La troballa d’una bomba de la Guerra Civil sense explotar aquest diumenge a la platja de Sant Sebastià ha generat una gran expectació. Fins i tot teories de la conspiració a les xarxes socials. Però, de fet, és un descobriment ben lògic i podria no ser l’últim, perquè el barri de la Barceloneta va ser un dels més castigats pels bombardejos de l’aviació franquista sobre la capital catalana. Les defenses republicanes també va fer caure a les aigües del litoral barceloní bombes usades contra els avions enemics, com podria ser el cas d’aquest artefacte ja detonat de forma controlada.
El barri mariner es va convertir en un objectiu militar destacat. Aleshores era un nucli industrial de primer ordre –amb grans fàbriques i dipòsits de gas– i molt pròxim al Port –una infraestructura estratègica–. A més els bombarders arribaven per mar des de les bases militars de les Balears i la forma triangular tan característica el feia molt fàcil d’identificar des de l’aire. Els atacs reiterats van destruir nombrosos habitatges i equipaments, com l’Escola del Mar, i van causar desenes de morts i ferits entre la població civil.
El diari La Humanitat relatava així un d’aquests bombardejos, el 30 de maig de 1937: “Set “Junkers” metrallen la ciutat sense cap objectiu bèl·lic. […] Al carrer de la Mestrança, número 9, una bomba de gran potència entrà diagonalment a la casa, a l’altura del tercer pis. L’artefacte, en esclatar, destruí l’edifici pel mig”. “També destrossà els pisos tercer, segons, primer i baixos; en aquests darrers s’havien refugiat els veïns, per la qual cosa, el nombre de víctimes en aquesta casa hom creu que ultrapassa els trenta”, prosseguia. “Es dona la circumstància que el veí del quart pis, el qual restà sostingut en l’aire per les restes de la casa, no ha sofert cap mena de dany, i hagué d’ésser salvat pels bombers, ja que en l’edifici havia desaparegut l’escala i no podia descendir de cap de les maneres”, afegia.
Bombardeig sobre el barri de la Barceloneta / ANC – Generalitat de Catalunya – Segona República)
“La Barceloneta va ser un dels barris més bombardejats per la seva ubicació, era força habitual que els barris de costa ho fossin perquè si els avions es sentien massa fustigats per les defenses antiaèries no s’atrevien a entrar gaire terra endins”, argumenta l’historiador Dani Cortijo, que ha estudiat el barri durant la Guerra Civil arran de la investigació sobre el milicià Miquel Pedrola, que n’era fill i del que en queda un grafit a la Barceloneta. Assenyala com a zones més destruïdes l’actual mercat de la Barceloneta i la plaça del davant i l’avinguda Joan de Borbó.
Al llibre Topografia de la destrucció. Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939), de Laia Araño i Mireia Capdevila Candell, es pot consultar el cens més complet i exhaustiu recollit fins a l’actualitat dels immobles de Barcelona afectats per les bombes i l’avaluació dels danys que van causar. El va editar l’Ajuntament de Barcelona l’any passat, en el marc de la commemoració del 80 aniversari dels pitjors atacs. L’estudi aporta mapes de tota la ciutat on s’aprecia clarament el patiment de la Barceloneta. I demostra que Barcelona va ser un banc de proves per a l’aviació nazi i feixista, aliada de la insurrecció militar del general Franco durant la Guerra Civil i protagonista de la Segona Guerra Mundial pocs anys després.
Bombardeigs de març de 1938, en un plànol inclòs al llibre ‘Topografia de la destrucció’ / ICGC- Ajuntament de Barcelona
El documental Han bombardejat una Escola! (2010), dirigit per Mireia Corbera, Anna Morejón i Sandra Olsina, també recupera la memòria dels atacs a la Barceloneta. Aquesta escola municipal construïda el 1922 sobre la sorra de la platja va quedar completament destruïda. Era una de les escoles estandard de la renovació pedagògica dels anys 20 i 30 i tenia com a element central la creació de consciència democràtica entre l’alumnat. Oferia dansa, música o experimentació científica perquè els estudiants aprenguessin moguts per la curiositat i no per la memorització obligatòria de coneixements.
Aquesta bomba en concret, una de les primeres
L’artefacte explosiu recent trobat és singular en tant que seria de les primeres bombes fabricades a la reraguarda catalana. Es tracta d’un projectil aeri fabricat el 1936, denominat “bomba catalana” i carregat amb 70 kilos de TNT, segons ha fet públic la Guàrdia Civil. No obstant, es desconeix la data en què va ser disparat. El bombardeig sistemàtic de la ciutat va començar el febrer de 1937 i es va allargar fins a gener de 1939.
1 
