Que tots els barcelonins tinguessin un lloc on refugiar-se de la calor a menys de deu minuts a peu. Aquest era l’objectiu que l’Ajuntament de Barcelona perseguia enguany amb l’ampliació de la xarxa de refugis climàtics per a la temporada estival. L’administració presentava a principis de juny un llistat amb fins a 500 emplaçaments repartits pels diferents barris i oberts a la ciutadania per combatre les altes temperatures. D’aquesta manera es pretenia garantir que el 99,2% dels veïns comptessin amb un refugi climàtic a menys de deu minuts caminant i un 76,8%, a menys de cinc minuts. Entre els espais identificats hi havia equipaments com ara biblioteques, museus, mercats, centres cívics o casals; parcs, jardins i patis d’escoles; dependències de diversos serveis municipals; o comerços i negocis privats, batejats com a microrefugis. En definitiva, tota una sèrie d’espais de naturalesa diversa preparats per acollir els ciutadans que volguessin refugiar-se de la xafogor i que el consistori es va encarregar de promocionar a través d’una campanya que incloïa banderoles penjades de fanals i cartells enganxats a façanes i porteries.
La ràtio de refugis per cada ciutadà plantejada per l’administració s’havia aconseguit mantenir en termes generals durant els mesos de juny i juliol. Ara bé, amb l’arribada de l’agost, aquest escenari ha canviat notablement. La informació facilitada per l’Ajuntament permet comprovar com la ciutat perd durant aquest mes gairebé una quarta part dels espais que permetien combatre la calor. Dels prop de 500 emplaçaments identificats, almenys 114 tanquen durant l’agost i no reobren fins al setembre. Aquest càlcul està fet amb els locals d’entitats i institucions, però encara n’hi ha d’altres de privats, com ara botigues i farmàcies, que també formen part del catàleg de 500 punts catalogats com a refugis i que ja han abaixat la persiana per vacances o que ho faran en els pròxims dies. La situació és especialment greu en dos districtes de la ciutat: tant Sarrià – Sant Gervasi com les Corts es queden aquestes setmanes sense un terç d’aquestes instal·lacions.
Radiografia pels deu districtes de la ciutat
Si entrem en detall en cada districte, podem situar Sant Martí i Nou Barris com les dues zones de la capital catalana que perden un nombre més elevat de refugis climàtics: quinze espais cadascuna, del total de 66 i 57 que tenien, respectivament. Entre els emplaçaments tancats destaquen cinc biblioteques públiques, cinc centres cívics i setze casals de barri o de gent gran. Els següents territoris que veuen més disminuïda la xifra d’espais disponibles són l’Eixample i Sants – Montjuïc, amb tretze cadascun. El primer era el tercer districte que més refugis tenia, amb 63, mentre que el segon disposava de 54. Entre els dos trobem clausurades sis biblioteques, set centres cívics i nombrosos casals, entitats i espais per al jovent i la gent gran.
Només una unitat per sota trobem Horta – Guinardó i Ciutat Vella, que tenen dotze emplaçaments menys oberts a la ciutadania aquest agost dels 50 i 49 que tenien, respectivament. En el cas de la primera zona, tanquen tres biblioteques i només es manté operativa la de Mercè Rodoreda. Tampoc abaixen la persiana els quatre casals d’avis del districte, però sí que ho fan quatre dels cinc casals de barri. Pel que fa al cor de la ciutat, tanquen cinc centres cívics, tot i que el de la Barceloneta permetrà l’accés al vestíbul, i dues de les quatre biblioteques, deixant operatives durant el mes d’agost les de Francesca Bonnemaison i Sant Pau – Santa Creu.
Els següents en aquest particular rànquing són Gràcia i Sarrià – Sant Gervasi, que perden nou refugis climàtics cadascun. El primer en tenia un total de 37 i veu com es clausuren una biblioteca, dos centres cívics i quatre casals de barri o de gent gran. Quant al segon, dels 30 espais dels quals la ciutadania podia gaudir a l’inici de l’estiu, deixa de disposar-ne d’un terç, fet que el converteix proporcionalment en una de les zones de la ciutat més afectades per aquesta pèrdua d’emplaçaments. Entre aquests destaquen les biblioteques Clarà i Collserola – Josep Miracle, quatre centres cívics i dos casals de gent gran.
Per acabar, els dos districtes que menys espais han vist tancar durant aquests primers dies d’agost són Sant Andreu i les Corts, amb vuit cadascun. Paradoxalment, es dona la circumstància que són el territori que disposava de més refugis de la capital catalana i el que menys, amb 70 i 24 instal·lacions, respectivament. En el cas del primer, romandran clausurades dues biblioteques, el centre cívic Can Clariana i cinc casals o centres comunitaris. Pel que fa a les Corts, es manté tancada durant l’agost la biblioteca Miquel Llongueras, així com quatre centres cívics, tres casals de gent gran i l’espai jove Ca la Panarra. Tot plegat es tradueix en la pèrdua d’un terç dels espais disponibles a l’inici de la temporada, un fet que, sumat a la poca oferta que hi havia ja d’entrada, converteix aquest territori en el més afectat de la ciutat.
Patis d’escoles bressol i instituts oberts fins al setembre
Malgrat la important pèrdua de refugis climàtics, és important remarcar que enguany es mantenen obertes durant l’agost fins a 19 biblioteques repartides pels deu districtes barcelonins. A banda, els ciutadans també compten enguany amb cinc escoles bressol municipals que obren els seus patis tots els dissabtes d’agost a infants i les seves famílies en horari de matí. De la mateixa manera, una vintena d’escoles i instituts de la capital catalana també tindran la part exterior dels seus recintes disponible fins al 31 d’agost perquè actuïn com espais públics oberts a tota la població i, en molts casos, també com a refugis climàtics fins a l’inici del nou curs escolar.
