Tres anys i milers d’hores d’investigació després, l’1-O segueix portant cua. Es tracta d’un dels dies que es recordaran durant anys, per les imatges que van quedar per a la posteritat i per la trascendència política que ha tingut. Les reverberacions del referèndum d’autodeterminació del 2017 també se senten als jutjats, on s’han investigat els responsables polítics de l’1-O a Madrid i s’investiguen, a Barcelona, alguns policies per l’actuació contra els votants. El jutjat número 7 de Barcelona ha estat l’encarregat d’investigar agents i comandaments de la Policia Nacional per la intervenció a algunes escoles de la capital catalana. Ha estat el mateix jutjat on l’Ajuntament de Barcelona va participar de la causa com a acusació popular fins que l’Audiència provincial el va expulsar el desembre de l’any passat.
“Gran part de la feina ja s’ha fet”, celebra el regidor de Drets de Ciutadania i Participació, Marc Serra (Barcelona en Comú), en conversa amb el TOT Barcelona. Així, tot i que el consistori ha quedat exclòs de la instrucció de les diverses peces sobre càrregues policials contra votants, el també regidor de Sants-Montjuïc posa en valor que la tasca de l’Ajuntament ha permès que s’investiguin una cinquantena de policies. El procediment ha seguit sense l’Ajuntament, i el nombre de policies investigats ha augmentat fins a 63. A la causa segueixen personats la Generalitat de Catalunya, Òmnium Cultural, Assemblea Nacional Catalana (ANC), el centre de defensa dels drets humans Irídia i el Sindicat Professional de Policia.
El jutjat d’instrucció ha instruït durant mesos una causa en què es posa el focus en la intervenció de la Policia Nacional en 27 escoles de la capital catalana. El cas d’una d’elles ha estat arxivat, altres quatre casos també ho estan però s’ha presentat un recurs per reobrir-los i 22 segueixen en peu. Pel que fa als policies, 42 agents estan investigats, així com vuit inspectors en cap, tots els que van estar presents a la ciutat aquell dia.
Crítiques al paper de la fiscalia
Després d’esgotar les vies legals per recórrer la decisió de l’Audiència de Barcelona, el consistori busca la via per, mitjançant un canvi jurídic, evitar que es repeteixi una situació semblant. “La causa de l‘1-O fa veure que és necessària la intervenció de l’administració pel paper passiu de la fiscalia”, valora Serra, que critica el ministeri fiscal perquè ha exercit una mena de “defensa dels cossos policials” i no de l’interès general.
L’argumentació de l’Audiència per deixar fora de la causa el consistori barceloní era que la carta municipal no dotava l’Ajuntament de la possibilitat d’exercir el paper d’acusació en casos així. Així, Serra apunta que el govern municipal busca la fórmula per habilitar les administracions com a acusacions en causes relacionades amb la vulneració de drets.
Una de les vies que s’explora actualment, segons desvela a aquest diari, és la modificació de la carta municipal mitjançant una tramitació al Parlament de Catalunya o al Congrés dels Diputats. La primera opció va desaparèixer després que el Consell de Garanties Estatutàries considerés que era la institució estatal la responsable d’un canvi d’aquest tipus. Malgrat tot, el regidor defensa que l’Ajuntament considera que la carta municipal dona opció de personar-se a causes com la de l’1-O, però l’Audiència Provincial de Barcelona hi va veure manca de concreció. “Un canvi a la carta creiem que seria suficient”, conclou.
Les altres dues opcions que estan sobre la taula per canviar el marc jurídic en aquest sentit és una llei específica sobre la participació de les administracions en casos de vulneració dels drets o la modificació de la legislació penal. En el primer cas es podria fer a través del Parlament o del Congrés, i en el segon només a nivell estatal. També existeix la possibilitat d’incloure-ho a la llei d’igualtat de tracte i de discriminació, que està en fase d’elaboració a la cambra catalana. “Està aturadeta”, matisa, respecte d’aquesta llei, el regidor Marc Serra.
Amb tot, el regidor de Drets de Ciutadania desitja que la causa que investiga les càrregues no s’aturi tot i l’expulsió del consistori. “Tenim tota la confiança que seguirà endavant”, destaca. De moment, però, l’Ajuntament busca la forma de, com passa en els casos de violència masclista, poder exercir l’acusació en causes com ara la del referèndum d’avui fa tres anys.
