Ernest Maragall és ara mateix un candidat ficat en una mena de segona volta electoral invisible i perversa de les eleccions municipals de Barcelona. Va guanyar diumenge passat a les urnes i ara ha de tornar a guanyar, aquesta vegada en la batalla contra una operació d’Estat muntada per impedir-li arribar a l’alcaldia, que seria el destí natural del cap de la llista més votada, sempre respectada a l’Ajuntament de Barcelona.
Per molt que hi hagi sectors que considerin que el tracte entre el PSC i els comuns –que inclou l’acceptació dels vots de Manuel Valls per a la investidura d’Ada Colau– està fet, el republicà manté que és un pacte “destinat al fracàs” i està obrint la seva pròpia via per atraure l’encara alcaldessa fins a la seva proposta, un “diàleg preferent” per a un acord de govern.
No li pot oferir l’alcaldia –ni que volgués– perquè els 20 regidors que ajunten ERC i els comuns són insuficients –no arriben a la majoria absoluta, de 21– i només el guanyador de les eleccions pot ser alcalde sense aquesta majoria. Però li pot evitar a l’alcaldessa rebel una crisi amb les seves bases pel fet d’aprofitar el suport “sense condicions” del grup municipal que ha anat a les eleccions amb el suport de Cs. Encara que no hi hagi cap pacte entre ella i Valls, encara que no intercanviïn ni una paraula, ni un simple missatge de Telegram, l’operació li pot sortir cara.
Aquesta és l’escletxa que intenta aprofitar Maragall, que compta amb el suport discret i calculadament dosificat de Junts per Catalunya perquè pugui arribar a l’alcaldia. Aquest divendres ha quedat clar, encara que no s’hagi verbalitzat, a la presó de Soto del Real, on Maragall s’ha vist amb Elsa Artadi i Joaquim Forn. A la sortida, la regidora electa del grup de Forn ha explicitat la legitimitat del candidat d’ERC com a cap de la llista més votada. “Li hem constatat que li correspon a ell ser l’alcalde”, ha dit Artadi. I ha criticat “l’operació d’Estat” per forçar l’alcaldia de Colau, que la mateixa alcaldessa “hauria criticat fa quatre anys si l’hagués fet Xavier Trias quan ella va guanyar també amb poc marge”.
Cinc minuts després, Maragall ha sortit i ha dedicat més estona a parlar dels comuns que del pres polític que havia visitat. No ha sigut casual ni inconscient, i sabia que no seria motiu de conflicte. De Forn, ha dit que és “una ignomínia” que sigui a la presó i que l’ha vist amb “una gran capacitat de treball i d’implicar-se”. El to ha sigut de respecte màxim. Igual que el que ha utilitzat Artadi, tractant-lo de “senyor Maragall” en tot moment, molt lluny d’aquell si no”si no vols Colau, no votis Maragall” de la campanya.
JxCat evita posar bastons a les rodes
La posició de JxCat ara mateix és de no posar traves a l’operació delicada de convèncer Colau que s’oblidi del PSC. L’alcaldessa continua reclamant un tripartit impossible amb els socialistes i els republicans. Ho ha fet aquesta tarda en un article a El Periódico. A la feina de treure-li això del cap, s’hi podria afegir la crítica de JxCat per l’acostament del republicà als de Colau. Però si cal que els comuns formin govern amb ERC perquè un independentista sigui alcalde, JxCat callarà.
Al capdavall, si Colau i Maragall fan tractes ja no hi ha majoria absoluta que pugui impedir que el guanyador de les eleccions sigui alcalde. Si el dia de la investidura finalment JxCat vota el seu candidat, Joaquim Forn, es podrà considerar un gest reivindicatiu dels drets i llibertats d’un pres polític, sense que s’interpreti com falta de suport a Maragall. I JxCat s’haurà estalviat avalar la participació d’Ada Colau en el nou govern municipal sense torpedinar l’operació Maragall per contrarestar el pacte d’Estat amb Valls com a estrella convidada.
2 