Barcelona suma una nova victòria tecnològica en el context europeu. El Barcelona Supercomuting Center (BSC) demanava a la Comissió Europea, que per primera vegada s’oferia a finançar la meitat del cost de dos superordinadors que competeixin amb els d’Estats Units, la Xina o el Japó, acollir un d’aquests computadors superdesenvolupats. I ara, després de retards per la pandèmia, ha anunciat que el Mare Nostrum 5 -ja té el 4- serà a la capital de Catalunya. Els dos Mare Nostrum 5 seran els més potents d’Europa i se situaran entre la desena de màquines més potents del món.
Disponible per a investigadors el 2023
El Mare Nostrum 5 serà accessible per als investigadors i empreses europeus el 2023. Tindrà capacitat per processar almenys 205 petaflops -205.000 bilions de càlculs per segon-, cosa que el situa entre els cinc primers supercomputadors del món. I el cost? 151 milions d’euros per adquirir i mantenir el sistema, la meitat a càrrec de la UE i l’altra meitat a càrrec dels patrons del BSC: Generalitat, el govern espanyol, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i govern de Portugal. El ministeri de Ciència i Innovació s’ha apressat a detallar en un comunicat que en finançarà 52 milions.
La capacitat del Mare Nostrum 5
Segons les dades que ha donat el BSC, el superordinador tindrà un rendiment màxim de 314 petaflops -314.000 bilions de càlculs per segon-, més de 200 petabytes d’emmagatzematge i 400 petabytes d’arxiu actiu. A més, l’ordinador suposarà un pas més cap a les capacitats exaescala, la següent frontera de la supercomputació.
Mateo Valero, director del BSC, explica que l’adquisició del MareNostrum 5 permetrà avenços científics que canviaran el món. A més, el centre s’ha compromès a desenvolupar hardware europeu perquè es pugui utilitzar en les generacions futures de supercomputadores “i així contribuir a aconseguir la sobirania tecnològica per als estats membres de la Unió Europea”.
Recerca farmacològica i en vacunes
El Mare Nostrum 5 servirà per reforçar la investigació mèdica europea en farmacologia, el desenvolupament de vacunes i la simulació de propagació de virus, així com la intel·ligència artificial i les aplicacions de tractament de dades massives. Però no deiarà de banda altres aplicacions més consolidades com la recerca climàtica, l’enginyeria, la ciència dels materials i les ciències de la terra.
I on són els altres supercomputadors del món? el Discoverer, a Bulgària; el MeluXina, a Luxemburg; el Vega, a Eslovènia; el Karolina, a Txèquia, i, d’ençà del 13 de juny, també el Lumi, a Finlàndia. A més, es desenvolupen dos supercomputadors més, el Leonardo, a Itàlia, i el Deucalion, a Portugal. A més, l’EuroHPC ha anunciat cinc noves ubicacions de la nova generació de supercomputadors europeus: Alemanya, Irlanda, Grècia, Hongria i Polònia. Les seus estaran connectades i donaran servei a usuaris europeus de la comunitat científica, però també a empreses i al sector públic.
