El govern de Jaume Collboni tancarà l’any sense haver pogut aprovar el pressupost pel 2024. L’octubre passat, la proposta va ser retirada in extremis de la comissió d’Economia per evitar una derrota en la votació. Des de llavors, poc o res s’ha avançat per donar llum verda als comptes municipals de l’any que ara encetarem. Ara, l’aprovació del pressupost va lligat a la formació d’un govern de coalició, per al qual pugnen especialment Junts i els Comuns. L’alcalde s’ha posat fins a la primavera per arribar a un acord o bé amb Trias per Barcelona o bé amb Barcelona en Comú i ERC.
De moment, el fet de no tenir ratificats els comptes a finals d’any ja té la primera conseqüència: una llarga llista de projectes encara per concretar no s’executarà el 2024 o veurà reduïda la seva partida econòmica el 2024. Segons va explicar el tinent d’alcaldia de l’àrea econòmica Jordi Valls a la comissió d’Economia i Hisenda del desembre, les inversions cauran un 17%. Fonts municipals indiquen que 450 milions per a inversions estan garantits i aprovats i que aquesta xifra pot acabar creixent, per exemple, a través d’acords polítics, modificacions que es facin o nous ingressos. Des de Trias per Barcelona no es mostren tan optimistes i diuen que com més trigui l’alcalde a tancar un pacte de govern i a donar llum verda als pressupostos més inversions es perdran. Les retallades afectaran també a les subvencions nominatives que reben entitats, empreses o col·lectius.
El govern treballa en una pròrroga a la baixa
Ara mateix, el govern municipal treballa en l’elaboració d’una pròrroga dels pressupostos que estarà un 4,5% per sota dels comptes que es van aprovar pel 2023. Fonts municipals indiquen que aquesta pròrroga s’ha d’aprovar a través d’un decret d’alcaldia abans de finals d’any i no incorporarà, d’entrada, els 300 milions de transferències de l’Estat, però sí un fons de contingència de 80 milions. El desembre de 2022, el Consell Plenari va donar llum verda a un pressupost rècord de quasi 3.600 milions que, de moment, no es repetirà. Amb tot, les pretensions del PSC, que dirigeix la ciutat amb només 10 regidors, eren encara més altes, ja que a l’octubre va presentar una proposta de comptes de prop de 3.700 milions.
La idea inicial pel 2024 era destinar a inversions 777,6 milions d’euros, una xifra que pujava fins als 904,9 si s’hi afegien els pressupostos de l’empresa B:SM i els de l’Institut Municipal de l’Habitatge. El govern indicava un llistat preferent d’inversions en el qual faltaven ja projectes importants de la ciutat, que fa anys que esperen una partida econòmica, com el Teatre Arnau, o la reforma del Front Marítim, per la qual Collboni només preveu 81.000 euros pel 2024. Ara, quan el pressupost s’està retocant a la baixa i a l’espera que es tanqui un acord de govern, caldrà veure com queden aquestes i altres inversions. Però la situació no convida a l’optimisme.
Alguns projectes que perillen
Des d’ERC, Ernest Maragall recordava aquesta tardor que el PSC tenia uns 300 milions pendents d’assignar i ell entenia què era el marge que Collboni es donava per negociar amb els grups i poder aprovar els comptes. Ara, els republicans estimen que les inversions que poden córrer més perill són les noves. El regidor Jordi Castellana deia fa unes setmanes que el govern s’ha oblidat, a la proposta pressupostària inicial, de la reclamada reforma de l’avinguda de Madrid i de la construcció dels habitatges per a gent gran a l’Espai Germanetes (Viladomat-Consell de Cent). A aquests projectes cal afegir-ne un altre, la conversió de la Torre Garcini del Guinardó en un casal de gent gran. Tot apunta que les obres tampoc començaran aquest 2023 perquè la proposta de pressupostos només contempla 25.000 euros per la redacció del projecte.
“La feblesa del govern Collboni no pot hipotecar la ciutat. Després de la derrota del govern amb les ordenances i el pressupost li ha quedat clar a tothom que aquest és un govern feble. Avui Barcelona té un govern feble. I amb un govern feble, que es limita a anar fent (i que malauradament ara mateix per construir majories té el PP de jutge de la ciutat) no es pot donar resposta al dia a dia i als reptes de la ciutat”, apunten els republicans.
Tot i que algunes informacions periodístiques dels darrers dies parlen d’una negociació entre Collboni i ERC per intentar tancar un acord de govern, fonts republicanes consultades pel TOT ho neguen. “No hi ha converses i res ha canviat”. En els mateixos termes es va expressar la regidora Elisenda Alamany en la roda de premsa d’aquest desembre celebrada abans del plenari. “No hi ha cap novetat”, va dir Alamany, que va mostrar la seva preocupació per la “grisor de les propostes que porta el PSC”. “Barcelona el que necessita és que protegim la seva quotidianitat, cal blindar-la d’algunes pràctiques que posen en risc la seva personalitat… Necessitem una Barcelona que s’acompanyi de la Generalitat i que demostri el seu caràcter progressista”. Alamany va criticar també amb duresa al partit d’Ada Colau. “Veig als Comuns molt perduts en les seves primeres passes del mandat…, amb la voluntat desesperada per entrar al govern i repartir-se les cadires”.
