Els comuns celebren la seva assemblea nacional aquest cap de setmana, on la líder del partit i alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, coincidirà de nou amb la vicepresidenta segona del Govern, Yolanda Díaz, amb qui sondeja una nova coalició electoral a Espanya que aplegui forces situades a l’esquerra del PSOE. Just abans del congrés, però, quatre integrants del consell nacional de Catalunya en Comú han anunciat que es donen de baixa de l’organització. Ho han comunicat a través d’una carta on es declaren decebuts perquè la formació imiti “les velles pràctiques polítiques” i, alhora, alerten del “creixent distanciment” que detecten entre els comuns i les reivindicacions dels moviments socials, segons ha informat The Objective.
Cap dels quatre membres que han trencat el carnet de militant ostenta càrrecs públics, però tots ells són reconeguts i veterans activistes de causes socials, la llavor d’on van germinar els comuns després de les manifestacions del 15-M i d’on prové també Colau, portaveu contra els desnonaments des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca abans de vèncer a les eleccions municipals de 2015. Els quatre històrics que abandonen les files dels comuns són Rosa Cañadell, exportaveu del sindicat de mestres USTEC-STEs; Diosdado Toledano, portaveu de la comissió promotora per la renda garantida de ciutadania a Catalunya; Ramon Franquesa, portaveu de la Marea Pensionista, i Antonio Barbarà, fundador de la Marea Blanca a Catalunya.
Barbarà, Franquesa i Toledano han explicat al TOT Barcelona per què abandonen els comuns just ara, a les portes del congrés. Tots tres eviten carregar contra Colau -de fet, a la carta de dimissió ni se la menciona-, tot i que admeten que les seves queixes apunten a una divergència àmplia amb la direcció del partit i, per extensió, amb la seva màxima representant pel que fa a la presa de decisions “de forma cupular” i “l’absència de canals de participació i de diàleg efectius” interns, tal com retreuen en la misiva.
“No voldria personalitzar però, per descomptat, Colau és corresponsable de la situació“, afirma Franquesa. “Ho és d’una forma molt notable pel partit que ha fet. El partit el composen les persones que són a les institucions. Malauradament, s’ha convertit en un partit de notables, de persones que fan de la política la seva professió i deslligades dels problemes i de les esperances de la majoria social que pretén representar però, orgànicament, es troben molt allunyades d’elles, en un moment de terrible necessitat social”, analitza.
“No és una dimissió contra ningú ni volem erosionar Colau, però és veritat que no ens sentíem gens còmodes”, coincideix Barbarà. “Demanàvem que es practiqués una cosa que es troba en decadència, l’autocrítica, perquè ens faria creïbles, però era una paraula que no agradava i se’ns mirava malament. Seguirem treballant en els moviments socials, que és on ens trobem còmodes i, a més, ara tindrem una mica més de temps”, resol.
Dinàmica “personalista”
“Ens sentim decepcionats més amb el funcionament i l’actitud del conjunt de la direcció, no tant amb una o altra persona. És veritat, però, que hi ha una dinàmica molt personalista que no ens agrada i que trobem també en altres llocs”, assenyala Toledano. A més, troba que la cúpula dels comuns fa temps que no s’obre a dialogar amb els moviments socials. “Manté en ocasions posicions ambigües amb les seves reivindicacions”, observa.
A tot plegat, Toledano suma un fet que els quatre integrants que han deixat el partit qüestionen: la incorporació dels comuns al Partit Verd europeu. “S’ha produït sense debat intern ni una votació de les bases, tot i que el Partit Verd no té línies vermelles i ha governat amb la dreta més conservadora els últims anys a Àustria i al land alemany de Baden-Wurtemberg. Què diríem si Catalunya en Comú governés aquí amb el PP o Junts, que també són partits conservadors? No ens queixaríem?”, es pregunta Toledano, que creu que associar-se amb els verds a Europa -quarta força a Brussel·les- respon a “un oportunisme on només hi ha ambició de poder i tenir cadires a les institucions”. “I nosaltres no hem nascut per a això”, conclou.
“L’adscripció al Partit Verd s’ha fet com tantes altres coses, en petit comitè i sense un autètic debat de base”, agrega Barbarà, que creu que les “fórmules alternatives i novedoses” que els comuns abanderaven de bon inici han decaigut. “Amb el pas del temps, el partit s’ha fet cada cop més tancat, més endogàmic, sempre amb les mateixes persones dessignades”, evalua.
A més, els crítics marquen distàncies amb el posicionament dels comuns en el recent debat sobre la reforma de les pensions o la Llei d’Habitatge del govern espanyol. “En tots els fronts, les promeses d’intervenció que s’han fet no tan sols s’han reduït, sinó que fins i tot s’ha acceptat l’aplicació de mesures que empitjoren la situació. S’ha assumit des de les institucions que continuï la política de privatitzacions, de col·laboració públic-privada i també d’obstrucció a la transparència i amb por a la participació”, recrimina Franquesa.
Segons Toledano, no hi ha hagut intencionalitat de fer coincidir les dimissions amb l’assemblea nacional dels comuns. “Desitgem, però, que generi una reflexió interna i correccions. Si no, no ajudarà a avançar en projectes de confluències en els propers temps”, vaticina, amb la possible aliança encapçalada per Yolanda Díaz en l’horitzó. Per la seva banda, els comuns han preferit no valorar al TOT Barcelona les dimissions i les discrepàncies que exposen els quatre exmilitants.
