Uns 4.000 habitatges del barri del Besòs i el Maresme necessiten reformes urgents que van a un ritme molt lent. Any rere any es fan molts gestos polítics, però els avenços sobre el terreny són escassos. En quatre anys s’han rehabilitat només 192 pisos, va reconèixer la primera tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Laia Bonet, a la comissió d’urbanisme d’aquest dimarts. Fins ara, sempre s’havia parlat de rehabilitar, però la memòria econòmica que s’ha donat a conèixer aquesta setmana per a la creació de l’empresa mixta entre Generalitat i Ajuntament per dur a terme la regeneració urbana d’aquest territori contempla com un dels escenaris que es puguin enderrocar 1.800 dels 4.000 habitatges amb problemes, va dir la regidora de Barcelona en Comú Lucía Martín. Es tracta dels pisos amb patologies estructurals “molt severes”, recull el document. Des de fa dècades, molt veïns viuen amb pisos apuntalats que pateixen danys molt importants i aluminosi.
Des del govern municipal s’ha volgut deixar clar que “en cap cas es planteja l’enderroc” i es justifica la inclusió d’aquesta possibilitat pel fet que la creació d’una societat mercantil pública requereix diversos informes, “entre els quals un informe econòmic que ha d’analitzar necessàriament totes les alternatives possibles i no pot limitar-se a una única opció”, apunten fonts del servei de premsa de l’Ajuntament. En el cas de la regeneració urbana, hi ha dues alternatives: rehabilitar els edificis existents o enderrocar-los i construir-ne de nous. Per aquest motiu, l’informe econòmic ha de contemplar totes dues possibilitats. “Això no vol dir, però, que es plantegi optar per l’enderroc: l’Ajuntament i la Generalitat aposten per la rehabilitació, com s’ha fet els darrers anys i com s’ha compromès també de cara a la futura actuació al Besòs i el Maresme”, afegeixen des del consistori.
8.000 pisos amb patologies greus a Barcelona
Dels 4.000 pisos afectats al Besòs, 1.752 s’hauran d’enderrocar o rehabilitar-se integralment, segons els dos escenaris que recull la memòria econòmica consultada pel TOT Barcelona. Aquests prop de 1.800 pisos amb danys molt greus, són 84 comunitats de veïns. De la resta, 650 pateixen patologies severes (cinquanta comunitats) i també s’hauran de rehabilitar integralment. Els altres 1.550 (46 comunitats) necessitaran una rehabilitació bàsica.
La situació del Besòs es repeteix a menor escala en altres barris de Barcelona. A finals del 2025, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) va dir que els habitatges amb patologies greus a la ciutat eren uns 8.000 i en situava 5.000 al Besòs, amb uns 2.800 en una situació greu. Els altres barris amb pisos amb danys estructurals són la Pau (2.500), Trinitat Vella (432), Poblenou (314) i el Carmel, amb cinc habitatges en risc greu.
Una inversió de 415 milions en dotze anys
La creació de la societat mercantil Impulsem Futur Besòs-Maresme SA, que integren Generalitat i Ajuntament, ha de permetre fer un “salt d’escala” en la regeneració del Besòs i accelerar les obres, en paraules de la tinenta d’alcaldia Bonet. L’empresa pública va rebre aquest dimarts el vistiplau de la comissió d’urbanisme. En els pròxims dotze anys, les dues administracions invertiran en aquest barri del districte de Sant Martí 415 milions, dels quals el consistori n’aportarà 265 i el Govern català 150. L’anunci de la posada en marxa de l’empresa ja es va anunciar el maig passat i ara s’ha concretat.
Conflicte obert entre PSC i Barcelona en Comú
PSC i Barcelona en Comú mantenen un conflicte obert com s’ha fet la gestió del Besòs en l’àmbit d’habitatge, però la veritat és que els darrers onze anys la ciutat ha estat governada per aquests dos partits, del 2015 al 2023 amb Ada Colau d’alcaldessa i amb els socialistes a l’executiu bona part del temps, i des de juny del 2023 amb Jaume Collboni d’alcalde, en un govern en minoria del PSC. El 30 d’octubre del 2020, el plenari de l’Ajuntament va aprovar el Compromís pel Besòs i el Maresme, però els darrers quatre anys només s’han rehabilitat 192 habitatges.
A la comissió d’urbanisme, els ecosocialistes van aconseguir reprovar Bonet per la gestió de la regeneració del Besòs. Hi van votar a favor Barcelona en Comú, Junts per Barcelona, PP i Vox, mentre que els socialistes s’hi van oposar i ERC es va abstenir. La tinenta d’alcaldia Bonet i Martín, regidora de Barcelona en Comú, se les van tenir amb un foc creuat de declaracions.
Bonet va retreure als Comuns que només s’han rehabilitat aquests habitatges perquè el govern de Colau els va deixar únicament dos pisos per reallotjar veïns. Ara, en són cinquanta. Martín va posar el focus en la possibilitat que s’hagi d’enderrocar 1.800 pisos, quasi “la meitat del barri”, “executar centenars de desnonaments sense dret a reallotjament” i que el govern socialista vulgui “privatitzar” la regeneració del Besòs.
Davant de les crítiques dels Comuns, la regidora socialista va respondre que la memòria econòmica s’ha fet “amb el màxim rigor” i ha d’incloure els diversos escenaris possibles, inclòs el de l’enderroc, “per poder avaluar la viabilitat econòmica d’aquesta empresa”. “Vostè s’ha encarregat d’assenyalar només un escenari, però els equips treballen en diversos”. Bonet va acusar Martín de “mentir”, tant pel fet de posar sobre la taula només la possibilitat que s’enderrocaran 1.800 pisos com per assegurar que centenars de veïns es quedaran sense el dret a ser reallotjats. De fet, l’escenari de l’enderroc dels 1.800 pisos sí que esmenta la construcció de 1.500 habitatges per a residents amb dret a reallotjament, mentre que a 300 només se’ls oferiria una indemnització. El cost d’aquesta opció s’enfilaria fins als 270 milions d’euros.
