El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha publicat la classificació dels científics que treballen a l’Estat espanyol que han adquirit més repercussió arreu del món. El CSIC es basa en el nombre de cites que cada científic ha aconseguit a publicacions especialitzades d’acord el seu perfil a la base de dades Google Scholar, un buscador de continguts i bibliografia científiques que atorga un índex als investigadors segons la difusió que hagin adquirit els seus estudis. El llistat inclou més d’una trentena de científics de diferents disciplines afincats a Barcelona que superen els 100 punts a l’índex H, que certifica que els seus informes han assolit una gran trascendència d’acord als paràmetres de mesura de Google.
Entre els que cataloga com els 100 científics més mediàtics de l’Estat, el CSIC inclou 20 que treballen a universitats, hospitals i altres centres d’estudi de Barcelona. L’investigador establert a la capital catalana que acredita més referències a publicacions científiques fins a finals de desembre de 2021 és el director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), Damià Barceló. Figura al número 33 dels científics de l’Estat espanyol més citats a tot el planeta. Entre els seus treballs més destacats, Barceló compta amb estudis que signa amb altres investigadors en què analitza el risc pel medi ambient de la presència de fàrmacs en aigües residuals.
Just un graó per sota, el catedràtic de Física Quàntica i Astrofísica i degà de la facultat de Física de la Universitat de Barcelona, Eugeni Graugés, ocupa el número 34. Li segueix de prop el director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia i catedràtic de Genètica de la UB, Manel Esteller, posicionat al número 36 dels científics amb més repercussió de l’Estat. I, al número 37, consta un altre investigador d’un centre associat a la UB; en aquest cas, es tracta del coordinador del grup d’investigació aplicada en malalties respiratòries de l’Hospital Clínic, Antoni Torres, que és alhora catedràtic de Medicina de la UB i metge referent en infeccions pulmonars.
El número 45 és per a Teun Van Dijk, professor de la Universitat Pompeu Fabra i expert en estudis sociocognitius del discurs. Lluís Garrido, catedràtic de Física de la UB i membre d’un grup de física experimental d’altes energies, apareix al número 46 del llistat. Un altre membre de la UB, Jaume Bosch, està classificat en la posició 50 del rànquing. Bosch és catedràtic de Medicina.
El cap del servei de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Clínic, Eduard Vieta, també pot preuar-se de ser entre els investigadors amb més trascendència. Situat al número 54 del llistat del CSIC, Vieta forma part d’un grup de recerca sobre trastorns bipolars i depressius. Els estudis signats pel cap del departament d’Hematologia de l’Hospital Vall d’Hebron, Francesc Bosch, s’enfilen al número 58 del rànquing. Només un pas per darrere, els treballs sobre l’impacte de la contaminació atmosfèrica en la salut dels nadons i els infants del membre de l’institut IS Global i professor de la UPF, Jordi Sunyer, escalen fins al lloc 59 de la classificació.
