El govern municipal d’Ada Colau continua desplegant l’ambiciós programa de superilles per tot Barcelona i ja explora noves ubicacions per implantar-ne 10 més en els pròxims anys –que se sumarien a les cinc que ja estan en marxa i a les tres que s’estrenaran el pròxim mandat–. En total, a l’horitzó del 2023 hi podria haver 18 superilles repartides per tota la ciutat, amb l’excepció de Ciutat Vella. “L’objectiu és canviar la manera d’organitzar la ciutat i posar al vianant al centre de les prioritats”, expliquen al TOT Barcelona fonts de la regidoria d’Urbanisme.
La tasca és ingent, tal com reconeix el consistori, que buscarà ajuda externa “donada la magnitud territorial i la complexitat de reorganitzar l’espai públic”. L’Ajuntament ha licitat un contracte, amb un pressupost de 300.000 euros, per donar suport als serveis tècnics. Segons el document, les noves àrees d’estudi es concentren a l’Eixample (3) i Sant Martí (2) –aquestes últimes dues serien una extensió de la superilla del Poblenou–, mentre que a Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Sant Andreu i Nou Barris n’hi haurà una.
Desplegament de les superilles. En color groc clar, les 10 noves zones / Ajuntament
Llista completa dels 10 barris en estudi
Eixample
Nova Esquerra de l’Eixample (Av. Roma-Diagonal)
Sagrada Família
Fort Pienc
Sant Martí
Poblenou (Llacuna-Bilbao)
Poblenou (Tànger-Pallars)
Sant Montjuïc
Poble-sec
Sarrià-Sant Gervasi
Sant Gervasi-Bonanova (Mandri-Via Augusta)
Gràcia
Camp d’en Grassot
Sant Andreu
Sant Andreu de Palomar
Nou Barris
La Prosperitat
Primeres prospeccions
Els treballs que acaba de licitar l’Ajuntament fan referència tant a les superilles que s’han activat durant aquest mandat –per desenvolupar noves actuacions– com als barris on es faran “les primeres prospeccions” per definir i acotar les àrees més idònies per implantar les noves superilles. “Encara no hi ha una localització fixa”, insisteixen fonts d’Urbanisme. Aquesta primera fase exploratòria durarà al voltant d’un any i bàsicament servirà per detectar les necessitats del barri amb la idea que el 2020 s’elabori un calendari de treball més exhaustiu.
Un cop s’hagin decidit quins barris són aptes per desplegar-hi una superilla, el següent pas serà “dur a terme un procés participatiu amb els veïns, entitats i actors de l’entorn” per aprofundir en les seves característiques. Durant aquestes converses amb els veïns els tècnics ja compten que hi haurà noves modificacions i ajustaments, igual que ha passat durant els processos participatius per definir els plans d’acció per a les superilles que es començaran a implantar al pròxim mandat.
Recreació de la futura superilla als entorns del carrer Girona / ACN
Com a mínim tres noves superilles
Barcelona compta actualment amb cinc superilles, que ja estan en marxa o en procés d’implementació: Poblenou, Sant Antoni, Horta, les Corts i Hostafrancs. A principis d’abril l’Ajuntament va anunciar la fi dels processos participatius per desplegar tres noves superilles del carrer Girona (Dreta de l’Eixample), dels entorns de l’Espai Germanetes (Esquerra de l’Eixample) i a Sant Gervasi de Cassoles (entre Balmes i Mandri). L’objectiu és guanyar més espai verd, eliminar motos i terrasses de les voreres per deixar espai al vianant i facilitar la mobilitat amb itineraris rectilinis.
Està previst pacificar el carrer Girona –on actualment hi ha una suspensió de llicències per obrir nous restaurants–, una actuació clau per transformar-ne els entorns i aconseguir reduir el trànsit de vehicles de pas. La segona gran superilla serà a l’Esquerra de l’Eixample i està previst pacificar els carrers Consell de Cent, Llançà, Rocafort, Compte Borrell i Casanova per recuperar els xamfrans per aconseguir noves places. I, per últim, la superilla de Sant Gervasi de Cassoles pretén que aquest carrer que connecta General Mitre amb Bonanova deixi de ser una drecera per on passen 2.500 cotxes diaris.
L’Ajuntament calcula que només aquestes tres noves superilles permetran alliberar 6 hectàrees d’espai públic per als vianants, mentre que les cinc superilles que ja estan en marxa han permès recuperar 10 hectàrees més. El gran repte del futur govern municipal, segons va avançar la regidora d’Urbanisme de Barcelona, Janet Sanz, és portar aquest nou model urbanístic a les grans artèries de la ciutat, com la Diagonal, la Meridiana, Via Laietana o la Rambla.