Matí intens al jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona, a la Ciutat de la Justícia. La jornada ha estat complerta amb onze declaracions de membres de les Unitats d’Intervenció Policial del Cos Nacional de Policia que van intervenir el Primer d’Octubre a l’institut Pau Claris de Barcelona. Tots ells han reconegut que hi van ser presents, però, això sí cap d’ells s’ha reconegut en cap de les imatges. De fet, aquesta intervenció va donar la volta al món en mostrar el grau de violència policial que els agents antiavalots van aplicar contra els catalans.
La imputació dels agents arriba arran d’una pericial realitzada sobre les imatges que implicava a molts més policies, uns 39, però el jutge només en va imputar onze. Sobre la resta d’agents, diferents defenses han interposat un recurs a l’Audiència de Barcelona. Els agents han declarat tots assistits per l’advocacia de l’Estat, llevat d’un d’ells que està representat per un lletrat particular. Només han respost a les preguntes del fiscal, del jutge i dels seus advocats, però han callat a les acusacions particulars i les defenses dels agredits.
Quins policies nacionals eren al Pau Claris l’1-0
Tots han admès formar part de l’operatiu, però això sí, s’han fet l’orni i cap ha estat capaç de reconèixer-se a les imatges. Curiosament, cap dels que passa per l’estrada del jutge es reconeix en cap de les nombroses imatges que consten al sumari. Les mateixes fonts detallen que es van analitzar vídeos dels fets, i que es va poder observar com alguns d’aquests agents colpejaven persones que van caure a terra o com donaven puntades de peu al pit o estómac. Unes imatges que van donar la volta a la xarxa.
Davant la plasticitat de les imatges amb què s’han acompanyat les declaracions, els investigats han insistit en la tònica habitual de les declaracions defensives d’aquest cas. Així han arguït que la “situació era complexa, tensa i hostil”. En aquest marc, han remarcat que només van utilitzar la “força mínima imprescindible”. Tot i no haver-se reconegut a les imatges tampoc i haver participat de la ràtzia no han volgut valorar ni posicionar-se sobre l’actuació dels seus companys d’uniforme.
Així mateix, han afirmat l’existència d’un protocol d’actuació –que mai s’ha lliurat documentalment al cas– de les unitats antiavalots del Cos Nacional de Policia que recomana no fer cops de cintura cap amunt i que toparia amb la prova fotogràfica aportada al cas. “Tothom admet de forma clara i taxativa l’existència d’aquest protocol però ningú el porta al Jutjat”, lamenten fonts properes al cas.
Val a dir que la mateixa pericial va permetre identificar el famós policia que va propinar una puntada de peu a una votant de l’IES Pau Claris. L’anàlisi d’imatges ja va permetre l’octubre de 2020 posar nom i cognom a l’agent de la policia espanyola que va etzibar un cop de peu a un votant de l’1-0 i després va pegar una altra dona, unes imatges que també es van fer molt virals. La pericial, feta pels Mossos d’Esquadra, l’havia encarregada l’acusació popular Irídia.
Va resultar que l’agent ja havia estat investigat per uns altres fets d’aquell mateix dia del referèndum i ja se li va preguntar aleshores per la puntada de peu. Va negar conèixer l’episodi tot i acceptar que era al lloc dels fets. A més, la pericial assenyalava un altre agent present en aquell moment, que va sacsejar una altra votant que poc abans havia estat llençada prèviament per les escales del centre educatiu. Són dos moments clars de repressió violenta de manifestants que feien resistència pacífica per protegir la votació del Primer d’Octubre de 2017.
9 
