El 17 de juny de 2023, a les 16 h, es feia pública una operació d’Estat que tenia per objectiu impedir un govern independentista a la capital catalana. Una aritmètica fins aleshores inèdita, i que, com es va explicar, estava gestada als despatxos del PSOE i el PP a Madrid amb l’objectiu de deixar el guanyador de les eleccions, Xavier Trias, sense la vara d’alcalde que minuts abans tothom donava per feta. Aquell pacte reblava el clau de la maniobra que quatre anys enrere també havia apartat el republicà Ernest Maragall de l’alcaldia, tot i ser-ne el guanyador. Aleshores, en plena repressió contra els líders polítics i socials de l’1-O, Ada Colau acceptava la proposta del PSC de ser socis de govern amb la condició de ser investida amb els vots de la dreta de Manuel Valls tot i que la candidata de Barcelona en Comú no havia guanyat les eleccions. Una hora abans del plenari d’investidura, el candidat del PSC s’assegurava els vots per governar amb un suport que semblava impossible: Barcelona en Comú i PP. Però aquella aritmètica de la investidura de Jaume Collboni no s’ha traslladat al ple de l’Ajuntament: zero acords entre PP, Comuns i PSC. Zero propostes aprovades amb aquest front antiindependentista.
De fet, de les vuitanta propostes presentades pels grups municipals d’impuls i control als plens municipals entre juny de 2023 i gener de 2025, només en vuit ha coincidit el sentit del vot del PSC, Comuns i PP. Les propostes al ple són la part més política de l’acció dels grups municipals, on es fixa de forma més evident el posicionament ideològic dels partits. Queden fora d’aquesta anàlisi la part resolutiva dels plens -els assumptes ordinaris de gestió de l’Ajuntament- i les comissions, és a dir, els grups de treball que s’encarreguen de preparar els temes que es debatran posteriorment en el ple i on hi ha representats els grups municipals.
PSC-Comuns, ERC, l’aliança més repetida
De les 80 propostes que s’han debatut i votat als plens sota la vara d’alcalde de Collboni, l’aritmètica també és curiosa. Zero acords en solitari de PSC-PP-Comuns, però també zero acords Junts-ERC (els dos partits que havien de governar en solitari la ciutat una hora abans del ple d’investidura) en solitari, i només dos acords entre PSC i ERC (sense comptar l’acord de pressupostos en dues ocasions), que encara tenen pendent materialitzar un pacte de govern. De totes les combinacions possibles en les votacions, destaquen les propostes rebutjades en què només hi ha el vot afirmatiu de PP i VOX: són 13 en total, a les quals se sumen 6 de VOX en solitari. Però de les aprovades, és l’anomenat tripartit dels 24 regidors d’esquerres que inicialment Ada Colau defensava per formar govern. PSC, ERC i Comuns s’han trobat -sols però amb majoria absoluta- en 12 votacions. En segon lloc, l’aritmètica que més s’ha repetit en els plens des de setembre de 2023 és la suma de Junts, Comuns i ERC, en 10 ocasions, seguida del bloc PSC-Junts-Comuns i ERC, amb 8 propostes aprovades.
Després, 5 propostes van ser rebutjades amb el vot afirmatiu de Junts, VOX i PP, 4 van ser aprovades amb el sí de PSC, Junts, Comuns, ERC i PP, 4 més amb el vot afirmatiu de PSC, Junts, PP i VOX, 3 més van tenir el vot afirmatiu només de Comuns i Junts. També 1 proposta va tirar endavant amb l’aritmètica del sí de PSC i Junts. Per altra banda, una sola proposta va tirar endavant amb el vot afirmatiu de tots els partits tret del PP, i en 4 ocasions el ple de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat una proposta amb la plena unanimitat dels 41 regidors municipals. De la consulta de totes les votacions també s’observa que els Comuns s’han quedat totalment sols en dues votacions i el PP en una.
També s’ha produït alguna altra aliança curiosa, com la de Junts, ERC, PP i VOX, Junts, Comuns i PP també en una ocasió, PSC, Junts, VOX i PP, i també en una votació, PSC, PP i VOX.
On ha coincidit el vot del tripartit d’investidura amb altres partits
De fet, la intersecció de Comuns, PP i PSC només s’ha produït en vuit propostes, on els tres partits votat afirmativament. El PSC va aconseguir el vot de tots els partits tret de VOX en una proposta amb contingut de declaració institucional per donar visibilitat al Consell Assessor de la Gent Gran. També els socialistes van tirar endavant una proposta per Declarar l’abús de les xarxes socials, només amb el vot en contra de VOX. El PP, per la seva banda, va aconseguir la unanimitat dels 41 regidors amb una proposta per a la promoció cultural del barri del Call. Pel que fa als Comuns, van aconseguir el vot dels 41 regidors amb una proposta que instava l’alcalde a liderar la congelació de tarifes de l’ATM el 2024.
I a partir d’aquí, la coincidència entre els partits que el 17 de juny de 2023 es van conjurar contra el pacte independentista s’ha produït, justament, a iniciativa dels dos partits damnificats. Junts Barcelona -abans Trias per Barcelona-Junts, ha impulsat en aquest mandat dues propostes, sobre infància -elaborar una estratègia integral de ciutat per combatre la pobresa infantil- i sobre seguretat i prevenció davant d’amenaces terroristes, que han aconseguit la unanimitat del ple. En el cas d’ERC, els republicans han aconseguit el consens de totes les forces, tret de VOX, en una proposta per rebutjar qualsevol proposta de reducció dels dies de pesca a la flota de pesca d’arrossegament del Mediterrani. Amb la mateixa aritmètica, els republicans van aprovar en ple una proposta que reclamava impulsar polítiques de rehabilitació i regeneració urbana per revertir els problemes d’accessibilitat i d’habitabilitat.
Amb aquestes xifres al plenari municipal es fa evident que el pacte d’investidura de Jaume Collboni era purament instrumental. El PSC aconseguia l’alcaldia després de tres intents, el PP podia vantar-se d’haver barrat el pas a l’independentisme i els Comuns utilitzaven l’argument d’haver donat a Barcelona un alcalde d’esquerres.
2 
