Perquè una acampada juvenil al mig d’una gran ciutat europea surti bé tot ha d’estar sota control. Ho tenen clar els 1.000 joves amb 320 tendes de campanya, segons els organitzadors, que des de dimecres dormen a la plaça Universitat. Són la generació 14-O –”el dia que va esclatar tot”– i protesten contra la “repressió” policial i en rebuig a la sentència condemnatòria del Suprem. S’organitzen en comissions i disposen de rebost, taula de donacions i vigilància nocturna. Fins i tot, un protocol de seguretat, al qual ha tingut accés el TOT Barcelona.
Els joves identifiquen diversos “escenaris crítics” que es poden viure a l’acampada. Una d’elles és la presència de la Brigada Mòbil (Brimo) dels Mossos d’Esquadra amb la intenció de desallotjar la plaça. Aquesta possibilitat va sobrevolar per primera vegada l’acampada després que la tinenta d’alcalde Janet Sanz anunciés que havia activat la “mediació” amb la policia catalana per desallotjar-la. Però els joves estan preparats.
[r:1]
Davant de la presència dels antiavalots, el protocol de seguretat enumera els passos a seguir. El primer serà fer sonar una alarma fent ús de la sirena d’un megàfon. Tot seguit els joves s’hauran de concentrar al centre de la plaça Universitat i seure a terra. Finalment, esperaran que els Mossos els desallotgin mitjançant la tècnica de l’arrenca cebes.
Una tenda de campanya plena de donatius a l’acampada juvenil | A. L.
La policia catalana seria, en canvi, la solució per als acampats en cas que aparegués un grup de “nazis” o ultres. “Avisar als Mossos i sobreviure”, diu el protocol. També aposten per estar vigilants en els grups “interns” dels seguidors de la ultradreta per estar pendents de convocatòries. En canvi, si els ultres van sols i fan “provocacions absurdes” demanen ignorar-los, “riure” o, fins i tot, aplaudir. Si són agressius, “mantenir la calma i, si cal, defensa”.
Presència d’agents de paisà
Un altre dels escenaris crítics que contempla el pla de seguretat és l’aparició de policies de paisà. El protocol sol·licita “estar en alerta constant” i fer fotos a possibles agents de policia. El document recorda que solen anar amb calçat esportiu, ronyonera o una motxilla, “actitud observadora” i en parella, “tot i que pot semblar que vagin sols”. En cas de sospita, insten a fer preguntes personals i, de confirmar-se que és un agent de paisà, el rodejaran i l’intimidaran amb “càntics”.
Les baralles entre acampats també són considerats escenaris “crítics”. En cas de produir-se, el protocol de seguretat dona les instruccions a seguir: separar, mediació i expulsar el culpable.
Els joves són també molt curosos amb el menjar i el material que han rebut en els últims dies. Per això tenen encarregats de la vigilància del rebost en què guarden la xocolata, els macarrons, els sucs, els dolços i material de primera necessitat. A més, el protocol contempla que, en cas de localitzar un lladre, cal rodejar-lo, gravar-lo, intentar recuperar el que hagi robat i expulsar-lo. “Sempre segons el cas i el risc”, matisa el document.
Finalment, estableix tres torns de vigilància nocturna per vetllar pel funcionament correcte de l’acampada durant la nit. Cada torn és de 12 persones, que es divideixen en quatre grups que vigilen les cantonades de la plaça Universitat. El primer torn comença a les 20 hores i acaba a mitjanit, el següent va fins a les 4 de la matinada i l’últim fins a les 8 hores. En total, 36 persones per mantenir el to pacífic, reivindicatiu i indefinit de l’acampada juvenil.
1 
