La ressaca electoral és encara palpable al barri de Torre Baró, al districte de Nou Barris. Només sortir de l’estació de Rodalies, es veu com del mobiliari urbà pengen pancartes i cartells de la CUP, de l’alcaldessa en funcions Ada Colau i del candidat del PSC, Jaume Collboni. La cara del cap de llista dels socialistes és, amb molta diferència, la que té més presència. No és estrany tenint en compte que Nou Barris és un bastió històric del PSC i que ha estat la força més votada a Torre Baró amb el 35,82% dels vots.
La cara que no es veu, però, és la del candidat de VOX, Gonzalo de Oro Pulido, tot i que es tracta del segon més votat al barri amb el 16,2% dels vots. Aquest és el percentatge de vots més alt que el partit d’extrema dreta ha aconseguit a Barcelona, i Nou Barris és també el districte on més s’ha disparat el nombre de persones que li han donat suport a les urnes. Amb el 8,7% dels vots s’ha convertit en el territori on ha tingut millors resultats, tot i que gran part del seu electorat es troba a Sarrià-Sant Gervasi.
8.699 euros de renda mitjana anual
Una de les grans curiositats d’aquest fenomen és que els dos districtes estan a anys llum en molts barems socioeconòmics. Mentre Sarrià-Sant Gervasi concentra les rendes més altes de la ciutat, els veïns de Nou Barris són els que tenen les més baixes, i Torre Baró és, a més, un dels barris més castigats. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) publicades el 2022, la renda mitjana anual d’aquest barri és, juntament amb els de Ciutat Meridiana i Vallbona, de 8.699 euros.
No hi ha un únic fet que expliqui els resultats de Vox a Torre Baró, però parlar amb els qui millor coneixen la seva realitat, els seus veïns, pot ajudar a entendre’ls. Un d’ells és en Joaquín, qui fa gairebé 60 anys que resideix en aquest territori perifèric de la ciutat. Tal com relata a al TOT Barcelona, aquest suport a l’extrema dreta no és natural ni ideològic, sinó que és una reacció “visceral” o “un vot en contra” de la mala gestió del govern municipal a la ciutat i a Nou Barris. “És una manera de dir als darrers candidats que han estat a l’Ajuntament (Colau, Collboni i abans Trias) que no ho han fet prou bé”, recalca.
Paral·lelament, en Joaquín reconeix que confiar el vot al partit de Santiago Abascal és també una reacció negativa dels que pateixen la crisi econòmica i dels que senten abandonament de les administracions. En aquest sentit, no es pot oblidar que Torre Baró ha denunciat moltes vegades abandonament per part de les administracions, ja fos per retards i mal funcionament del servei d’autobusos o brutícia als carrers, entre altres. El Joaquín té clar que això és una realitat a diferents ciutats de Catalunya i que passa amb partits polítics de diferents colors. “Els barris perifèrics de qualsevol ciutat sempre surten perdent. Estem gairebé a la cua de les prioritats de l’Ajuntament”, afirma.
Caiguda de la participació
Un dels aspectes destacables d’aquestes eleccions és que la participació ha caigut respecte a la del 2019, i el districte de Nou Barris és on s’ha notat més. La participació ha estat del 51,73%, i en el cas de Torre Baró del 41%. Aquesta realitat és fàcilment comprovable en caminar pels seus carrers i preguntar per les eleccions a alguns joves. Hi ha dues noies que reconeixen al TOT que, directament, no volen saber res de política. Per part seva, en David Cortés, de 19 anys, va més enllà i admet que no ha votat. La raó? “Indiferència”. Considera que no hi ha cap candidat prou bo. Això, però, no vol dir que qualsevol opció política valgui. L’alegra que al barri hagi guanyat el PSC i no Vox i, diu que no entén com ha acabat sent la segona força més votada. “Aquí hi ha molts migrants i persones de classe treballadora“, remarca.
En pensar una mica més en aquestes paraules, Cortés detecta dues possibles causes: la crisi i la precarietat laboral que castiguen el barri i, de la mateixa manera que passa en altres punts de la ciutat, els “feixistes” que hi viuen. “Ho sé perquè de vegades he parlat de la Guerra Civil amb veïns i alguns que estan a favor del bàndol nacional. La majoria són gent més gran, però també et trobes alguns joves que pensen així…”, avisa.
Molt diferent és l’opinió de l’Ana Martínez -nom fictici-, que diu que “no li estranya” que Vox hagi obtingut el 16,2% dels vots. Les expressions corporals i el to de veu amb el qual parla al TOT denoten que està molt emprenyada. Concretament, amb veïns que, segons denuncia, ocupen habitatges i no paguen la comunitat de veïns i amb altres que estiren el temps d’atur o les ajudes per no treballar. “Sé que hi ha gent que ho està passant malament i pot ocupar per necessitat, però hi ha persones amb molta cara dura”, adverteix.
Les seves queixes no acaben aquí. Martínez, que és veïna del barri des del 2003, també denuncia que es tracta Torre Baró com un barri de segona i que, a diferència de l’Eixample o Ciutat Vella, les obres i les visites de polítics només es produeixen quan hi ha eleccions. “Quan venen es queden a la plaça principal. Per què no pugen a veure tot el que falta als carrers de la muntanya?”, es pregunta.
3 
