sobre la situació de la família amb diversos menors, detallen que Serveis Socials en tenia constància i que ha activat “diferents serveis per mirar de vincular aquestes persones” amb el circuit públic d’atenció però que elles no han volgut “establir cap vincle”.
Actituds violentes
Ben a prop d’aquell punt, la nit del dissabte, es van viure escenes de tensió en diversos moments. Era al número 226 de la Rambla de Prim, encara a la Verneda. Aquella ocupació era la més conflictiva perquè hi vivia gent que segons fonts policials tenia un historial de delictes destacat. A més, un dels ocupants va mostrar un ganivet gran davant la pressió veïnal i va acabar detingut pels Mossos d’Esquadra. En altres moments, però, van ser individus que formaven part de la protesta veïnal qui volien entrar al local ocupat i treure per la força els que encara s’hi estaven. Fins i tot, amb incitacions a la violència explícita i amb comentaris racistes, comenta una veïna que ho va presenciar i que demana mantenir l’anonimat per por a patir represàlies. Assegura que es tracta de gent vinculada a l’extrema dreta que s’infiltra a les cassolades amb uns objectius diferents al de la resta de veïns.
És el mateix caràcter del qual ha sentit parlar Merche Rodríguez. “A mi ja m’han visitat veïns que han deixat d’anar a les mobilitzacions perquè han vist que allò no és aigua clara”, explica. Ella és l’ànima del projecte estrella de la cooperativa Gregal, el menjador solidari del Besòs i el Maresme, a la part baixa de la rambla de Prim. Ells són una nova víctima directa de l’argumentari més extrem de les protestes veïnals. Els darrers dies s’han trobat una campanya de recollida de signatures per tancar-los el projecte, silicona als panys i la furgoneta que utilitzen per transportar menjar tacada amb diferents substàncies. “La netegem i ens la tornen a embrutar”, relata. A més, s’han trobat pintades amb la paraula “Vox” a diferents punts de la façana del local que gestionen per servir menjar gratuït a persones vulnerables, moltes d’elles estrangeres.
La queixa d’alguns veïns, com la Montserrat Ramos, és que “hi ha alguns estrangers del menjador que són dolents i això fa que la gent del barri no hi pugui anar, que és el que volem, que sigui per a la gent necessitada del barri”. Una acusació totalment esbiaixada, segons Rodríguez. La màxima responsable del menjador solidari assegura, pel tracte diari i pel recompte informàtic que segueixen, que “no hi ha cap veí que hagi deixat de venir per cap d’aquests motius”. A més, “en set anys, i treballant amb unes condicions complicades, únicament hem hagut de trucar els Mossos al voltant de cinc vegades”, insisteix.
Captura de la denúncia pública del Menjador Solidari Gregal a Facebook
També critica l’enfocament d’alguns discursos que desvinculen els conceptes “estrangers” i “veïns”. “En aquest barri molts són immigrants d’ara i d’altres ho som del passat”, diu en referència a la seva ascendència gallega. Però, a més, té el suport de les dades. El seu és el vuitè barri dels 73 de la ciutat amb més percentatge de població estrangera. Representa el 37%. Més d’una de cada tres persones que viuen al Besòs i el Maresme han nascut a un altre país.
Incitacions a la violència via Facebook
Encara i així, els missatges que promouen la violència contra els pobres o els estrangers es poden veure fàcilment –en alguns dels moments tensos del passat dissabte i també en grups de Facebook que s’utilitzen per coordinar les protestes–. En un d’ells, anomenat Besòs, barrio en lucha i amb més de 2.000 membres actius, un usuari anomenat Luis Vallejo va proposar fer una “purga”, tot i que després s’ha eliminat el post. El concepte fa referència a la pel·lícula de títol homònim en què durant una nit no hi ha llei i els ciutadans poden assassinar i violar sense mesura. “Se’n riuen de Barcelona i del nostre barri”, seguia el missatge. Així, demanava usar la violència, incloent-hi riures en el missatge. “Com fan al seu país d’origen”, reblava.
Captura del grup de Facebook ‘Besòs, barrio en lucha’
Totes les reaccions a la publicació van ser positives. I el primer comentari responia: “Sí, fer una bona neteja”, afegia la usuària Nuri Franco. Un altre ho portava a un sentit més ampli i destacava que calia “una neteja ètnica, però amb ganes”. “Enviar a cadascú al seu país a complir condemna i sense dret a tornar i els espanyols a la presó”, també, tancava Chispitas IJ, sumant 19 validacions de suport d’altres companys de grup.
Captura del grup de Facebook ‘Besòs, barrio en lucha’
Amb tot, el govern municipal, que manté contacte constant amb els veïns impulsors de les protestes, està preocupat per la deriva que està prenent en alguns moments aquesta mobilització, segons ha pogut saber aquest diari. De fet, alguns veïns ja han sortit al pas i marquen distàncies amb la nova situació. Uns pocs s’han desvinculat totalment del moviment i han deixat de participar-hi de manera individual.
D’altres s’han desmarcat i ho han criticat amb duresa, com l‘Associació de Veïns de la Pau. En un comunicat, han reclamat que els “veïns no caiguin en el parany de la dreta i arreli en ells el discurs racista i feixista”. D’altres moviments, encara implicats en les protestes diàries, com l’Associació de Veïns i Veïnes de la Verneda Alta, també han rebutjat els brots xenòfobs i l’intent d’apropiar-se del moviment per part de personatge vinculats a l’extrema dreta, com és el cas de Jordi De La Fuente (Vox).
Tambien queremos dejar claro que rechazamos la politización por parte de personajes con pasado neonazi y que recientemente han estado envueltos en polémicas racistas. Nos jugamos la convivencia entre todos los vecinos en un barrio de gente trabajadora como es la Verneda. pic.twitter.com/8g7Kcfdq30
— AVV Verneda Alta (@VernedaAv) August 11, 2019
Les cassolades continuaran els propers dies, segons els impulsors, i si no canvia el rumb de la deriva dels darrers dies podria esclatar un conflicte molt més sever.
1 
