El Mercat de la Boqueria torna a lluir sense el bar Pinotxo. Un nou gir de guió en la rocambolesca disputa pels drets d’explotació de la marca del mític establiment regentat fins a la primavera per Juan Bayén, Juanito, ha fet desaparèixer el rètol amb el nom que es va col·locar a finals del passat mes de juny, quan un jutge va aixecar les mesures cautelars interposades contra els actuals propietaris. Segons ha avançat El Periódico, la històrica parada ha passat a anomenar-se El Mític bar -així ho indiquen dos rètols frontal i lateral- de manera que els nous responsables de l’espai han decidit renunciar temporalment al famós nom, malgrat comptar amb el posicionament a favor dels tribunals a l’espera que es pugui celebrar el judici corresponent.
En Juanito, que va morir a l’abril, es va jubilar setmanes abans després de més de set dècades darrere de la barra. I amb la jubilació van arribar els problemes. La parada va ser traspassada a persones externes a la família, davant la sorpresa del seu nebot, Jordi Asín, que no va poder seguir amb el negoci al famós mercat del centre de Barcelona. Tot i això, el familiar ha reclamat, via judicial, poder utilitzar de forma exclusiva el nom del mític bar. Asín considera que el nom de Pinotxo és independent a la parada i que, per tant, el correspon com a hereu familiar del negoci. De fet, ha decidit reobrir el seu negoci sota el mateix nom al mercat de Sant Antoni el pròxim mes de setembre.
Versions contradictòries
Cal recordar, però, que la versió de la família és força diferent de la d’en Juanito. Els advocats de Bayén van explicar, després de la seva mort, que el mític cambrer considerava que el seu nebot i família no eren els successors adequats, motiu pel qual va decidir escoltar les ofertes. Una situació que, a posteriori, ha desencadenat en les desavinences que han anat sortint a la llum en els darrers mesos. El grup d’abocats va explicar que publicaven l’escrit per respectar la voluntat de Bayén. Un escrit força dur en què asseguraven que “la seva alegria proverbial, la seva afabilitat, la seva natural bondat i la seva capacitat de donar servei durant anys, tenia la cara oculta de l’angoixa i tristesa que li generava el tracte que rebia” per part dels seus familiars.
