Equador de campanya amb les fitxes del tauler de joc barceloní remogudes després que el candidat d’ERC, Ernest Maragall, descartés el PSC com a soci de govern. Tancant la porta al tripartit que defensa Ada Colau, els candidats han hagut de reposicionar-se per encarar el segon tram de la campanya. Ara l’aritmètica de pactes és una mica més complexa i fa preveure que, aquesta vegada sí, el guanyador de les eleccions en vot tindrà molts números de ser alcalde. Sigui com sigui, els republicans a Barcelona encaren la recta final amb el convenciment que la candidatura va de pujada. I aquest dissabte, ERC fet el seu acte central de campanya del país en una ciutat molt significativa justament per la visió de canvi metropolità que propugna. Cornellà de Llobregat, on el PSC governa amb majories contundents des de 1985. Només dos alcaldes en gairebé quatre dècades: José Montilla (1985-2004) i Antonio Balmón (2004-2023). Però aquí ERC va ser segona força a les eleccions del 2019 amb 4 regidors i ara ERC es presenta en coalició amb EUiA.
“Som a la cova del llop”
El candidat d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall ha anunciat que els republicans han vingut a Cornellà, a “la cova del llop”, per “dir-los a la cara que això s’ha acabat”. Maragall, que tot just uns dies va dir que no governaria amb el PSC, ha explicat que “molts vam marxar del PSC per la deriva sucursalista i social-conservadora, per incompatibilitat manifesta amb un partit que deixava de banda el catalanisme i renegava del dret d’autodeterminació”. El candidat ha alertat que el socialisme català vol “ofegar” Catalunya: “El PSC és una llosa per a l’Àrea Metropolitana i un tap per a Catalunya. Han empobrit l’Àrea Metropolitana i tot el país”.
El candidat, que ha recollit forts aplaudiments del públic i ha baixat de l’escenari amb crits d'”alcalde, alcalde”, ha alertat que els socialistes pretenen “culminar la seva operació reconquesta, arribar a l’alcaldia de Barcelona no per fer-ne la capital orgullosa del país, sinó per afegir-la al camp de la dependència absoluta de l’Estat, per sotmetre-la al PSOE i a la corruptela sistemàtica”.
“Nova operació d’Estat”
Però Maragall també ha parlat en clau nacional i ha avisat que Barcelona es juga ser “un subjecte polític de ple dret o no, tenir un lideratge públic fort i lliure, si exerceix de capital o no”. I ha detallat que durant 8 anys, “els socialistes s’han amagat sota la gesticulació estèril de la senyora Colau, però mantenint a les seves mans el poder econòmic i el control efectiu de l’Ajuntament. I ara volen manar, no governar i construir”. En aquest sentit, Maragall ha enviat un missatge directe al candidat junter, Xavier Trias, alertant-lo que el PSC està disposat a fer “ús de la més rància sociovergència”. “Faig una crida a Xavier Trias a no ser còmplice necessari d’aquesta nova operació d’Estat. Li demanem que no ajudi al projecte unionista“, ha dit l’alcaldable d’ERC.
Aragonès: “Aquest país ja no és dels dos que se’l repartien”
Per la seva banda, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet una crida als ciutadans perquè aquest 28-M triïn a les urnes entre “l’immobilisme del PSC o la transformació republicana”. Però ha alertat que, moltes vegades, “els immobilistes van acompanyats d’altres immobilistes, “els blaus, els de Junts”. Tots dos, diu Aragonès, “s’han pensat que el país és seu, que les institucions són seves i que els altres només tenim dret a mirar-nos-les des de fora, però que no podem exercir plenament el poder i la voluntat de canvi”. El president ha avisat que, “després de 40 anys en què els dos de sempre s’han repartit el país, blau -en referència al color que identificava CiU- i vermell, ara toca canvi i deixar clar que la presidència republicana no és una anècdota”.
I el president ha fet una alerta per Barcelona: “No dubteu que si tenen l’oportunitat, es tornaran a posar d’acord perquè l’Ernest Maragall no sigui alcalde, amb una aliança conservadora amb càrrecs i prebendes a la Diputació. Aquests són els que diuen que tenen la bandera més gran -Junts-, els que pacten amb els suposats enemics del pais”, ha etzibat Aragonès abans d’acabar la seva intervenció amb un Visca Catalunya Lliure, Visca la República”. Frase que ha despertat els primers crits contundents del famós “i, inde, independència” en un acte d’ERC.
2 
