“Els empleats i empleades de TMB poden parlar tant en català com en castellà, ja que totes dues llengües són oficials a Catalunya. En el moment d’una incidència són ells qui escullen l’idioma que els és més fàcil per donar un missatge clar i concís”. És la resposta de l’empresa pública que gestiona el Metro de Barcelona a la queixa d’un usuari perquè no es va comunicar una incidència també en català durant un trajecte. Per fortuna, el conductor no tenia per llengua materna el rus o el xinès… Poques hores després, TMB va rectificar assegurant que el català és la “llengua vehicular” a la xarxa de Metro.
Però la resposta de TMB té un biaix clarament polític. Aquest bilingüisme que defensa aferrissadament el nacionalisme espanyol com a via per extingir l’ús social dels catalans. És només cosa del comunity manager de TMB o és directriu de la casa donar aquestes respostes empeltades d’ideologia als usuaris que legítimament reclamen el seu dret a rebre el servei, com a mínim en la llengua mare del país? Naturalment, el Metro fa avisos –més si es tracta d’una emergència o problema- en diversos idiomes, també el xinès. Però el català hi ha de ser sempre, la seva presència no pot ser a discreció del conductor de torn.
Poder dir quatre paraules en català ha de ser un requisit mínim exigible per treballar en un transport públic dirigit a ciutadans que tenen el dret a rebre un servei com a mínim en la llengua del país, perquè el Metro el paguem entre tots, no només els usuaris que tenen el castellà com a llengua materna.
TMB ha rectificat però no sabem per què. És només façana, o és comunity manager de clic fàcil? El més democràtic és que la companyia aclarís si la política lingüística de l’empresa la marca cada conductor segons la seva militància o si, com assegura en la rectificació, creu en el dret dels catalans a ser atesos en català.
