Ernest Maragall no està disposat a deixar-se arrossegar per la pressió que li pugui fer Ada Colau per aprovar projectes que presentarà com a progressistes per evitar necessitar els vots de Manuel Valls durant el mandat. Ho ha advertit clarament en el seu discurs com a president del grup municipal d’ERC en el ple d’investidura, en què ha quedat a l’oposició tot i haver sigut la llista més votada.
“Som aquí per governar, des del lloc que ens toqui, però per governar. Des de l’oposició, el lloc on el senyor Valls i el senyor Collboni han decidit col·locar-nos, tot i que no era el que ens corresponia”, ha anunciat. I ha subratllat que prendran “la iniciativa” en tots els projectes que considerin necessaris.
Segons Maragall, s’ha quedat sense l’alcaldia per “l’estranya parella formada per l’aritmètica electoral i una manera curiosa d’entendre la política”. “Ara ja és un realitat, 21 vots pesen més que tota una manera d’entendre la política republicana”, ha admès.
Però aquesta constatació no és una admissió de derrota ni una acceptació d’un lloc secundari al consistori, ja que té 10 regidors. El que no permet Maragall és que els grups que governaran li parlin de “mà estesa” per demanar-li la seva col·laboració.
“Ara, que ningú pretengui dir-nos quin és el nostre rol. No serem aliats mesells d’un suposat progressisme, nosaltres sabrem decidir què li convé més a la ciutat en cada moment. Que ningú ens estengui la mà, avui no”, ha reblat amb un punt de ràbia.
El que reclama Maragall, ha dit, és “inciar de manera urgent un combat real, no el de les gesticulacions, per frenar les desigualtats” de la ciutat.
També ha destacat la presència anòmala de Joaquim Forn al ple com a pres polític, amb un permís que ni tan sols li permetrà participar després en l’acte que els electes tenen a la Generalitat. I en aquest punt ha adoptat el to més dur amb Colau i Barcelona en Comú: “Sabrem reconèixer l’horrible silenci de la neutralitat”, ha avisat. I ha afegit: “Que ningú es permeti presumir de progressisme si al mateix temps no es compromet a aconseguir la llibertat definitiva de Forn i la resta de presos i la possibilitat dels barcelonins i els catalans de decidir el seu futur”. “Nosaltres sabrem estar a l’altura de l’1-O i del 3-O”, ha promès.
Cap al final del seu discurs ha parlat, ell també –com ho havia fet Joaquim Forn- dels “poderosos”. “Els poderosos hi són, els tenim ben visibles i prenen decisions, com avui s’ha vist”, ha etzibat.
