Barcelona s’ha adherit a la definició d’antisemitisme de l’Aliança Internacional per la Memòria de l’Holocaust (IHRA), adoptada per 43 països i pel Consell i el Parlament Europeu. L’Ajuntament de Barcelona l’anunciat coincidint amb el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, en el qual ha destacat que “reforça el compromís amb la lluita contra l’antisemitisme”, informa en un comunicat. També està compromès amb “lluitar contra totes les formes d’odi i discriminació“, amb respectar totes les religions i creences, i amb fomentar i garantir espais de diàleg i trobada interreligiosa.
La definició de l’IHRA que adopta ara l’Ajuntament vol reforçar el positivisme i la lluita en contra la discriminació i els atacs violents contra la comunitat jueva. “L’antisemitisme és una certa percepció dels jueus, que es pot expressar com odi cap als jueus. Les manifestacions retòriques i físiques de l’antisemitisme es dirigeixen cap a persones jueves o no jueves o les seves propietats, cap a institucions de la comunitat jueva i instal·lacions religioses”. Des de la seva publicació, el 2016, 43 països s’han adherit a la definició, entre ells l’estat espanyol que ho va fer el 22 de juliol de 2020. A més, trobem ciutats europees que hi donen suport com ara, Roma, París, Brussel·les, Varsòvia, Viena, Florència, Siena, Múnic i Berlín, entre altres.
El protocol barceloní que ja està en marxa
Barcelona ja compte amb l’Estratègia local amb poble gitano, que combat l’antigitanisme, amb el Pla municipal de lluita contra la islamofòbia o amb l’estratègia Antirumors. D’aquesta manera, l’Ajuntament de Barcelona ja ha anunciat que treballa en un pla específic contra el racisme i la xenofòbia, que inclou la lluita contra la discriminació i el discurs d’odi vers a les persones amb determinades creences religioses, amb una menció especial a l’antisemitisme.
5 
