Tard o d’hora, la Barceloneta recuperarà una de les seves denominacions històriques. Des del 1993, la principal artèria del barri mariner es diu passeig de Joan de Borbó. L’1 d’abril d’aquell any, el comte de Barcelona, pare del rei emèrit, va morir, i el govern encapçalat per Pasqual Maragall va decidir rebatejar el carrer emblemàtic del districte de Ciutat Vella. D’aquesta manera, la via de la Barceloneta perdia el seu nom històric: el de passeig Nacional, que va estar vigent entre els anys 1845 i 1993. Encara ara els veïns més vells del barri es refereixen al carrer com a passeig Nacional i no com a passeig de Joan de Borbó.
Més de tres dècades després del canvi de nom, que va tenir lloc el 3 d’abril del 1993, només dos dies després de la mort de Joan de Borbó, la Barceloneta és més a prop de recuperar la denominació històrica del passeig Nacional i alhora esborrar el nom d’un altre Borbó dels carrers de la capital de Catalunya. El nom es remunta a 1845, quan es va establir el primer règim constitucional modern, va explicar la historiadora Mercè Tatjer a El Periódico el 2014. “No té cap reminiscència amb el franquisme ni amb Primo de Rivera. El nom de passeig Nacional és de molt abans”, subratlla el vicepresident de l’associació de veïns de la Barceloneta, Manel Martínez, al TOT Barcelona.
La iniciativa ja la té la Ponència del Nomenclàtor
En el plenari del 30 d’octubre de Ciutat Vella, el conseller del PSC i veí de la Barceloneta, Oriol Casabella va dir que la proposta de canvi de nom ja s’ha elevat a la Ponència del Nomenclàtor, la comissió que estudia els canvis de nom de les vies de la ciutat. Segon Casabella, la Ponència de Nomenclàtor haurà d’abordar aquesta qüestió per tal de resoldre-la favorablement. “Serà una realitat. És una reivindicació històrica de la Barceloneta i arribarà un moment en què es farà”.
És una proposta de memòria històrica i de reivindicació veïnal
Els socialistes van respondre a ERC, que els darrers anys s’ha convertit en “altaveu” de les reivindicacions veïnals, segons paraules d’Esther Miralles, consellera republicana. En el plenari de Ciutat Vella, ERC va recordar que el març del 2024, el canvi de nom es va votar i es va aprovar amb els posicionaments a favor de Junts, ERC i PSC, mentre que Barcelona en Comú es va abstenir i PP va votar-hi en contra. Per a la formació que a l’Ajuntament encapçala Elisenda Alamany els passos a seguir per part del govern són clars: “Treguin la proposta del calaix del nomenclàtor i executin el que s’ha aprovat. Quan un govern acumula acords sense complir, el missatge que rep la ciutadania és que no es pot confiar en la política. És una proposta de memòria històrica i de reivindicació veïnal”.
L’associació de veïns de la Barceloneta ha estat una de les diferents entitats i col·lectius del barri que fa 13 anys que reivindiquen el nom del passeig Nacional. Políticament, Junts hi ha dit també la seva. Durant el mandat de l’alcalde Xavier Trias (2011-2015), es va aprovar recuperar la denominació de 1845 i es va plantejar elevar la petició a la Ponència del Nomenclàtor. El fet que el maig de 2015, Ada Colau guanyés les eleccions i governés la ciutat durant vuit anys va paralitzar el canvi de nom. Martínez explica al TOT que van parlar amb els regidors de Ciutat Vella dels Comuns, Gala Pin i Jordi Rabassa, i els van explicar la importància per al barri de recuperar el nom del passeig Nacional. “Ens van dir que tenia reminiscències franquistes. Si fos així el barri no ho hagués demanat”. I afegeix que el barri està molt content que es pugui recuperar el nom de passeig Nacional. “És un nom que per a nosaltres té molta història. Té a veure amb el caliu del barri de la Barceloneta, representatiu de moltes terres i moltes cultures, i com a entrada del port a la ciutat”.
Altres noms dels Borbons eliminats de Barcelona
En el moment que el nom Joan de Borbó desaparegui dels carrers de la ciutat, se sumarà a altres Borbons o denominacions vinculades a la monarquia espanyola que han estat eliminades dels carrers de Barcelona. Per exemple, el 31 de març del 2017 es va eliminar el nom de Joan Carles I de la plaça de la Diagonal amb el passeig de Gràcia i es va recuperar el nom popular de la plaça del Cinc d’Oros. També ha desaparegut l’avinguda del Príncep d’Astúries. Va ser el 7 de febrer del 2019 i en el seu lloc es va incloure en el nomenclàtor el de l’avinguda de la Riera de Cassoles, que era la frontera natural entre els municipis de Gràcia i de Sant Gervasi de Cassoles, els actuals districtes de Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi. El mateix dia que es va esborrar el Príncep d’Astúries del nomenclàtor també es va retirar l’avinguda del Borbó de Nou Barris. L’artèria es va rebatejar amb el nom de l’avinguda dels Quinze, que fa referència al cost de 15 cèntims del bitllet del tramvia número 46 a principis del segle XX. El tramvia unia aquesta zona de la ciutat amb la plaça d’Urquinaona i era un transport molt utilitzat pels treballadors per anar a la feina. I un any abans, el 5 d’abril del 2018, un procés de participació veïnal va aprovar canviar el nom dels jardins del Príncep de Girona pel de jardins del Baix Guinardó.
