Un any després de les protestes per la sentència de l’1 d’octubre, encara hi ha ombres sobre la repressió policial que s’hi va produir. Hi ha casos, com el del jove que va perdre l’ull a l’aeroport del Prat per l’impacte d’un projectil, que no s’ha aclarit encara quin cos de policia n’és el responsable. Ara bé, en altres episodis de presumpta violència policial que gestiona el Centre pels Drets Humans Irídia s’han identificat 16 agents dels Mossos d’Esquadra i 3 de la Policia Nacional que estan sent investigats judicialment. És el resultat del treball de l’entitat en 13 casos on s’haurien comès abusos per part dels cossos de seguretat. Tots ells es van produir a la ciutat de Barcelona o a l’aeroport i apleguen situacions que anirien des dels trets de pilotes de goma o foam de manera il·legal fins a frases com “te vamos a pegar como nunca lo han hecho” a una detinguda.
Concretament, hi ha 6 casos investigant-se que impliquen l’impacte d’un projectil disparat per la policia. Una situació especialment greu, ja que durant aquest any s’ha comprovat que hi ha una gran similitud entre els danys que provoca una pilota de goma o una bala de foam, han assegurat des d’Irídia. Un d’ells és el cas de la dona que va haver de ser ingressada en estat molt greu a l’Hospital de la Vall d’Hebron amb un traumatisme cranioencefàlic, després de ser disparada als Jardinets de Gràcia per un agent de la policia catalana. La víctima, però, ha demanat explícitament que no s’aportessin més detalls del seu cas per motius de privacitat, han explicat portaveus d’Irídia. A més, hi ha 3 casos en què Irídia ha detectat que hi va haver “maltractaments” i 3 episodis més en què la policia hauria colpejat amb la porra el cap dels manifestants o quan la persona no tenia capacitat de mobilitat –tot i estar prohibit.
En un sol cas que gestiona Irídia, com a part del col·lectiu Som Defensores, arriba a haver-hi fins a 7 mossos investigats i és un dels que s’ha considerat “representatiu”. És el que va viure una persona que va ser agredida a l’avinguda Diagonal, entre Carrer Bruc i Roger de Llúria, quan un agent antiavalot “li va etzibar una forta puntada de peu i un cop al cap amb el bastó policial”, d’inici, relata Sònia Olivella com a part dels serveis jurídics de l’entitat. Després, “mentre l’agafaven entre tres agents van començar a colpejar-lo donant-li cops de puny a les costelles, cops al cap amb el casc de protecció i cops a la zona del còccix”. A més, “un dels agents va agafar-lo dels forats de les narius tirant-lo fortament cap enrere. Van anar proferint-li tot tipus d’amenaces i comentaris intimidatoris”.
També es mencionen casos especialment gràfics, com el del jove que va ser arrossegat per una furgoneta dels antiavalots de la Brigada Mòbil (BRIMO) dels Mossos d’Esquadra uns “200 o 300 metres”, ha apuntat la codirectora del centre, Anaïs Franquesa. En aquest episodi concret, l’investigat és el conductor del vehicle policial.
Encara no hi ha cap projecció clara de quan es podran començar a resoldre judicialment aquests casos. En aquest sentit, Franquesa ha lamentat que “la tònica en la violència policial és que consta investigar”. A més, la interrupció dels ritmes judicials per la pandèmia ho ha acabat de complicar.
La voluntat de ferir psicològicament
La valoració que s’ha fet des d’Irídia, però, va més enllà de l’impacte físic d’algunes actuacions policials en els manifestants. A partir del 18 d’octubre, el dia de les protestes de la plaça Urquinaona, es va detectar “un pic” en “les actuacions especialment humiliants i vexatòries”, ha detallat la psicòloga de l’entitat Natàlia Abrego. S’ha fet referència a amenaces explícites i a una voluntat de jugar amb els arrestats, moure’ls de lloc constantment i enriure-se’n. “És especialment greu”, ha reblat Abrego, sobre aquesta tendència policial que després és “díficil de demostrar jurídicament”.
Des de la vessant d’atenció psicològica, a més, també s’ha fet menció al trabals que suposa la pèrdua d’un ull a partir d’una actuació policial. Els afectats han mostrat sensacions permanents de por, ràbia, culpa i un dany especial a l’autoestima, després d’haver de lluir una ferida evident al rostre. “Ens parlen de sentir-se marcats permanentment per l’agressió, per la persona que els va ferir”, ha precisat l’especialista de’Irídia.
Així, tot i que en la majoria de casos es tenen fotografies o vídeos dels moments dels fets –o immediatament abans o després– encara es necessiten imatges d’algunes situacions. Hi ha 3 casos sense proves gràfiques. Especialment, l’entitat ha fet una crida perquè s’aportin noves imatges al cas en què la policia va disparar un projectil a un noi de 18 anys al carrer Trafalgar, el dia dels aldarulls a Urquinaona, entre dos quarts de nou i les nou del vespre.
