Amb el cap de files esgotat, autodescartat i rebutjat obertament per l’aparell del partit, el PP de Barcelona afronta el nou cicle electoral del 28M amb total incertesa. Pel que fa al candidat, però també pel que fa a l’estratègia. Amb Valents totalment apoderat de l’espai de la dreta al consistori -Cs està en descomposició i el PP sota mínims- i l’avís de Vox per assaltar també el consistori barceloní, els populars necessiten un candidat a l’alcaldia que no només els garanteixi que no desapareixeran del mapa, com va passar el 2019 en grans ciutats metropolitanes, sinó que encarrili una recuperació a tota l’Àrea Metropolitana que posi la llavor per a unes eleccions espanyoles en què Alberto Núñez Feijóo pugui arrabassar el poder al PSOE.
Les xifres per contextualitzar una ‘operació Catalunya’
“Núñez Feijóo està centrat en el disseny d’una operació Catalunya de cara a les municipals del 28M, conscient que sense un candidat a Barcelona que arrossegui l’Àrea Metropolitana el PP sumarà un nou fracàs electoral a Catalunya. No troba candidats amb cara i ulls per a l’Àrea Metropolitana, i de moment, a Barcelona no té cap sí definitiu”. Ho explica una font propera al partit a Catalunya, coneixedora del capteniment del líder espanyol del PP. Si Feijóo pretén arribar a la Moncloa, Catalunya és un graner de vots determinant en la disputa amb el PSOE.
Els registres electorals del PP a Catalunya i Barcelona avalen aquesta preocupació del líder espanyol dels populars i la certesa que sense una recuperació de massa crítica a Catalunya -el País Valencià, Andalusia i Madrid són també claus– la victòria a Espanya esdevé molt més complexa. A les darreres eleccions espanyoles, el PP només va esgarrapar dos escons dels 48 que estaven en joc al país, amb el 7,43% dels vots, mentre que el PSOE en va aconseguir 12. A Senat, 0 de 24. L’any 2011, amb la majoria absoluta de Mariano Rajoy, en van ser 11.
Ara, Feijóo, amb moltes enquestes de cara per recuperar el poder a Madrid, necessitarà arreplegar el 28M bona part del vot de la previsible desfeta de Cs i evitar que es reparteixi entre el PSC i Vox, com ja va passar el 14 de febrer del 2021 al Parlament. Unes eleccions en què el PP només va aconseguir 3 diputats i es va quedar sense grup parlamentari propi a la cambra catalana, tot i la gran desfeta de Cs, que va passar de 36 escons a només 6.
I si ens fixem en els resultats de les darreres municipals, el 2019, hi trobem la gran desfeta dels populars. Poc més de 108.000 vots a tot Catalunya i 67 regidors. ERC, força guanyadora, en va aconseguir 3.000, i el PSC, 1.315. A Barcelona, l’experiment del candidat Josep Bou va situar el PP en la més estricta marginalitat de la política barcelonina. Les sigles van perdre la representació en ciutats importants com Santa Coloma de Gramenet, Cornellà de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de la Barca. Només va guanyar als petits pobles d’Els Gimenells i Pontons, i a Castelldefels i a Badalona, també, però un pacte liderat pel PSC els va arrabassar l’alcaldia.
Com a mínim set candidats sobre la taula i alguns “no”
En aquestes condicions, trobar un candidat prou solvent per liderar el 28M aquesta ‘Operació Catalunya’ no està essent gens fàcil per a l’aparell del partit. A hores d’ara hi ha fins a set noms sobre la taula dels populars de Barcelona. Noms als quals se sumen altres que, com ha pogut confirmar el TOT Barcelona, ja han rebutjat l’oferta de representar el PP a la capital del país.
El perfil que més agrada als despatxos del PP, tant de Barcelona com de Madrid, és el de Lorena Roldán, diputada i portaveu del PP al Parlament de Catalunya, i rellevant, exdiputada de Cs. També s’ha sondejat les exdiputades Àngels Esteller i Esperança Garcia, Daniel Sirera -expresident del PP català- i l’eurodiputada Dolors Montserrat. També el regidor portaveu Óscar Ramírez.
El setè nom és el valor refugi amb què compten des de la direcció, Alberto Fernández Díaz, l’home que ha aconseguit els millors resultats de la història del PP a la ciutat amb 9 regidors el 2011. Fonts properes a Fernández Díaz deixen clar al TOT Barcelona que a hores d’ara no té intenció de tornar a la primera línia política, però el cert és que ha mantingut diverses trobades amb l’entorn del partit les darreres setmanes. “És el candidat a la recambra per a una emergència”, apunten a aquest diari fonts coneixedores dels moviments de Fernández Díaz. Díaz té al cap un model molt clar de ciutat i experiència, però pesen els cognoms.
Un altre Trias de Bes, Piqué o Bou?
Ara bé, si cap d’aquests noms no satisfés finalment Feijóo, no es descarta que el PP torni a fer una operació com la de l’any 1996 amb el fitxatge anunciat pel mateix José María Aznar de Josep Maria Trias de Bes, aleshores exdiputat de CiU i fundador y militant de Convergència, per encapçalar la llista espanyola del PP a la província de Barcelona. El PP guanyava les eleccions espanyoles amb 156 escons, però Barcelona només en va aportar 6, per 13 del PSC-PSOE. Una operació semblant es va fer amb Josep Piqué. Sense carnet del partit, va ser ministre d’Aznar entre el 1996 i el 2002, fins que va ser nomenat candidat del PP a la Generalitat el 2003. Va aconseguir 15 escons, 3 més que Alberto Fernández Díaz el 1999. I una altra operació coneguda, la de Pablo Casado amb qui fins aleshores era un empresari del sector dels forns a Barcelona.
Amb Valents i Vox, el PP tindrà dues opcions: competir per controlar l’eix dreta-extrema-extrema dreta, o tornar-se a situar en una dreta moderada com la que van practicar Trias de Bes i Piqué, fins i tot Alberto Fernández Díaz, i apostar pel perfil de gestió. Un perfil de gestió i moderació que, en absència dels populars a Barcelona, també ha ocupat el PSC amb Jaume Collboni.
8 
