L’alcaldessa de Barcelona s’ha fet youtuber sobtadament. Ha llançat una sèrie de vídeos titulada 10 semanas i en publica un cada set dies. Així anirà fent el compte enrere cap a les eleccions municipals, com si fos una condemna: no perquè els vídeos d’Ada Colau siguin insuportables –de fet, són força entretinguts–, sinó perquè és ella la que encara amb poques ganes la campanya electoral, de la qual diu que li provoca “un poco de pereza”. I els vídeos són en castellà, només en castellà.
Deixant de banda la perplexitat que causa que un càrrec institucional que aspira a la reelecció digui que li fa mandra el mecanisme democràtic que permet als electors decidir qui voten –si la campanya es fa malament és feina dels polítics, inclosa Colau, posar-hi remei–, és difícil d’entendre per què la candidata de Barcelona en Comú opta pel monolingüisme en castellà per a aquesta sèrie de vídeos.
Vam veure el primer. Vam buscar-ne la versió en català i no la vam trobar. Vam esperar que publiqués el segon. Vam buscar-ne la versió en català i no la vam trobar. Vam preguntar a Barcelona en Comú i ens van dir que no calia que busquéssim més: que els vídeos de 10 semanas són en castellà “per arribar a un públic més ampli”.
En campanya, Colau fa de candidata i no d’alcaldessa, però el càrrec institucional no és un barret, no és de quita y pon, com diria ella si ho hagués de dir en un d’aquests vídeos. I, com s’ha encarregat de recordar la Plataforma per la Llengua, “defensar la llengua com a factor d’inclusió i convivència” era un dels objectius del programa electoral de Barcelona en Comú fa quatre anys.
Colau, per tant, entén que fer aquests vídeos en català li limitarien el públic. Pensa que els seus votants potencials més joves –l’estil dels vídeos fa pensar que és a ells a qui s’adreça– no entenen el català. O bé que el senten com una llengua aliena. Si és això, què ha fet com a alcaldessa per “defensar la llengua com a factor d’inclusió i convivència”, com prometia el seu programa? Quatre anys després, com a candidata, el que està fent amb 10 semanas –si no ho canvia– és desertar d’aquesta llengua.
