El cap de files d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall, insisteix en clarificar les seves polèmiques paraules de diumenge sobre la “participació” de la líder dels comuns, Ada Colau, en l’espionatge del CNI durant les negociacions postelectorals de 2019 conegut com a Barcelonagate. “Mai vaig dir, mai vaig pensar que Colau tingués coneixement de l’espionatge”, sosté ara.
En una entrevista a Catalunya Ràdio, el republicà ha evitat disculpar-se com li ha reclamat l’alcaldessa i l’ha considerada una “víctima” més de la trama: “No es tracta de demanar disculpes sinó d’aclarir les interpretacions, puc acceptar que [la frase de diumenge] admetia interpretacions com aquesta”. La presentadora li ha llegit la declaració que ha generat la controvèrsia i l’alcaldable ha acceptat que “la frase era una mica més llarga però sí, és aquesta”. “Els comuns s’han enganxat a aquesta interpretació”, ha lamentat.
“Ella també n’és víctima i és obvi que el punt de partida és aquest, és tan evident que no crec que sigui possible cap altra interpretació de fons”, ha considerat. El cap de files d’ERC ha defensat que la picabaralla amb els comuns és com la metàfora del tonto que mira el dit que assenyala la lluna, en comptes de la lluna. “Hem de tornar a la lluna, que és Pegasus, els mètodes de l’Estat d’intromissió electoral”, ha intentat defensar.
En aquest sentit, ha demanat a Colau reaccionar conjuntament contra el Barcelonagate en comptes d’enfrontar-se: “Ara la qüestió és com treballem junts per senyalar la lluna, com reaccionem i, si pot ser, conjuntament”. Preguntat per la relació personal que té amb Colau, Maragall l’ha titllada de “molt correcta, encara que ara estigui molt enfadada”. “Espero que puguem reprendre una relació positiva i constructiva per a un front democràtic”, ha dit.
Ha corroborat que diumenge Colau li va enviar un whatsapp de queixa per les seves declaracions. I ha afegit que ell ja li va respondre, el mateix dia: “Li vaig contestar intentant aclarir que ni ho he dit, ni ho penso”. “És una història passada [les declaracions], el que no ho és és aclarir les motivacions socialistes d’aquell moment, quin sentit té que s’admeti remotament l’espionatge en un procés electoral”, ha tornat a subratllar.
També s’ha referit a Manuel Valls, que en una entrevista a La Vanguardia aquest dimecres ha defensat que va actuar per lliure en facilitar la investidura de Colau, i no com a peó d’una trama de l’Estat. “No calien fraternitats secretes, era tot molt explícit!”, ha exclamat el d’ERC. Segons ell, l’endemà mateix de les eleccions “es va posar de manifest” una “coincidència d’interessos” entre l’Estat, l’establishment i Manuel Valls. Les negociacions ERC-Bcomú van servir de poc, ha vingut a dir, perquè “ja s’havia pres una decisió”.
També li ha recriminat al francès que digui que l’independentisme fa “victimisme” amb el cas Pegasus. “Què ens vol dir, que és normal que l’Estat espiï processos electorals i que les víctimes fem victimisme? Intentem fer política!”, ha protestat. Ha recordat que Valls ha explicitat en multitud de plenaris que va votar la investidura de Colau per “impedir que Barcelona tingués una alcaldia independentista”. La posició per fer-ho, ha matisat Maragall, “s’ho va guanyar ell solet, amb la seva reflexió, o tenia darrere una serie d’esforços i recursos de l’establishment d’aquest país?”.
Tot i que ell mateix va celebrar la nit electoral que hi hauria per primer cop una alcaldia independentista a Barcelona, avui Maragall ha lamentat que les motivacions de Valls reduïssin la ciutat a aquesta única clivella. “És lícit [no voler una alcaldia independentista], però Barcelona mereix altres definicions que independentisme sí o no, falseja l’interès real de la ciutadania”, ha conclòs.
2 
