Ernest Maragall té, des d’ahir a la nit, la millor enquesta possible: unes eleccions celebrades just un mes abans de les seves. Ni engany dels enquestats, ni cuina, ni projeccions. Són resultats reals i, encara que els comicis hagin sigut estatals, la qüestió nacional catalana les ha marcat. Igual com marcarà les municipals del mes que ve. Per això els resultats són indicatius. I indiquen dues coses al candidat republicà: que pot guanyar a Barcelona i que la seva principal rival potser no serà Ada Colau, sinó Jaume Collboni.
Es va passar el primer cap de setmana d’abril repetint a tothom que el volgués escoltar que les eleccions municipals estaven entre ell i Colau. Era la seva rèplica al Salvados anunciat per a aquell diumenge, el cara a cara de l’alcaldessa i Manuel Valls. Lluitava contra un eventual efecte Valls que ja fa temps que es veu que no existirà.
En aquesta anàlisi i les declaracions que arrossegava, Maragall ignorava el cap de llista del PSC. I la situació s’ha girat com un mitjó. El PSC ha recuperat a Barcelona els districtes en què no va guanyar el 2016 perquè els comuns encara gaudien dels efectes de la seva victòria d’un any abans a les municipals. Ara, amb Colau desgastada per quatre anys de govern molt conflictius, els bons resultats de Meritxell Batet i Pedro Sánchez impulsen Collboni. El mapa que hem publicat mostren una ciutat bicolor, ERC-PSC. Veurem com orienta ara la campanya Maragall.
