Barcelona té en marxa intervencions urbanístiques de gran profunditat. Algunes acabaran enguany i altres s’allargaran uns anys, provocant afectacions a la vida diària dels veïns. Són projectes que ha tirat endavant el govern d’Ada Colau, alguns dels quals han generat gran controvèrsia, però que sigui com sigui, modificaran la fesomia de Barcelona els anys vinents. Algunes de les grans obres urbanístiques en què es troba immersa la ciutat –Via Laietana, Superilles, La Rambla i la unió dels tramvies són motiu de discussió política en campanya electoral perquè representen el model urbanístic implantat els darrers anys. Però més enllà, els candidats tenen el seu somni urbanístic. I el d’Ernest Maragall l’ha explicat dalt d’un bus recorrent diferents punts de la ciutat. Té una vintena de propostes per transformar urbanísticament la capital del país, i entre aquestes, ell en destaca la voluntat de connectar la ciutat amb la muntanya a través d’eixos verds que la connectin amb Collserola. Però també cobrir les rondes en els trams pendents, començant per la ronda de Dalt entre Gràcia i Nou Barris, així com transformar el Besòs en un entorn urbà “pròsper”, i el Front i el Passeig Marítim per impulsar-hi projectes d’economia blava.
Els grans fronts urbanístics
En declaracions posteriors a la passejada en bus, Maragall ha explicat que “la Barcelona que no ens han deixat somiar dona per a molt, i hem de començar a dibuixar-la. La nostra Barcelona de sempre -la que es veu des del darrer pis de l’Ajuntament- és Ciutat Vella, amb l’Eixample a tocar, Sagrada Família, el Port… Hi tenim l’evidència que en tots els límits de la ciutat hi ha molt a fer i a construir”, ha dit el candidat republicà. Maragall ha detallat que les grans transformacions que imagina són les del Front Marítim i el passeig marítim, “que demana una reforma a crits”, però també escolta “el crit potent del Besòs”, “la ciutat nova que serà La Sagrera”, “tot el que té a veure amb les Rondes i la connexió amb els barris i els polígons industrials”. El candidat també veu imprescindible connectar els barris de Collserola amb la ciutat a través de vies verdes, així com “escàndols com les 5 ha segrestades del Bruc, un forat negre de l’Estat”.
Per altra banda, Maragall també pensa a perllongar la Diagonal com a avinguda: “Mentre la Diagonal no sigui només una autovia d’entrada, sinó que, d’acord amb els ajuntaments veïns, sigui una veritable avinguda”. També ha posat sobre la taula la necessitat d’un tercer túnel per a la xarxa de Rodalies, amb les grans estacions de la ciutat que donin força a una “xarxa intermodal potent”.
Tot plegat, recuperant espai per als vianants, un 60% per als vianants i un 40% per als vehicles, és a dir, invertint les proporcions actuals.
