Res, o gairebé res, és per sempre, encara que sembli que algunes coses tenen un destí inalterable perquè sempre han estat així. Però de vegades, sense saber ben bé per què, canvia. Això va passar amb el districte de Sarrià-Sant Gervasi a les eleccions del 2019. Havia estat un bastió històric de Convergència i Unió (CiU), però en els comicis de fa quatre anys Junts el va perdre quan la força més votada va ser Barcelona pel Canvi – Ciutadans, liderada per l’exprimer ministre francès Manuel Valls. Feia menys dos anys que Valls havia irromput en el panorama polític de Barcelona i en aquest districte de la zona alta va aconseguir 19.085 vots (24,42%), mentre que Junts va ser la segona força amb 13.760 vots (17,6%).
En política, quatre anys poden ser una eternitat i Barcelona no és la mateixa que el 2019. Tampoc ho és la candidatura de Junts per a les eleccions del pròxim 28 de maig. Ara fa quatre anys estava liderada pel tàndem Joaquim Forn- Elsa Artadi, a les portes del judici al Tribunal Suprem per l’1-O. Enguany el candidat és l’exalcalde Xavier Trias i la seva candidatura és Trias per Barcelona -sense que hi apareguin les sigles de JxCAT-, i compta amb una llista plural conformada per integrants de Junts, PDeCAT, MEScat i Demòcrates. Des que se sap que Trias ha tornat a la política per tal d’acabar un altre cop a plaça de Sant Jaume, s’ha parlat de l‘efecte Trias i s’ha presentat com l’alternativa al model de ciutat de l’alcaldessa Ada Colau. Però s’ha parlat poc del que suposarà per a Sarrià-Sant Gervasi el retorn de l’exbatlle a la primera línia política, com a mínim fins al 28-M. Aconseguirà Trias recuperar aquest feu que tantes alegries havia donat a l’antiga Convergència?
“Una fortalesa insòlita”
Per fer un pronòstic d’aquesta mena abans cal fer un viatge al passat i entendre com Valls es va apoderar del districte. Tal com explica al TOT Barcelona el catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona (UB) Jordi Matas, l’exprimer ministre francès liderava una candidatura amb una “fortalesa insòlita”, i això va enlluernar una part dels veïns del districte. “Era un referent de la política mundial, la qual cosa el convertia en un tipus de candidat que mai havia optat a l’alcaldia de Barcelona, era una gran novetat”, insisteix. Un altre tret destacable, que en aquells temps tenia encara més pes, va ser com el Procés i l’1-O havien marcat el 2019. Això també va beneficiar Manuel Valls. “Va aconseguir representar una visió que es trobava als antípodes de tot el que feia olor d’independentisme, i al districte de Sarrià-Sant Gervasi això va quallar”, diu.
En aquest terreny també es mouen les opinions del professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Gabriel Colomé. Indica al TOT que l’èxit de Valls radica en el fet que va aconseguir capitalitzar el vot anti-Colau, i que si no ho va aconseguir un partit com Junts va ser també pel Procés. “L’electorat del districte no confiava en el fet que un partit clarament independentista pogués liderar aquest espai”. Junts, a més, tampoc es va emportar els vots del sector on podia haver estat realment fort: l’independentista. Tal com insisteix Colomé, l’independentisme barceloní tenia un altre candidat: el cap de llista d’ERC, Ernest Maragall. “El sentiment independentista el va canalitzar ERC i no Artadi i Forn”.
De tornada al present, és fàcil veure com la campanya que està fent Trias vol esmenar aquesta pèrdua d’espais electorals. A grans trets, Trias per Barcelona és, segons detalla Matas, una candidatura catch all, que vol aconseguir votants de diferents ideologies. Això fa, segons aquest expert, que sigui més transversal, més interclassista i amb “poca ideologia” i poc espai per a l’independentisme. I una de les estratègies per aconseguir-ho ha estat “amagar” les sigles de Junts del nom de la candidatura. Tanmateix, trasllada missatges “molt entenedors i senzills” que estan carregats de “sentit comú”, la qual cosa es veu reflectit en el fet que Trias es presenta a aquestes eleccions com una persona conciliadora i que està oberta als pactes amb partits que pensen diferent. El més important és el bé de Barcelona i els barcelonins. “Això no té res a veure amb la candidatura de fa quatre anys”, recorda Matas i afegeix: “Trias és un bon representant de la CiU d’abans, i això pot donar els seus fruits a Sarrià-Sant Gervasi”.
El vot anti-Colau
En aquest sentit, Colomé també opina que l’alcaldable té força punts de recuperar Sarrià-Sant Gervasi perquè encarna l’esperit de l’antiga convergència. I en tindrà encara més si arriba al mateix punt que Valls i aconsegueix els vots anti-Colau. “Es veu com la persona que pot liderar el malestar que part de Barcelona té contra l’alcaldessa, i ho intenta mostrant-se com l’alcalde de l’ordre, la seguretat, del sentit comú…”, reflexiona Gabriel Colomé.
De moment, afirma aquest expert, no hi ha cap candidat que lideri aquest malestar de persones que s’oposen a Colau per tot allò que ha remogut durant el darrer mandat: el vehicle de motor, l’ampliació de l’aeroport i el turisme, entre altres. Si aconsegueix capitalitzar aquest vot, afegeix Colomé, trauria de l’equació electoral a ERC i el PSC. Per tal de guanyar les eleccions, però, necessitaria anar més enllà. A part de Sarrià-Sant Gervasi, hauria de recuperar altres districtes on CiU havia guanyat històricament i Junts va perdre en els comicis del 2019: l’Eixample, les Corts i Gràcia. “Els quatre territoris, són la seva columna vertebral. Si vol quedar primer, ha de guanyar en tots quatre”, sentencia.
