Albiol deixa sense allotjament 33 supervivents d’un incendi reubicats a Barcelona

Mustapha Ali va arribar en pastera el 2013. És de Camerun, però no té forma de demostrar-ho: la documentació se li va cremar amb les seves pertinences en l’incendi d’una nau ocupada a Badalona, el desembre passat, on van morir quatre persones de les desenes d’immigrants sense papers que hi malvivien. “No vaig poder recuperar res”, recorda el Mustapha. Igual que a una norantena de supervivents de les flames que van devorar l’edifici, l’Ajuntament de Badalona li va oferir mudar-se a una pensió, almenys mentre durés l’hivern. Va anar a parar a un hostal a uns 10 quilòmetres de distància, al barri de Montbau. “Però venia a Badalona cada dia a buscar ferralla perquè aquí tinc el carro aparcat i coneixem un ferraller que ens en compra. Els primers dies ens van donar dues targetes de metro per venir-hi, però després m’ho havia de pagar jo. Si no hi veia vigilants, em colava”, admet el Mustapha, a qui l’Ajuntament ha deixat d’abonar l’allotjament just aquest dilluns.

El consistori badaloní ha cancel·lat l’ajuda per hostatjar-se a 40 immigrants que van escapar vius del foc. D’ells, 33 s’alberguen fins aquesta nit a pensions de Barcelona. “Hi érem a Sant Pau, a Sant Antoni, en un hostal de passeig de Gràcia…”, va enumerant el Mustapha, que s’ha avançat a l’ultimàtum per buidar les habitacions i ja ha desfet el camí per tornar al punt de partida: després d’estar-se cinc anys dins de l’antiga fàbrica destruïda, ha sortit de Barcelona per tornar a instal·lar-se a una altra nau de Badalona, a tocar de la que va calar-se foc i ocupada també sobretot per subsaharians sense permís de residència. “La setmana passada em va arribar la carta per fer-me fora. Estava tan nerviós que no la vaig voler ni llegir”, confessa.

L’Ajuntament, governat per l’alcalde Xavier García Albiol (PP), calcula que la despesa per l’estada dels supervivents en hostals puja ja a uns 600.000 euros després de sis mesos finançant-la. En declaracions a l’ACN, el consistori va afegir que els serveis socials municipals han determinat que les 40 persones a qui s’obliga ara a sortir dels allotjaments disposen d’alternativa on viure o estan en condicions de trobar-la. Alhora, sí que es prorroga la pensió com a mínim fins al setembre a altres 49 afectats per l’incendi de fa mig any. Els serveis socials diagnostiquen que travessen més penúries que els que es desallotja aquesta setmana.

Desnonament a la vista

Una trentena de residents a la nau ocupada a Badalona s’han concentrat aquest dilluns a les oficines municipals. Han explicat que a l’immoble es refugien entre 70 i 100 persones i que estan fent lloc per acollir-hi als qui avui recollien pertinences a Barcelona amb idea de tornar-hi. “No hi caben més, però cal fer-los espai perquè no volem que dormin al ras. Què hi farem… És solidaritat i demanem que l’Ajuntament la tingui també”, ha instat Harun Zerbo, membre de la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Espanya.

L’amuntegament a l’edifici podria ser breu, perquè un jutjat ha ordenat desallotjar-lo el pròxim 22 de juliol. El govern municipal assegura que ve per instàncies del propietari del magatzem. Els habitants reclamen que els serveis socials elaborin informes de vulnerabilitat social per mirar d’aturar el desnonament. Entre els qui han protestat s’ensumava incertesa, perquè afirmen que no saben on anar-hi si els treuen de la nau. “Ocuparem la casa de l’alcalde!“, ha cridat un noi, visiblement nerviós.

“Necessitaríem molta ajuda que no ens donen, també per netejar la nau, perquè hi ha moltes rates, però ens tracten com a animals del bosc”, es queixa el Mustapha, que nega que tregui prou diners amb la ferralla per pagar-se un lloguer: “En una setmana potser puc guanyar uns 30 euros. N’hi ha molt poca perquè hi ha molta gent que hi busca. Tens que caminar per tota Barcelona per arreplegar deu quilos de ferro i et donin dos euros”.

També acostuma a plantar-se els dissabtes a la porta d’uns grans magatzems, al costat d’una munió d’homes sense feina. Esperen que un capatàs vingui, n’esculli alguns i se’ls endugui en una furgoneta per guanyar-se un jornal per feines d’unes hores. “Per descarregar caixes ens donen 40 o 50 euros per dia“, detalla el Mustapha, a qui li costa enviar diners amb regularitat a Camerun. No li cal explicar a la família per què no pot estalviar-ne més. “Ells ja saben com estan aquí les coses”, diu.

Comentaris

    Borinot Juny 14, 2021 | 17:32
    El fatxa albiol és un mal nascut, s'hauria d'enfonsar en la misèria

Nou comentari

Més notícies
Activistes i veïns a la plaça del Duc de Medinaceli / D.C.

Aturen un intent de macrodesnonament inversemblant

Veïns i activistes de Resistim al Gòtic s'han concentrat per frenar l'intent d'expulsió de diverses famílies
Els treballadors de Serveis Socials de Barcelona han protestat davant de l'Ajuntament / ACN

Els Serveis Socials reclamen deixar de participar als desnonaments

Un 43% de la plantilla municipal ha donat suport a la jornada de vaga