Ernest Maragall ha donat el tret de sortida a la seva campanya com a alcaldable d’ERC amb un acte de gran format al hall central de la Universitat Pompeu Fabra, un espai alineat justament amb un dels temes clau pels que ha apostat, l’educació. El cap de llista dels republicans per Barcelona ha oficialitzat la seva candidatura acompanyat de la plana major del partit, noms coneguts de la cultura i l’urbanisme barcenonins i també el seu predecessor com a alcaldable i successor com a conseller d’Exteriors, Alfred Bosch. En una posada en escena molt estudiada, sense el logotip d’ERC ni el cognom del candidat, Maragall ha dibuixat els eixos principals de la seva estratègia política i ha desgranat els temes claus del seu programa electoral.
En el terreny dels pactes, ha apostat per un front comú doble: primer amb “les forces sobiranistes” per la “unitat d’acció en el camí d’avenç cap a la República” i en segon lloc amb el progressisme per “consolidar un bloc democràtic ampli i representatiu que assumeixi els objectius de país i de ciutat” que inclogui “la llibertat dels presos i el retorn de tots els exiliats” i un “referèndum acordat i vinculant sobre el futur polític de Catalunya”. Aquesta doble unitat, ha donat a entendre, no passaria per una llista única com demana el PDeCAT o les plataformes independentistes, sinó que es centraria en prioritzar els pactes de govern que permetin una ciutat “inequívocament progressista i republicana”.
Tot i que sense explicitar al PSC, ha tancat la porta a un tripartit que no incorpori l’autodeterminació catalana: “Venim disposats a parlar de tot i estarem oberts a liderar i a compartir una majoria de govern que respecti aquesta doble premissa”, ha defensat. “No em sembla possible assolir acords de cap mena amb els qui accepten o comparteixen mantenir als nostres líders i representants a la presó o a l’exili”, ha afegit. “No podem ser la Barcelona que volem ser fins que no surtin [els presos] i fins que no siguem lliures”, ha insistit. Tot just es faci públic el resultat de les urnes, ha augurat que emplaçà als partits integrants d’aquest front –on entrarien, a priori, PDeCAT, CUP i BComú– “a definir ràpidament els acords per formar un govern coherent, estable i representatiu de la ciutat”. En qualsevol cas, ha apostat per impedir un govern municipal de “les dretes al servei de l’unionisme” o “del bloc del 155” i per vetar l’entrada a l’extrema dreta, que ha catalogat de “missatgers de l’odi” i “representants del nou feixisme”. La ciutat dels propers 20 anys, segons Maragall, “ha de ser la capital de la llibertat i la convivència”.
Eixos de programa
L’alcaldable ha defensat una capital catalana “oberta, feminista i jove”, que ha esbossat en termes d’economia, urbanisme i habitatge, turisme, drets socials, educació i cultura. Així, ha proposat intervenir en el lliure mercat amb “creativitat” –”Hi ha qui voldria fer de BCN una ciutat-mercat, degudament uniformitzada i globalitzada”– i fixar un salari mínim “adequat” a la vida a la ciutat, que ha xifrat en els 1.100 euros mensuals que equivalen al 50% del PIB per càpita barceloní. També ha reivindicat l’educació com “la marca i l’eina bàsica” del projecte de ciutat d’ERC: “Serà el tret distintiu de Barcelona i de la República que tenim el dret a guanyar-nos”. Per fer-ho, ha apostat per beques-salari, inversió en Formació Professional i d’Adults i garantir l’accés universal a l’escola bressol. La cultura, ha prosseguit, ha de ser “una oportunitat i no un aparador” i ha de contribuir a fer d’ascensor social. En turisme, ha proposat una “taxa mesurada” que financi les externalitats del sector –neteja, seguretat…– i també actuacions educatives i culturals, a més de regular el creixement dels allotjaments perquè “l’oferta no superi mai la demanda”. En drets socials ha avançat que planejarà “l’aprovació d’una carta republicana de drets i deures” per lluitar contra el racisme i l’exclusió social.
També ha proposat “una incorporació massiva dels sistemes d’energia renovable” a les llars barcelonines mitjançant un programa de rehabilitació amb finançament europeu i ha recordat que el parc d’habitatge privat de la ciutat supera de mitjana els 70 anys d’antiguitat. Igualment ha subratllat la necessitat de construir més pisos públics, tant a Barcelona com a l’entorn metropolità: “Aquesta ciutat té sòl per construir almenys 20.000 habitatges protegits més, però en calen 100.000 per arribar a l’estàndard europeu de lloguer social i assequible”. “Haurem d’invertir molt i no només a Barcelona, haurem de sumar esforços amb altres ajuntaments i amb els promotors privats”, ha sostingut. En clau supramunicipal, ha defensat bastir una col·laboració més profunda amb la resta del país, més enllà del “continuu urbà” que representa l’Àrea Metropolitana. Així, ha enterrat el relat antagònic del pujolisme i el maragallisme dels anys 90 i ha defensat “una Catalunya-ciutat” que es basi en “la necessària complicitat i complementarietat amb la resta de municipis de Catalunya”, enlloc de la “indiferència” i “el vell tòpic absurd de la contradicció” entre “Barcelona i Catalunya”.
Ernest Maragall durant la conferència d’aquest dilluns / ERC
També ha parlat de seguretat, en especial a Ciutat Vella, on ha reclamat que els carrers tornin a ser “d’ús lliure i comú” i es protegeixi “l’espai públic i el comerç local”. Ha afirmat que en aquest àmbit “el govern municipal s’ha vist desbordat” però també ha criticat que hi ha “un evident dèficit de coordinació entre les diverses policies que actuen a la ciutat”. Ara bé, “amb un abordatge integral” que eviti “traslladar simplement els problemes del Raval al Besòs, al Poble Sec” o a altres barris i ciutats. Ha receptat, en aquest sentit, “no només més policia” sinó també “intel·ligència en investigació i capacitat disuassòria”, polítiques paral·leles d’habitatge i civisme i coordinació amb els municipis veïns “per estalviar escenes grotesques” d’impunitat per manca de competències. Una altra “peça clau” en seguretat, ha remarcat, són els tribunals: “Hem de comptar amb una Justícia de proximitat, àgil i resolutiva, amb capacitat real per actuar 24h del dia i 365 dies l’any”. Els delictes menors “tenen escassa retllevància penal però alta repercussió en la convivència” i requereixen de fiscals i jutges “coneixedors de la realitat”.
La idea de futur i joventut ha estat present en tot el discurs, en clara al·lusió a l’edat del candidat. De fet, tres membres de les joventuts del partit han estat els encarregats de presentar-lo i no alts càrrecs d’ERC com seria habitual en un acte de presentació de candidatura. Tots tres han apel·lat a fer de l’ensenyament “un pilar” per la ciutat del futur i han definit a Ernest Maragall com un alcaldable “progressista, socialista amb tot el que això implica i republicà”. Fins i tot han recordat que “té la mateixa edat que Robert de Niro i Mick Jagger“, però que “és més jove que Bernie Sanders“, amb qui Ada Colau es va reunir justament fa una setmana a EE.UU. El mateix Maragall hi ha insistit amb ironia, en presentar-se dient que se sent jove “mirant i vivint a Barcelona”.
L’acte d’estrena com a alcaldable d’Ernest Maragall ha comptat amb més de 900 assistents, segons ERC