Converses de Trias i Collboni
Trias per Barcelona és el partit que va guanyar les eleccions del passat maig i és una de les formacions juntament amb Barcelona en Comú amb qui Collboni negocia un possible pacte de govern. El regidor Jordi Martí Galbis confirmava fa uns dies en roda de premsa aquestes converses. Fonts de la formació de l’exalcalde expliquen al TOT que estan en una fase molt inicial i que es posen fins a finals de gener per intentar tancar un acord. Però deixen clar que “no aprovaran els comptes de Collboni si no hi ha un pacte de govern”. La formació afirma que no sap en què es pot traduir la reducció del 17%, perquè no té dades de les inversions per projectes, i defensa com a prioritaris les propostes que porten al seu programa electoral.
Una iniciativa que Trias no porta al programa electoral -i els Comuns sí- és la perllongació del tramvia, des de Verdaguer a Francesc Macià, i tot sembla indicar que aquest projecte pot acabar tenint un pes important en el govern de coalició que surti. Mentre Trias aposta des de fa anys per busos elèctrics articulats per creuar l’artèria, Colau apressa Collboni a no perdre més temps i culminar la unió aquest mandat. Les obres de Glòries fins a Verdaguer acabaran la primavera de 2024, però està per veure què passa amb l’altre tram. Al llarg dels darrers mesos, l’alcalde ha deixat la porta oberta a estudiar un altre recorregut o no ha garantit que la connexió es faci aquests anys. Fa pocs dies, la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme Laia Bonet assegurava que la unió es farà per la Diagonal, però alertava que les obres per ampliar l’L8 dels ferrocarrils podrien endarrerir el projecte del tramvia.
El projecte del tramvia serà important
Fonts de Trias per Barcelona reconeixen que en el tema del tramvia s’hi “pararan una estona” al llarg de les negociacions i recorden els dubtes expressats per Collboni. Per contra, la regidora de Barcelona en Comú i extitular d’Urbanisme amb Colau, Janet Sanz, pressionava el 24 d’octubre, des del TOT, al PSC per acabar les obres com més aviat millor. “Si no hi ha endarreriments amb els projectes i es desenvolupen les actuacions correctament, aquesta obra podria estar enllestida entre 2027 i 2028, però veiem poques ganes per part del govern municipal i li demanem que rectifiqui”. A la comissió d’Urbanisme del desembre, els socialistes es van abstenir en una proposta dels Comuns que urgia a començar la connexió fins a Francesc Macià aquest 2024. Per a Sanz, aquesta abstenció significa que el PSC no està compromès amb la unió tramviària. “Vol o no vol la connexió? Posi una data. Amb l’abstenció, diu que no la vol. No té clar el seu compromís ni el del govern”, li va dir el regidor dels Comuns a Bonet a la comissió.
Més enllà del Tramvia, els Comuns insisteixen en el fet que l’aprovació del pressupost ha d’anar lligada al pacte de govern que ha d’incloure a ERC. “Continuem demanant negociació conjunta d’un govern de 24 (la suma de regidors que aconseguirien PSC, Barcelona en Comú i ERC) i pressupostos progressistes, però el PSC no ha fet cap passa i sembla que només cluca l’ull cap a la dreta, amb la taxa de terrasses, desfent l’urbanisme tàctic Pelai u obrint nous hotels al centre”, subratllen des del partit al TOT.
En una entrevista a Els Matins de TV3 el 19 de desembre, Colau deia que “el pacte més natural seria entre forces d’esquerres perquè sumem 24 de 41 regidors. Això és el que et permet aprovar pressupostos, que és el que no ha fet Collboni i això vol dir que hi haurà retallades […] Sis mesos després no hi ha hagut cap trobada amb Collboni, només reunions informals […] És molt decebedor. No m’ho esperava i crec sincerament que Collboni ens ha fallat tant a nosaltres com als votants progressistes i socialistes de la ciutat, que crec que no s’esperaven que es pogués plantejar un pacte amb Junts”. Barcelona en Comú tem que les retallades d’inversions puguin afectar també a polítiques d’habitatge, al fons 0-16 per a famílies amb fills en situació d’urgència social, al manteniment d’escoles, a partides per a la gent gran o al dentista municipal. I Sanz creu la pèrdua de pressupost pot arribar també a la construcció de carrils bici, a la reforma de la rambla del Carmel, a la remodelació de la Meridiana i a la ja citada transformació del Front Marítim.
El PP diu que Collboni mercadeja un govern
Per aquelles coses tan estranyes de la política i que tant costen d’entendre a la ciutadania, el 17 de juny PP i Comuns es van aliar i van votar a favor de fer alcalde a Collboni. Mig any després, el president dels populars a l’Ajuntament Daniel Sirera considera que l’alcalde no ha aprofitat “els primers mesos de govern per marcar una línia clara i ara no sap si governar amb Junts o amb Colau. Això demostra que no té cap model de ciutat. Collboni no està negociant un govern, està mercadejant un govern”, opina Sirera.
Segons els populars, la situació pressupostària és un clar exemple del govern sense rumb de Collboni. “S’ha instaurat la dinàmica que els pressupostos no són una eina per portar a terme polítiques en favor dels barcelonins, sinó una eina d’intercanvi de favors. Demostra que el projecte de ciutat de Collboni no existeix: un dia vol pactar amb Junts, un altre amb els Comuns i al següent amb ERC. Si només mira cap als extrems, no trobarà solucions, sinó més problemes i paràlisi”. Sirera afegeix que Collboni comptarà amb el suport del PP “quan es tracti de treballar per fer la vida més fàcil als ciutadans de Barcelona. Ara bé, ens trobarà davant quan no sigui així”.
2 
