Fa poc més d’una setmana, el TOT avançava que Heribert Barrera, el primer president del Parlament de Catalunya després de la restitució de la democràcia, mantenia la Medalla d’Or de Barcelona que el plenari del 23 de setembre del 2020 va aprovar revisar per “declarar-ne la nul·litat”. Aquella proposició, impulsada pel grup municipal del regidor i exprimer ministre francès Manuel Valls va rebre els suports, entre altres, de Barcelona en Comú i el PSC. Però en aquests cinc anys, ni Ada Colau, quan era alcaldessa, ni Jaume Collboni, actualment, han fet cap gest per revocar-li la medalla a Barrera, a diferència del que sí que s’ha materialitzat amb el rei emèrit Joan Carles I.
I així seguirà. Ara mateix, tot i la decisió que va prendre el plenari fa cinc anys, la medalla de l’exdirigent d’ERC és intocable. Aquest mandat, el govern de Collboni no farà cap gest per treure-li. Ho ha confirmat a aquest mitjà el tinent d’alcaldia de Seguretat i Prevenció, Albert Batlle. “Ja tenim prou fronts oberts”, ha estat la frase. A més, el PSC manté una molt bona sintonia amb el grup municipal republicà, que encapçala Elisenda Alamany. Socialistes i ERC han pactat dos pressupostos municipals i van signar un preacord per formar un govern de coalició el 2023 que després no es va concretar, en gran part, per la divisió interna d’ERC. Però res fa pensar que no es pugui materialitzar després de les eleccions de maig del 2027.
En declaracions al TOT, Alamany va valorar com a molt positiu el fet que l’Ajuntament hagi mantingut la medalla a l’expresident del Parlament. Segons la secretària general d’ERC i possible alcaldable a les municipals de Barcelona, la votació de fa cinc anys va ser “esperpèntica” i la va titllar de “maniobra política”. I va afegir que Barrera mereix aquesta distinció per la seva trajectòria “democràtica i antifranquista”. També va posar el focus en què Barcelona s’ha de centrar en els temes que preocupen la ciutadania, com l’habitatge i el turisme, i no fer “política amb la memòria democràtica per treure’n rèdit partidista”. Collboni tampoc és partidari de les guerres de medalles, va dir el 2020.
Una “figura històrica”, valora Junts
Juntament amb ERC, l’únic partit que es va oposar a la retirada de la medalla va ser Junts. Ara, el president de Junts a l’Ajuntament, Jordi Martí Galbis, valora l’expresident del Parlament com “una figura històrica de la lluita política en favor dels anhels de llibertat de Catalunya i un activista franquista destacat”. Martí Galbis recorda al TOT que des del primer moment es van mostrar amb desacord amb els motius exposats per “personatges tan nefastos com Valls“. A parer de Junts, “amb la inacció dels últims governs es confirma la inoportunitat de la revocació”.
La proposta queda aprovada per unanimitat.https://t.co/Vi5X5cV5wu
— Ajuntament de Barcelona (@bcn_ajuntament) September 23, 2020
El PP veu “injustificable” que no s’hagi retirat
A l’altre extrem de Junts i ERC se situa el PP. El regidor i futur senador popular, Juan Milián, veu “injustificable” mantenir la medalla a Barrera pel fet que va defensar “idees obertament racistes incompatibles amb els valors democràtics, d’igualtat i de respecte als drets humans que han de representar sempre les persones distingides amb aquesta màxima distinció municipal”. Segons Milián, Collboni ha de ser conseqüent i procedir de manera immediata a retirar la medalla. “No es pot blanquejar algú que va arribar a afirmar que els negres d’Amèrica tenen un coeficient inferior als blancs o que s’haurien d’esterilitzar els dèbils mentals d’origen genètic… ERC ha intentat blanquejar la figura de Barrera, però resulta inacceptable que l’Ajuntament mantingui aquest reconeixement, quan la votació de la seva retirada es va produir fa cinc anys”.
Els Comuns van votar com Manuel Valls
Barcelona en Comú, que el setembre del 2020 governava la ciutat en coalició del PSC, va votar amb el PP, Barcelona pel Canvi (el partit de Valls), Ciutadans i PSC revocar la medalla a Barrera. Els Comuns han declinat fer declaracions a aquest mitjà sobre el fet que s’hagi mantingut la medalla, durant més dos anys i mig per decisió seva. En el plenari en què es va aprovar revisar la concessió per declarar-ne la nul·litat, el regidor dels Comuns Marc Serra va dir que les afirmacions “racistes i xenòfobes” de Barrera no van ser ocurrències puntuals ni reaccions espontànies sinó que formaven part del seu pensament.
Serra, com ha fet ara Milián, va recordar algunes de les frases de l’expresident del Parlament i d’ERC, entre els quals va citar que “a Amèrica, els negres tenen un coeficient inferior als blancs”. En realitat, aquestes paraules estan descontextualitzades, com va explicar l‘editor del Grup Món, Salvador Cot, en un article d’opinió el 29 d’agost a El Món. La cita forma part del llibre Què pensa Heribert Barrera?, de l’editorial Dèria, i tal com recorda Cot va ser “convenientment retallada de la continuació [per Serra], que va ometre deliberadament”. En el llibre, Barrera deixa clar que “… Ara això no és una prova, perquè els tests utilitzats per determinar-lo [el quocient intel·lectual dels negres nord-americans] no poden corregir prou la influència del medi en què es viu, l’entorn familiar, etcètera”, va escriure Cot.
La medalla a Barrera se li va concedir l’any 2012 a títol pòstum, quan l’alcalde de la ciutat era en Xavier Trias. A la pàgina de les distincions [veure aquí], l’Ajuntament explica que se li va concedir pel seu “testimoni cívic, polític i patriòtic”, detalla que va ser un referent de l’independentisme català i que, “havent patit l’exili, es va encarregar, amb altres militants, de la reorganització d’ERC”. Barrera va néixer a la capital catalana el 1917, la mateixa ciutat on va morir el 2011, amb noranta-quatre anys.
