“Ningú volem estar aquí”: resignació i cabreig a les meses electorals del 14-F

Crònica del clima ciutadà en l'obertura d'un col·legi al barri de Gràcia

Nervis, resignació, por o indignació. Cadascú ha afrontat la constitució de les meses electorals d’aquest 14-F amb una actitud diferent. I amb una sort diferent. Juan Diego Martínez feia cua a l’accés d’una de les aules habilitades a l’escola Pau Casals de Gràcia (Barcelona) amb la intenció de presentar al·legacions d’última hora. Té un bar i no es pot permetre un contagi que el deixaria un mínim de 10 dies sense facturar. La sort no l’ha acompanyat, ja que tot i ser suplent ha acabat sent nomenat president de la mesa perquè el titular té una malaltia crònica. Oriol Ventura, que havia de ser president, s’ha estalviat el risc presentant-se in situ per explicar que està malalt.

És un exemple del que són unes eleccions en pandèmia. Les mascaretes acompanyaven l’escena, així com les finestres obertes per assegurar la ventilació. A més, des de les 8 hores hi ha hagut converses insòlites en uns comicis. “En un dia estaré més exposat que en tot l’any passat”, es queixava Carles Pérez, vocal en una de les meses. Estava “bastant enfadat” perquè votar en pandèmia “no té cap sentit”. “La festa de la democràcia”, deia, irònicament.

Constitució de meses electorals el 14F a l'escola Pau Casals de Gràcia, abans d'obrir al públic / A.L.
Carles Pérez a la mesa electoral del 14-F on li ha tocat ser vocal / A.L.

A la mateixa mesa que Juan Diego Martínez estaven Josep Maria Silva i Maria Martínez. “Ningú volem estar aquí”, resumia ella. “A algú li ha de tocar”, es resignava ell. La seva mare, exposava Martínez, té 101 anys i durant 15 dies evitarà veure-la. La ciutadania pren les seves pròpies mesures excepcionals davant la por a unes eleccions massa excepcionals.

L’horari reservat per a positius en Covid o confinats –de 19h a 20h– també centrava debats. Sergio Pereyra, que ha presentat al·legacions per por de contagiar el seu nadó, es queixava que és “arriscat” que els encomanats votin presencialment. “No es poden retardar les eleccions, és qüestió de vida o mort?”, lamentava.

Constitució de meses electorals el 14F a l'escola Pau Casals de Gràcia, abans d'obrir al públic / A.L.
Mesa de Juan Diego Martínez, Maria Martínez i Josep Maria Silva el 14F a l’escola Pau Casals de Gràcia, abans d’obrir al públic / A.L.

L’excepcionalitat de la situació s’ha traslladat, també, a l’horari. Així, a les 9.15 hores algunes meses quedaven encara sense constituir. No per falta de gent, però, sinó per la dilatació del procés amb les al·legacions i el temps que s’ha esperat fins que arribessin alguns membres.

Mentre unes meses ja tenien votants exercit el dret a sufragi, les més impuntuals seguien fent tràmits. Finalment a les 9:30h ja totes eren en funcionament. Al conjunt de la ciutat només s’han constituït abans de les 9h la meitat de les meses.

Improvisació sense la JE

En altres col·legis els funcionaris que feien de responsables s’han trobat desemparats a l’hora de decidir sobre les al·legacions a peu d’urna. Per exemple, la Junta Electoral no els agafava el telèfon per aclarir què fer amb cridats a mesa que clarament no podien exercir aquesta funció. A Nou Barris han sobrat suplents i se’ls ha retingut mitja hora extra a l’espera d’instruccions sobre si calia enviar-los a col·legis propers on faltés gent.

Una responsable de l’administració a Horta-Guinardó, per exemple, ha explicat al TOT Barcelona que li ha arribat una preocupada veïna d’origen xinès que no sabia llegir en català ni en castellà. També hi havia presents dues persones a qui s’havia dictat quarantena per Covid-19. “La Junta Electoral no ens responia les trucades i a les 9:30 hores hem acabat consensuant amb la Guàrdia Urbana present al col·legi que aquestes tres persones havien de quedar exempts i les han substituït els seus suplents”, relata.

Més informació

Comentaris

    Observador 14/02/2021 9:42 am
    Preneu paciència, companys. A mi m'ha tocart anar-hi set vegades. I no hi anat vuit perquè en una ocasió vaig ser candidat. (I vaig tenir la mala sort de sortir elegit, (una experiència que no recomano a ningú).
    Victor 14/02/2021 12:22 pm
    Que donin les gràcies als Jutge,s a Illa i al PSOE.
    Cémoi 14/02/2021 1:50 pm
    Ningú NO volem estar aquí. Sí, és clar, i després jo veig cada dia les terraces dels bars a tope, sense mascareta ni distàncies. Molta hipocresia és el que hi ha.
      Ningú VOLDRIA SER aquí. 14/02/2021 6:18 pm
      O bé "no voldriem ser aquí" , o " som aquí però voldriem no ser-hi" o "ningú té ganes de ser aquí" o...Ningú és singular i ja és una negació, volem és plural i no és el mode verbal correcte i estar és el "estar" en el sentit que usa el castellà. La resignació i el cabreig son correctes en tots els sentits

Nou comentari