El govern de Jaume Collboni té previstes inversions per valor de 2.829 milions durant aquest mandat, que s’esgota el 2027. El PSC té al cap destinar uns 1.000 milions a millores de l’espai públic i altres 800 a equipaments. Si no hi ha contratemps i l’alcalde és capaç de tirar endavant cada any el pressupost de l’Ajuntament, Barcelona pot veure fets realitat projectes punters que fa anys que estan en els calaixos municipals, com la reforma de la part alta del carrer de Balmes, la transformació del passeig de la Mar Bella i la recuperació del Teatre Arnau. El govern s’ha posat també com una de les grans “prioritats” del mandat la construcció d’habitatge públic.
Però aquests no seran els únics grans projectes que veuran la llum. Collboni ha convertit en estratègiques la cobertura de la ronda de Dalt i la reforma de la Rambla. A més, fins al 2027, la idea és fer arribar la pacificació de la Meridiana fins a Fabra i Puig, recuperar espais en desús equivalents a 32 interiors d’illa de l’Eixample, climatitzar les escoles públiques de Barcelona (amb 100 milions en sis anys, 13,7 aquest 2024) i rehabilitar el Castell dels Tres Dragons i l’Umbracle, ambdós espais al parc de la Ciutadella. De fet, tal com ha avançat el TOT Barcelona, el consistori ja ha encarregat la redacció del projecte per restaurar l’Umbracle. També a la Ciutadella obrirà a finals d’aquest mandat l’antic mercat del Peix reconvertit, en un gran centre de recerca i innovació. Amb una inversió de 3,4 milions, comptarà amb tres edificis i pàrquing soterrat.
La reforma de Balmes, en dues fases
Llargament reivindicada, la pacificació de la part alta del carrer de Balmes, entre la plaça de Molina i la plaça de Joaquim Folguera, es farà aquest mandat. La idea és executar-la en dues fases, una entre la plaça de Molina i l’avinguda de General Mitre i l’altra des de General Mitre fins a Joaquim Folguera. El projecte preveu ampliar voreres i reduir els carrils de circulació a quatre. Aquestes obres s’hauran d’executar en coordinació amb les del tram central de l’L9 del metro. De moment sense pressupost, l’acord entre ERC i PSC pels comptes del 2024, preveu una partida de 15 milions per pacificacions, però no es concreta a què es destinaran, expliquen els republicans. Els costos d’aquesta reforma poden oscil·lar entre els 10 i els 13 milions.
La cobertura de la ronda de Dalt es reprendrà el pròxim mes de juny, amb les obres entre l’avinguda de Vallcarca i l’Institut del Vall d’Hebron, uns 340 metres. La inversió prevista pel 2024 és de sis milions i pel total del mandat de 34 milions. Sense un calendari clar amb Ada Colau d’alcaldessa, la Rambla s’ha convertit en prioritària per a Collboni. L’alcalde ha promès que la reforma estarà enllestida el 2027, amb una inversió de vuit milions per aquest any i 48 fins al 2027. Amb tot, i en part a causa de les moltes troballes arqueològiques, en aquestes obres es pot disparar el sobrecost, com ja ha passat en l’àmbit de Drassanes, on l’Ajuntament s’acabarà gastant 1,6 milions més dels previstos, prop d’un 20% més. També a Ciutat Vella s’espera que a mitjans del 2025 es culmini la pacificació de Via Laietana, començat el mandat passat i que haurà comptat amb un pressupost d’uns 33 milions d’euros.
Compromís pel Teatre Arnau
Collboni s’ha compromès també a fer realitat la recuperació del Teatre Arnau, que cau a trossos des que va ser comprat per l’Ajuntament el febrer de 2011 per uns dos milions d’euros. L’alcalde era Jordi Hereu i des de llavors ni Xavier Trias ni Colau van ser capaços de reformar aquest escenari històric del Paral·lel. I, per ara, tampoc l’alcalde, ja que no ha previst cap partida econòmica pel 2024, la qual cosa endarrereix l’anunci almenys fins al 2025. El pressupost per remodelar l’Arnau és d’uns 11,6 milions d’euros. Aquesta és la quantitat aprovada en comissió de govern l’any 2021, però probablement s’haurà d’actualitzar.
Més de 152 milions per habitatge
En opinió de l’alcalde, Barcelona té prou espai com per construir uns 70.000 pisos, dels quals la meitat serien públics. De moment, l’Ajuntament preveu una inversió de 152,7 milions pel 2024, dels quals 88 corresponen al pla d’inversions i 64,7 a l’Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació. El consistori assegura que hi ha “5.000 pisos municipals en marxa”, als quals cal afegir els 1.700 que aixecarà l’Incasòl en els 27 solars cedits per la ciutat. Al llarg de la pròxima dècada, s’edificaran 17.000 habitatges al 22@ Nord, i d’aquests 12.000 seran públics, i altres 12.000 al barri de la Marina.
Un altre projecte que espera des de fa dècades és la transformació del passeig de la Mar Bella. L’Ajuntament manté l’inici d’obres per l’estiu, tot i que la proposta d’inversions només incorpora 81.000 euros per al 2024 dels 21,2 milions que costarà tota la remodelació, que anirà des del límit del pavelló esportiu de la Mar Bella fins al carrer de Josep Pla, a tocar de la plataforma marina del Fòrum. S’actuarà sobre més de 40.000 m² de superfície amb la idea d’habilitar un passeig verd de com a mínim 12 metres d’amplada. També al Front Marítim de la ciutat, i accelerades per la Copa Amèrica, culminaran aquest estiu la renovació del Port Olímpic, amb una inversió de 21,8 milions, i la construcció del Centre Municipal de Vela, que haurà costat uns 4,2 milions.
Pendents dels pressupostos
L’execució de molts d’aquests projectes els pròxims anys dependrà en gran part del fet que Collboni aconsegueixi aprovar cada any el pressupost municipal. Ara mateix, l’alcalde no té la llum verda als comptes del 2024 i a finals de desembre es va veure obligat a prorrogar a la baixa els comptes del 2023, amb unes retallades en inversions de 117 millons d’euros. El govern municipal està pendent de rebre el vistiplau de Barcelona en Comú, però el partit d’Ada Colau vincula el sí al pressupost a la formació d’un tripartit a l’Ajuntament. De totes maneres, a l’alcalde sempre li quedarà activar la qüestió de confiança per aprovar-lo. Segons el tinent d’alcaldia de l’àrea econòmica, Jordi Valls, si el pressupost no s’aprova es poden veure afectats uns 700 milions entre despesa i inversió.
Segons l’Ajuntament, fins al 2027 hi ha previst quatre noves biblioteques, sis nous centres municipals esportius i quatre mercats que es renovaran totalment. El TOT Barcelona ha preguntat al consistori quins són aquests projectes, sense obtenir resposta a la qüestió plantejada. En qualsevol cas, des del Consorci de Biblioteques apunten que fins al 2027 només es contemplen dos nous centres, a Sarrià i al Besòs. En aquest segon cas, es tracta del trasllat de l’actual biblioteca de la rambla de Prim al nou edifici d’equipaments que es construeix a l’antic solar del cinema Pere IV. El pla director de les biblioteques de la ciutat fins al 2030 també preveu l’edificació de les biblioteques de la Prosperitat, al solar de l’antiga fàbrica d’Ideal Flor, Sant Gervasi Sud i la Marina del Prat Vermell. El pressupost municipal del 2024 destina també 3,2 milions a l’antic Borsí, on anirà la nova biblioteca del Gòtic.
Sens dubte, entre les remodelacions dels mercats, el projecte estrella és l’Abaceria, amb anys d’endarreriments. Aquest 2024, rebrà una injecció de 6,2 milions amb la previsió que reobri l’últim trimestre del 2025. El pressupost del 2024 també preveu 19,9 milions pel nou mercat d’Horta, 7,6 pel de Montserrat, 900.000 euros per la nova climatització del mercat de Santa Caterina i 600.000 per millores al mercat de l’Estrella.
Nous centres esportius a la Sagrera i Espronceda
Pel que fa a la construcció de centres municipals esportius, i segons les dades que ha pogut recollir el TOT, el pressupost per al 2024 preveu 6,9 milions per un nou equipament a la Sagrera; 7,7 per un altre al carrer d’Espronceda, i 2,7 per la rehabilitació del pavelló de la Verneda. La tardor de 2022, l’Ajuntament va anunciar la construcció de dos nous equipaments, un a Glòries i un altre al barri de la Marina, i les reformes integrals dels pavellons de l’Illa, Artesania, Can Felipa i la citada remodelació del Centre Municipal de Vela. La inversió total pujarà uns 70 milions d’euros. Si no hi ha endarreriments, els centres de la Sagrera i Espronceda haurien d’entrar en funcionament el 2025.
Infraestructures, Montjuïc i Fira
Més enllà del 2027, Collboni preveu inversions per valor de 10.600 milions a Barcelona fins al 2035, en la que serà la “gran transformació de Barcelona de la primera meitat del segle XXI”. Es tracta d’inversions públiques que duran a terme el consistori i la resta d’administracions públiques. Entre els grans projectes que veuran la llum hi figuren la construcció de l’L9/L10; la perllongació de l’L8 dels FGC, entre plaça d’Espanya i Gràcia; la posada en funcionament de l’estació de la Sagrera, amb la reurbanització de tot l’entorn i el parc verd més gran de la ciutat; la remodelació de l’estació de Sants i la millora dels accessos ferroviaris al Port.
La ciutat viurà, a més, l’ampliació del recinte de Fira de Barcelona a la Gran Via, la transformació de l’avinguda de Maria Cristina i els seus pavellons, la renovació de la muntanya de Montjuïc, amb l’Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi i el Palau d’Esports del carrer Lleida (amb una inversió d’uns 40 milions) al capdavant; la conversió de l’antiga fàbrica Mercedes-Benz del Bon Pastor en habitatges, equipaments i zones verdes; les ampliacions dels hospitals del Mar i la Vall d’Hebron i el conveni per impulsar el nou Clínic a Zona Universitària, i la construcció de la Biblioteca Provincial de Barcelona, al costat de l’estació de França, a càrrec del govern espanyol. L’equipament, després de dècades d’espera, hauria d’estar enllestit el 2027. Segons Collboni, la Generalitat té previst fer 11 nous CAP a la ciutat, entre els quals destaquen els de la Sagrera i el Raval Nord i l’ampliació del que hi ha al Besòs en un nou edifici compartit amb una biblioteca i un auditori al solar del cinema Pere IV.
